Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FINLÀNDIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FINLÀNDIA. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de maig del 2020

Hèlsinki, capital de Finlàndia i del disseny.

Quarta parada republicana a la capital de Finlàndia, república relativament jove que es va independitzar en 1918 de la Rússia Imperial aprofitant la coneguda revolució d'octubre que donà pas a la creació de l'URSS. Finlàndia va ser territori neutral durant tota la guerra freda però amb la caiguda de l'URSS inicià el seu camí cap a la integració en la Unió Europea que es materialitzà en l'any 1995. I sis anys més tard formaria part del pioner grup de països que abandonaven la seua moneda nacional per a donar la benvinguda a l'euro.


Visitaren Hèlsinki, la capital de Finlàndia, que es coneix com el país dels llacs. Un títol que realment mereix per què té quasi dos-cents mil llacs de més de 500 metres quadrats. Anem a recórrer de nord a sud la ciutat partint de la vora de Töölönlahti, que sembla un llac però en realitat és una badia molt tancada que unes vies de tren la tanquen visualment. Badia o llac el ben cert es que es congela fins ben entrada la primavera.


En direcció sud hi ha una alta torre que forma part del Museu Nacional de Finlàndia que en llengua local es coneix amb el nom de Suomen Kansallismuseo. L'edifici és un dels millors exemples de l'arquitectura romàntica.


En la nostra baixada cap al sud ens desviarem cap a l'oest per a visitar Temppeliaukio, una església construïda dins d'un gran penyal que per la seua originalitat i disseny és un dels monuments més visitats del país.



I tornant cap a l'est en línia recta ens trobarem amb l'espectacular columnata del Parlament de Finlàndia, una construcció classicista monumental dels anys vint del segle passat.


I just al costat el Museu d'Art Contemporani o Kiasma que destaca per la seua moderna arquitectura. Obra de l'arquitecte Steven Holl. Aquest museu es va inaugurar en 1998 i segons els experts la seua forma i geometria varia segons l'angle de visió.


De 1909 és l'edifici de l'Estació Central de Hèlsinki, tot un símbol de l'arquitectura de principis del segle XX obra de l'arquitecte Eliel Saarinen. Cal destacar les quatre enormes escultures que fan de fanal.



Davant de la façana principal de l'estació es troba l'espectacular edifici de l'Ateneum que és seu d'un dels museus de la Galeria Nacional on s'exposen obres d'art dels segles XVIII i XIX.


I caminant cap a l'est s'arriba a la plaça del Senat un dels millors conjunts d'arquitectura neoclàssica del món manada construir pel tsar Aleixandre II, en la primera dècada del segle XIX. Aquesta enorme plaça que recorda la ciutat de Sant Petersburg era plató sovint plató cinematogràfic en plena guerra freda quan obtenir permís de filmar en l'URSS era missió impossible. Presidint el centre de la plaça està l'escultura del tsar nomenat anteriorment.


Dalt d'una espectacular escalinata es troba el més monumental dels edificis neoclàssics de la ciutat, la seua catedral luterana, acabada de construir en l'any 1858. L'eimponent exterior no es veu compensat amb el senzill interior, però pujar l'escalinata és necessari per a gaudir d'unes bones vistes de la plaça.




Cal nomenar dues construccions neoclàssiques més de la plaça, a l'esquerra la Universitat amb la seua biblioteca i a la dreta el Consell de l'Estat.



I cap a l'est s'arriba a una xicoteta illa de Katajanokka on està la Catedral d'Uspenski, el temple més gran de l'església ortodoxa en l'Europa Occidental. Aquest edifici d'estil eslau-bizantí és va aixecar en 1868.



Un agradable passeig vora mar gaudint de velers i cases històriques ens portarà a la plaça del mercat o Kauppatori, el lloc més bucòlic i passejat de tota la ciutat.



En aquesta zona hi han ubicats llocs de menjar on gaudir de les especialitats locals de peix i de la freda brisa que ve de la mar.



L'antic mercat ja no és un mercat de peix, ara es ven quasi que de tot menys peix i és més visitat per turistes que per locals, però és interessant entrar-hi i donar una ullada.



En acabar l'esplanada on està el mercat apareixen una sèrie de carrers, algun d'ells per a vianants que són en realitat les artèries comercials de la ciutat amb les típiques botigues i cafeteries de disseny.



I un dels forts de Finlàndia és el disseny d'objectes quotidians i mobles i per a conéixer-los millor cal anar al Designmuseo, tres carrers cap al sud del mercat i gaudir d'una interessant col·lecció, que recorda una botiga d'Ikea. Però del disseny que més me'n recorde és el creat per aquell pobre xic que va eixir de l'excusat del museu amb una llarga tira de paper higiènic penjant per la part de darrere del pantaló a manera de cua.


I per acabar la ruta visitarem l'església que hi ha just davant del museu és l'església de Sant Joan. Aquest temple de finals del segle XIX destaca per les dues torres campanars i bessones que mesuren 74 metres.



dissabte, 9 de juliol del 2016

Suomenlinna, l'illa-fortalesa de Helsinki.

Quan la calor de l'estiu comença a apretar no hi res millor que anar-se'n prop de la mar i si te'n vas a una illa menuda de segur que la tens a prop per tots els costats. Així que encetem la trilogia més refrescant de l'any visitant illes europees.
Hui concretament se n'anem a la més fresqueta de totes per que es troba més al nord, al mar bàltic, a vint minuts en vaixell des de Hèlsinki. En realitat és un conjunt d'illes unides per dics i ponts.
El nom en finès vol dir castell finé, però el seu nom anterior era Sveaborg, que vol dir castell suec perque l'illa es va construir una fortalesa en 1748 quan Finlàndia era part del regne de Suècia. Després va ser ocupada per Rússia en 1808. En 1918 es va convertir en camp de presoners i finalment l'exèrcit finés l'abandona en 1973. L'illa va ser declarada patrimoni de la humanitat en 1991 i hui en dia és un barri més de Helsinki amb uns vuit-cents habitants i també un dels llocs més turístics de la ciutat.


Uns barracons rosa de nom barracons Jetty construïts quan l'illa pertanyia a l'imperi Rus són la porta d'entrada principal a l'illa.


Pero la porta més històrica i monumental és la porta del Rei i es diu així per que per ací va entrar el rei Adolf Federic de Suècia quan va arribar en vaixell a inspeccionar les obres de construcció de la fortalesa.


Una vegada dins cal deixar-se perdré's i recórrer els sis quilòmetres de muralles i passadissos, tot un plaer per als xiquets i no tant xiquets.




Pel camí et trobaràs coses tan curioses com és el submarí Vesikko construït en 1933 i que va deixar de servir a l'Armada del país en 1947 ja que en el Tractat de Versailles es prohibia a Finlàndia la possessió de submarins. Va ser venut a una empresa belga par a ser desguassat però finalment antics tripulants aconseguiren els diners per a comprar-lo i hui en dia forma part del museu militar.


Pero hi ha més restes a l'illa que evidencien la presència d'activitat militar com són els canons russos del segle XIX o altres més moderns.




Però el centre neuràlgic de l'illa és la plaça d'armes on està la casa del comandant on es troba el museu dedicat a Ehrensvärd, l'arquitecte principal de la fortalesa que té un monument dedicat al mig de la plaça.


Una església castrense ortodoxa va ser construïda pels russos en 1854 però va perdre el seu estil orientalitzant quan es va convertir en parròquia luterana. El seu campanar encara actua de far.


A l'illa es poden trobar museus, restaurants, cafeteries, hotels i un centre de visitants. És el lloc ideal per a anar amb xiquets.