Castellsard, poble medieval de la Sardenya amb bones vistes a la Mediterrània

Despedirem les entrades imperials en l'illa de Sardenya que va pertànyer a l'Imperi Espanyol fins al segle XVIII, quan després del Tractat d'Utrecht passà a mans austríaques, L'Imperi Espanyol es va fraguar gràcies a l'herència que va rebre Carles I dels seus quatre avis. Del seu avi Ferran el catòlic, rei d'Aragó va rebre l'est de la península i diverses possessions a la Mediterrània que arribaven fins a Nàpols, entre elles l'illa de Sardenya on es troba Castellsard.

 Castellsard, abans del tractat d'Utrecht anomenat Castell Aragonés o Castell d'Empúries és un bonic poble medieval ubicat dalt d'una muntanya molt prop de la mar, amb les seues muralles, carrers estres, castell i catedral que anirem descobrint poc a poc.

Del seu històric patrimoni civil cal destacar el que hui és la seu de l'Ajuntament local, un antic palau medieval conegut amb el nom palazzo della Logia i que fa d'ajuntament amb una campana de l'any 1111.

Del patrimoni arquitectònic religios cal destacar l'església de Santa Maria de Gràcia, un temple que formava part d'un convent franciscà del segle XV amb façana molt senzilla de pedra i situat en la plaça de la Misericòrdia.

Però l'església més important de la població és la seua cocatedral dedicada a Sant Antoni Abat, seu catedralícia des de l'any 1503 i que destaca pel seu campanar exempt i estret coronat amb una cúpula decorada amb ceràmoca majòlica de color groc.

L'interior del temple de creu llatina amb volta de canó i de creueria al presbiteri. Té elements propis del gòtic català i del renaiximent i cal destacar el seu altar major aamb un retaule de la mare de Déu que és obra del mestre de Castellsard.

Molt prop està la xicoteta capella de les a`nimes del purgatori aixecada al segle XVIII, amb façana molt simple i porta d'entrada amb arc de mig punt. Els locals la coneixen com ossaia i és el lloc dedicat a fer funerals i pregar pels morts.

Caldrà deixar-se perdre pels carrers medievals estres i empinats de la població on encara queden en peu diversos palaus i altres edificacions religioses i passar sota le polciu, un passadís del segle XVI i XVII de volta de canó.

I acabarem la nostra visita en l'imponent castell de Doria una imponent construcció militar del segle XII, temps en que l'illa de Sardenya estava en mans dels genovesos.i Castellsard s'anomenava Castelgenovese.

Al seu interior podrem gaudir d'unes espectaculars vistes a la mar Mediterrània i d'un museu dedicat a l'artesania local, la cistelleria. És un dels museus més visitats de l'illa de Sardenya a mi em va sorprendre les barques fetes amb aquesta tènica de trenat.

Les catarates Victòria vistes des de Zàmbia, una de les meravelles naturals del nostre món

En aquesta ruta a través d'imperis desapareguts hui li toca el torn a l'Imperi Britànic que en el moment de màxim esplenmdor va arribar a abastir més un territori de més de trenta mil·lions de quilòmetres quadrats i més de quatre-cents cinquata mil·lions de súbdits de la reina Victòria. I no se m'ocorre millor lloc que en les catarates que separen Zàmbia de Zimbàbue en la zona sud d'Àfrica.

Aquestos impressionants salts d'aigua es poden visitar en Zimbàbue allotjant-se en la ciutat Victòria Falls o en Zàmbia allotjant-se en la seua antiga capital Livingstone, però la millor recomanació es fer-ho des dels dos costats, els llocs d'entrada de cada país estan separats per sols deu minuts de cotxe i un pas fronterer que atravesar.

Només accedir al parc el primer que trobem el memorial de la guerra per a honrar a tots que van perdre la vida en la primera guerra mundial en la que en aquella època colonial s'anomenava al país Rhodèsia del Nord.

Altre monument s'eregeix en memòria del primer europeu de la història que va veure amb els seus propis ulls les catarates Victòria, David Livingstone. Aquest missioner i explorador escocés va rebatejar les cascades amb el nom de la seua reina, els indígenes les anomenaven Mosi-oya-Tunya que traduït vol dir el fum que trona.

Superat aquest punt comença una ruta per sendes que s'acosten a la vora de les cascades on es pot gaudir de l'espectacle d'aigua que crea l'aigua quan cau i el vaf que puja i descompon la llum en els set colors de l'arc de Sant Martí.

Des de lluny es pot veure el Victoria Falls Bridge un bonic i bucòlic pont de ferro que travessa el riu Zambezee que serveix per a unir Zimbàbue i Zàmbia, així que té control de passaport a cada costat. Es va aixecar entre l'any 1904 i 1905 i té forma d'arc parabòlic.

Aquesta meravella que ens regala la natura és creada per les aigües del riu Zambezee quan arriba a un desnivell de més de cent metres. Durant la nostra passejada podem veure un apacible riu que res s'assembla al que es precipita formant les cascades més extraordinàries del continent africà.

La senda amb espectaculars vistes que estem recorrent ens porta fins al Knife Edge bridge, pont del tall del ganivet, Es va construir en l'any seixanta-huit del segle passat i mesura quaranta metres de llarg i sols un metre i trenta centímetres d'ample. Un lloc on avabar xopat pels esguits i vap que generen els salts d'aigua.

La senda es divideix en més sendes i un d'aquestes noves sendes filles ens porta fins a l'anomenat danger point, on es gaudeix d'una espectacular vista del salt d'aigua on cal fer-se foto encara que acabes banyat.

I la ruta de hui acaba en una zona anomenada Boiling Pot, l'olla bollint, per que sembla exactament això l'aigua d'una olla que està trencant el bull. L'espectacle està garantit amb les aigües de color verd encaixades en unes parets verticals de roca i un esplendorós arc de sant Martí eixint.

Anna, el poble de l'aigua amb passat andalusí

En l'entrada de hui ens quedem a casa perquè anem a visitar un poble de la Canal de Navarrés que com tots sabeu va formar part del Califat Omeia, un imperi que s'extenia des de l'Ïndia, l'Orient Mitja, el Nord d'Àfrica i la península Ibèrica. En aquesta ruta vos convide a visitar el fabulós casc urbà del poble d'Anna, les meraveslles naturasl com són els gorgs i cascades que l'envolten les deixem per al futur.

El monument més visitat de la població i por ser també de la comarca de la Canal de Navarrés és el palau dels Comtes de Cervelló, un antic castell almohade del segle XII, convertit en residència palatina al segle XVII que darrerament a patit un severa restauració o  millor reconstrucció. Algunes sales del palau són de nova construcció que res té a veure en el que hi havia abans alllarg del segle. No obstant la visita impressiona, l'original torre almohade del castell té actualment un aspecte neogòtic.

A través de la porta de la planta baixa de la torre accedim al castell palau i el primer que se visita és l'antic aljub que té una exposició dedicada a la intensa relació entre el poble d'Anna i l'aigua. Ací veurem encara murs tapials d'origen almohade.i l'acció de segles de l'aigua sobre la pedra calcària creadora de xicotetes estalactites.

En les antigues cavallerisses d'època cristiana, una gransala amb vol de creueris està ubicat el museu etnològic d'Anna un xicoteta mostra d'objectes que ens traslladarà a la vida de la gent d'Anna de fa ja uns quants anys.

De les caballerisses se passa al pati d'armes, un espai amb font i jardí que transmet tota la pau, quetut i frescor dels jardins andalusís. Aquesta nova construcció ens vol traslladar a l'època almohade, quan es va construir el primitiu castell.

La joia de la corona d'aquest castell-palau és sense cap mena de ducte la sala sala àrab, un treball minuciós fet per un grup d'artissans del magreb del segle XXI però que ens trasllada a l'esplendor d'Al-Andalus. El conjunt de ceràmica, vidre, ferro i escaioles es una meravella que ha fet que el palau dels Comtes de Cervelló es conega amb el nom de l'Alhambra Valenciana.

El castell almohae es va convertir en palau renaixentista a principis del segle XVII quan el comtat va passar a mans del Borja. Una de les llargues sales amb volta de creueria s'ha convertit en capella de SAnta Anna a la que la poderosa família li professava gran devoció.

La sala Cervelló amb marbre, pintures i revestiments ja té un aspecte més barroc i ens trasllada a l'època en que el palau passà a mans de la família Cervelló. En aquesta època el palau servia de capella per al poble mentre s'apanyava l'església parroquial

I en la planta més alta es troba la sala de Anna, amb grans finestres que la il·luminen de llum i que ofereixen bones vistes de l'exterior. En aquest lloc hi ha una exposició que vol honrar als fills il·lustres de la població i donar a conéixer la història del seu poble.

A pocs metres del palau dels Comtes poden gaudir del relaxant espectacle que ofereix l'aigua en l'anomenada pels veins "cascada de la balsa" una xicoteta caiguda d'aigua que ompli una bassa que servia de llavador de roba.

Els carrers del centre històric d'Anna encara conserven el traçat d'època islàmica i és una delícia deixar-se perdre i passejar lentament entre les parets emblanquinades de les cases que sols tenen planta baixa i primer pis. 

Altra edificació interessant que té el poble és la seua església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció. Es va aixecar al segle XVII però moltes reformes s'hagueren de fer en el segle XVIII després del terratrémol de Montesa en l'any 1748 com va passar en la façana,

A l'interior trobarem un temple de tres naus. la central més ampla, que les laterals. Aquestes noaus estan cobertes amb volta de canó amb llunetes, tot decorat amb una rica decoració barroca, com també els arcs de mig punt que separen les naus.

L'altar major està presidit per la patrona del poble, la Immaculada Concepció i substitueix al barroc creat en l'any 1702. D'aquell altar barroc obra del taller de Ribera encara es conserva alguna taula en el sagrari.

El seu campanar que delimita la silueta del poble, es va inaugurar en l'any 1912 perque l'anterior, que va resisitir el terratremol de Montesa, amenaçava en caure a principis del segle XX i per això va ser enderrocat i fet de nou.

I la nostra visita acaba en l'ermita del Crist de la Providència, situada ja quasi fora del poble. Aquest edifici es va aicecar al segle XVIII, amb planta de creu, té una senzilla façana principal d'estil neoclàssic i al lateral es pot observar un rellotge de sol.

Des d'aquesta ermitapodem gaudir de boniques vistes de l'horta i les muntanyes que envolten al poble d'Anna, ric en aigua i cascades que cal conéixer, pot ser en altra ruta més natural i senderista que encara tinc pendent.