Suomenlinna, l'illa-fortalesa de Helsinki.

Quan la calor de l'estiu comença a apretar no hi res millor que anar-se'n prop de la mar i si te'n vas a una illa menuda de segur que la tens a prop per tots els costats. Així que encetem la trilogia més refrescant de l'any visitant illes europees.
Hui concretament se n'anem a la més fresqueta de totes per que es troba més al nord, al mar bàltic, a vint minuts en vaixell des de Hèlsinki. En realitat és un conjunt d'illes unides per dics i ponts.
El nom en finès vol dir castell finé, però el seu nom anterior era Sveaborg, que vol dir castell suec perque l'illa es va construir una fortalesa en 1748 quan Finlàndia era part del regne de Suècia. Després va ser ocupada per Rússia en 1808. En 1918 es va convertir en camp de presoners i finalment l'exèrcit finés l'abandona en 1973. L'illa va ser declarada patrimoni de la humanitat en 1991 i hui en dia és un barri més de Helsinki amb uns vuit-cents habitants i també un dels llocs més turístics de la ciutat.

Uns barracons rosa de nom barracons Jetty construïts quan l'illa pertanyia a l'imperi Rus són la porta d'entrada principal a l'illa.

Pero la porta més històrica i monumental és la porta del Rei i es diu així per que per ací va entrar el rei Adolf Federic de Suècia quan va arribar en vaixell a inspeccionar les obres de construcció de la fortalesa.

Una vegada dins cal deixar-se perdré's i recórrer els sis quilòmetres de muralles i passadissos, tot un plaer per als xiquets i no tant xiquets.

Pel camí et trobaràs coses tan curioses com és el submarí Vesikko construït en 1933 i que va deixar de servir a l'Armada del país en 1947 ja que en el Tractat de Versailles es prohibia a Finlàndia la possessió de submarins. Va ser venut a una empresa belga par a ser desguassat però finalment antics tripulants aconseguiren els diners per a comprar-lo i hui en dia forma part del museu militar.

Pero hi ha més restes a l'illa que evidencien la presència d'activitat militar com són els canons russos del segle XIX o altres més moderns.

Però el centre neuràlgic de l'illa és la plaça d'armes on està la casa del comandant on es troba el museu dedicat a Ehrensvärd, l'arquitecte principal de la fortalesa que té un monument dedicat al mig de la plaça.

Una església castrense ortodoxa va ser construïda pels russos en 1854 però va perdre el seu estil orientalitzant quan es va convertir en parròquia luterana. El seu campanar encara actua de far.

A l'illa es poden trobar museus, restaurants, cafeteries, hotels i un centre de visitants. És el lloc ideal per a anar amb xiquets.