Seguint amb entrades dedicades a la natura per celebrar el dia mundial del medi ambient hui ens traslladem a la regió francesa d'Occitània per a conéixer un entorn natural de salines i canals que envolten una de les ciutats medievals millor conservades de França, Aigüesmortes.
La millor manera d'arribar és agafar un tren subvencionat per la regió d'Occitània que val 1 € que uneix la històrica ciutat de Nimes amb el poble coster Le Grau du Roi, una línea de tren coneguda com el tren de La Camarga i amb un trajecte que dura menys d'una hora. Nosaltres baixarem en la penúltima parada, la d'Aigüesmortes. L'estació és un senzill edifici d'estil molt mediterrani propi d'una línea de tren que ja té més de segle i mig.
Just davant de l'estació podem trobar una església. Es tracta d'un temple molt senzill amb sostre i cor en alt de fusta, sense grans ornamentacions puix ofereix servei religiós al grup de cristians coneguts com potestants au soleil.
Nosaltres hui no visitarem la ciutat medieval, per tant no eentrarem a l'interior del recinte enmurallat, ens dirigirem cap als peus de la torre de Constanza a l'hora adequada a la que passe de nou el tren quan torne de Le Grau du Roi per veure con es posa en acció el pont giratori sobre les aigües del canal que uneix el Ròdan amb la ciutat de Seta o Sète en francés.
El canal del Ròdan a Seta és un canal navegable que forma part de la xarxa de canals del sud de França i que es va construir al segle XVIII. Hui en dia no té cap ús comercial però any rere any augmenta l'interés turístic per recòrrer aquesta part de França amb vaixell.
Ara farem una espectacular passejada, millor cap al vespre on la llum del crepuscle enlluerna millor les antigues muralles de la ciutat d'Aigüesmortes aixecades al segle XIII i que encara es conserven tots els seus trams.
És també a aquestes hores i més de cara a l'estiu quan les aigües de les llacunes salades que separen la ciutat d'Aigüesmortes de la mar, adquereixen aquesta tonalitat màgica tirant al fucsia que sembla donada per les mans d'un pintor.
I la màgia dels colors rosats que ens regala el crepuscle es veu més augmentada, per les muntanyes blanques de sal obra de la mà de l'home, una activitat que es porta a terme en aquest lloc des de fa segles i on sols intervenen dos elements l'aigua salada i la llum solar.
L'aigua i la sal són els elements sense vida protagonistes d'aquest bucòlic paisatge però aquest entorn natural té molta vida i els que més passió desperten, essent el símbol d'aquesta zona són els flamecs rosa que dancen sobre les calmades aigües de les salines de La Camarga.
I la millor forma de dir adéu a aquest bucòlic paisatge de l'Occitania és esperant que l'astre rei vaja amagant-se mentre poc a poc s'enfonça entre les aigües d'alguna llacuna salobre que forma part del parc natural, Le Salin d'Aigues-Mortes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada