Les cascades Victòria des del cel, un arc de Sant Martí permanent.

 El passat divendres 3 d'abril és el dia mundial de l'arc de Sant Martí que apareix cada vegada que la llum blanca, com la solar es difracta quan travessa un objecte traslúcid i en tornar al medi inicial la superfície de separació entre els dos materials d'eixida no és paral·lela a la superfície de separació d'entrada. Com cada color de llum es difracta un angle determinat la llum blanca acaba separant-se formant l'arc de Sant Martí. Hui començarem una sèrie d'entades dedicades a l'arc de Sant Martí i a espais multicolors arreu del món. 

Un dels millors llocs del món per a gaudir dels colors de l'arc de Sant Martí és en les cascades Victòria, que ja visitàrem des de la part de Zàmbia. Però hui les veurem des d'altra perspectiva, sobrevolant-les en helicòpter des de l'espai aeri de Zàmbia i Zimbabwe. El punt de partida és l'heliport d'Helicopter Tours Victoria Falls.

A uns pocs quilòmetres de l'heliport es troba el riu Zambezi i l'espectacular gorja que provoca la caiguda de les seues aigües. Però abans d'arribar es sobrevola una zona de sabana amb vegetació escasa i pocs arbres on es fàcil veure alguna bandada d'elefants.

El riu Zambezi encara que té molt de cabdal, no és l'únic que proporciona aigua per a ús humà, també s'arreplega aigua en grans basses enormes que des de la finestra de l'helicopter s'aprecien com xicotets estanys de color verd.

El riu Zambezi a banda de crear riquesa amb el turisme i l'agricultura també genera energia elèctrica gràcies a la Central Hidroelèctrica Victoria Falls situada en la part de Zàmbia i que va ser inaugurada en l'any 1938.

El riu Zambezi abans de precipitar-se per la gorja d'uns cent trenta metres de profunditat sembla un apacible llac en la part de Zàmbia que fa frontera amb el país africà de Zimbabwe, totalment aliè a la forta caiguda que li espera.

El salt és tan alt i tan ample que es crea un soroll estrepitós i una boira tan intensa que es pot veure a quaranta quilòmetres de distància. De fet els habitants de la regió anomenen le cascades Mosi-oa Tunya que significa el fum que trona.

Les cascades Victòria, a l'igual que les del Niàgara, són del tipus ferradura de cavall per la seua forma. Les Victòria mesuren un quilometre set-cents, essent les més amples del món amb diverses caigudes separades per roques basàltiques. La primera es coneix com Boilling Pot o Caldera.

I l'espectacular vista de l'arc de Sant Martí i en les aigües del Zambezi es forma al llarg d'aquestos quasi dos quilòmetres de gorja es veu més gran o més menut depenent de l'altura, el lloc i la inclinació amb la que l'helicopter sobrevola la zona.

Les catarates Victòria vistes des de Zàmbia, una de les meravelles naturals del nostre món

En aquesta ruta a través d'imperis desapareguts hui li toca el torn a l'Imperi Britànic que en el moment de màxim esplenmdor va arribar a abastir més un territori de més de trenta mil·lions de quilòmetres quadrats i més de quatre-cents cinquata mil·lions de súbdits de la reina Victòria. I no se m'ocorre millor lloc que en les catarates que separen Zàmbia de Zimbàbue en la zona sud d'Àfrica.

Aquestos impressionants salts d'aigua es poden visitar en Zimbàbue allotjant-se en la ciutat Victòria Falls o en Zàmbia allotjant-se en la seua antiga capital Livingstone, però la millor recomanació es fer-ho des dels dos costats, els llocs d'entrada de cada país estan separats per sols deu minuts de cotxe i un pas fronterer que atravesar.

Només accedir al parc el primer que trobem el memorial de la guerra per a honrar a tots que van perdre la vida en la primera guerra mundial en la que en aquella època colonial s'anomenava al país Rhodèsia del Nord.

Altre monument s'eregeix en memòria del primer europeu de la història que va veure amb els seus propis ulls les catarates Victòria, David Livingstone. Aquest missioner i explorador escocés va rebatejar les cascades amb el nom de la seua reina, els indígenes les anomenaven Mosi-oya-Tunya que traduït vol dir el fum que trona.

Superat aquest punt comença una ruta per sendes que s'acosten a la vora de les cascades on es pot gaudir de l'espectacle d'aigua que crea l'aigua quan cau i el vaf que puja i descompon la llum en els set colors de l'arc de Sant Martí.

Des de lluny es pot veure el Victoria Falls Bridge un bonic i bucòlic pont de ferro que travessa el riu Zambezee que serveix per a unir Zimbàbue i Zàmbia, així que té control de passaport a cada costat. Es va aixecar entre l'any 1904 i 1905 i té forma d'arc parabòlic.

Aquesta meravella que ens regala la natura és creada per les aigües del riu Zambezee quan arriba a un desnivell de més de cent metres. Durant la nostra passejada podem veure un apacible riu que res s'assembla al que es precipita formant les cascades més extraordinàries del continent africà.

La senda amb espectaculars vistes que estem recorrent ens porta fins al Knife Edge bridge, pont del tall del ganivet, Es va construir en l'any seixanta-huit del segle passat i mesura quaranta metres de llarg i sols un metre i trenta centímetres d'ample. Un lloc on avabar xopat pels esguits i vap que generen els salts d'aigua.

La senda es divideix en més sendes i un d'aquestes noves sendes filles ens porta fins a l'anomenat danger point, on es gaudeix d'una espectacular vista del salt d'aigua on cal fer-se foto encara que acabes banyat.

I la ruta de hui acaba en una zona anomenada Boiling Pot, l'olla bollint, per que sembla exactament això l'aigua d'una olla que està trencant el bull. L'espectacle està garantit amb les aigües de color verd encaixades en unes parets verticals de roca i un esplendorós arc de sant Martí eixint.