Hèlsinki, capital de Finlàndia i del disseny.

Quarta parada republicana a la capital de Finlàndia, república relativament jove que es va independitzar en 1918 de la Rússia Imperial aprofitant la coneguda revolució d'octubre que donà pas a la creació de l'URSS. Finlàndia va ser territori neutral durant tota la guerra freda però amb la caiguda de l'URSS inicià el seu camí cap a la integració en la Unió Europea que es materialitzà en l'any 1995. I sis anys més tard formaria part del pioner grup de països que abandonaven la seua moneda nacional per a donar la benvinguda a l'euro.

Visitaren Hèlsinki, la capital de Finlàndia, que es coneix com el país dels llacs. Un títol que realment mereix per què té quasi dos-cents mil llacs de més de 500 metres quadrats. Anem a recórrer de nord a sud la ciutat partint de la vora de Töölönlahti, que sembla un llac però en realitat és una badia molt tancada que unes vies de tren la tanquen visualment. Badia o llac el ben cert es que es congela fins ben entrada la primavera.

En direcció sud hi ha una alta torre que forma part del Museu Nacional de Finlàndia que en llengua local es coneix amb el nom de Suomen Kansallismuseo. L'edifici és un dels millors exemples de l'arquitectura romàntica.

En la nostra baixada cap al sud ens desviarem cap a l'oest per a visitar Temppeliaukio, una església construïda dins d'un gran penyal que per la seua originalitat i disseny és un dels monuments més visitats del país.

I tornant cap a l'est en línia recta ens trobarem amb l'espectacular columnata del Parlament de Finlàndia, una construcció classicista monumental dels anys vint del segle passat.

I just al costat el Museu d'Art Contemporani o Kiasma que destaca per la seua moderna arquitectura. Obra de l'arquitecte Steven Holl. Aquest museu es va inaugurar en 1998 i segons els experts la seua forma i geometria varia segons l'angle de visió.

De 1909 és l'edifici de l'Estació Central de Hèlsinki, tot un símbol de l'arquitectura de principis del segle XX obra de l'arquitecte Eliel Saarinen. Cal destacar les quatre enormes escultures que fan de fanal.

Davant de la façana principal de l'estació es troba l'espectacular edifici de l'Ateneum que és seu d'un dels museus de la Galeria Nacional on s'exposen obres d'art dels segles XVIII i XIX.

I caminant cap a l'est s'arriba a la plaça del Senat un dels millors conjunts d'arquitectura neoclàssica del món manada construir pel tsar Aleixandre II, en la primera dècada del segle XIX. Aquesta enorme plaça que recorda la ciutat de Sant Petersburg era plató sovint plató cinematogràfic en plena guerra freda quan obtenir permís de filmar en l'URSS era missió impossible. Presidint el centre de la plaça està l'escultura del tsar nomenat anteriorment.

Dalt d'una espectacular escalinata es troba el més monumental dels edificis neoclàssics de la ciutat, la seua catedral luterana, acabada de construir en l'any 1858. L'eimponent exterior no es veu compensat amb el senzill interior, però pujar l'escalinata és necessari per a gaudir d'unes bones vistes de la plaça.

Cal nomenar dues construccions neoclàssiques més de la plaça, a l'esquerra la Universitat amb la seua biblioteca i a la dreta el Consell de l'Estat.

I cap a l'est s'arriba a una xicoteta illa de Katajanokka on està la Catedral d'Uspenski, el temple més gran de l'església ortodoxa en l'Europa Occidental. Aquest edifici d'estil eslau-bizantí és va aixecar en 1868.

Un agradable passeig vora mar gaudint de velers i cases històriques ens portarà a la plaça del mercat o Kauppatori, el lloc més bucòlic i passejat de tota la ciutat.

En aquesta zona hi han ubicats llocs de menjar on gaudir de les especialitats locals de peix i de la freda brisa que ve de la mar.

L'antic mercat ja no és un mercat de peix, ara es ven quasi que de tot menys peix i és més visitat per turistes que per locals, però és interessant entrar-hi i donar una ullada.

En acabar l'esplanada on està el mercat apareixen una sèrie de carrers, algun d'ells per a vianants que són en realitat les artèries comercials de la ciutat amb les típiques botigues i cafeteries de disseny.

I un dels forts de Finlàndia és el disseny d'objectes quotidians i mobles i per a conéixer-los millor cal anar al Designmuseo, tres carrers cap al sud del mercat i gaudir d'una interessant col·lecció, que recorda una botiga d'Ikea. Però del disseny que més me'n recorde és el creat per aquell pobre xic que va eixir de l'excusat del museu amb una llarga tira de paper higiènic penjant per la part de darrere del pantaló a manera de cua.

I per acabar la ruta visitarem l'església que hi ha just davant del museu és l'església de Sant Joan. Aquest temple de finals del segle XIX destaca per les dues torres campanars i bessones que mesuren 74 metres.