En aquesta ruta a través d'imperis desapareguts hui li toca el torn a l'Imperi Britànic que en el moment de màxim esplenmdor va arribar a abastir més un territori de més de trenta mil·lions de quilòmetres quadrats i més de quatre-cents cinquata mil·lions de súbdits de la reina Victòria. I no se m'ocorre millor lloc que en les catarates que separen Zàmbia de Zimbàbue en la zona sud d'Àfrica.
Aquestos impressionants salts d'aigua es poden visitar en Zimbàbue allotjant-se en la ciutat Victòria Falls o en Zàmbia allotjant-se en la seua antiga capital Livingstone, però la millor recomanació es fer-ho des dels dos costats, els llocs d'entrada de cada país estan separats per sols deu minuts de cotxe i un pas fronterer que atravesar.
Només accedir al parc el primer que trobem el memorial de la guerra per a honrar a tots que van perdre la vida en la primera guerra mundial en la que en aquella època colonial s'anomenava al país Rhodèsia del Nord.
Altre monument s'eregeix en memòria del primer europeu de la història que va veure amb els seus propis ulls les catarates Victòria, David Livingstone. Aquest missioner i explorador escocés va rebatejar les cascades amb el nom de la seua reina, els indígenes les anomenaven Mosi-oya-Tunya que traduït vol dir el fum que trona.
Superat aquest punt comença una ruta per sendes que s'acosten a la vora de les cascades on es pot gaudir de l'espectacle d'aigua que crea l'aigua quan cau i el vaf que puja i descompon la llum en els set colors de l'arc de Sant Martí.
Des de lluny es pot veure el Victoria Falls Bridge un bonic i bucòlic pont de ferro que travessa el riu Zambezee que serveix per a unir Zimbàbue i Zàmbia, així que té control de passaport a cada costat. Es va aixecar entre l'any 1904 i 1905 i té forma d'arc parabòlic.
Aquesta meravella que ens regala la natura és creada per les aigües del riu Zambezee quan arriba a un desnivell de més de cent metres. Durant la nostra passejada podem veure un apacible riu que res s'assembla al que es precipita formant les cascades més extraordinàries del continent africà.
La senda amb espectaculars vistes que estem recorrent ens porta fins al Knife Edge bridge, pont del tall del ganivet, Es va construir en l'any seixanta-huit del segle passat i mesura quaranta metres de llarg i sols un metre i trenta centímetres d'ample. Un lloc on avabar xopat pels esguits i vap que generen els salts d'aigua.
La senda es divideix en més sendes i un d'aquestes noves sendes filles ens porta fins a l'anomenat danger point, on es gaudeix d'una espectacular vista del salt d'aigua on cal fer-se foto encara que acabes banyat.
I la ruta de hui acaba en una zona anomenada Boiling Pot, l'olla bollint, per que sembla exactament això l'aigua d'una olla que està trencant el bull. L'espectacle està garantit amb les aigües de color verd encaixades en unes parets verticals de roca i un esplendorós arc de sant Martí eixint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada