El cementeri de Milà, digne de visitar i al costat de l'Estació Central

 Tancarem la darrera entrada de l'any visitant un dels cementeris més espectaculars d'Europa, un monument més d'aquesta històrica ciutat del Nord d'Itàlia. Es va construir al segle XIX i a diferència dels cementeris de l'època, no età a les afores.

Per a arribar al cementeri el millor és anar amb el tren i és que l'Estació Central de Milà, encara que ja n'existia una més antiga del segle XIX la que veiem ara es va inaugurar en l'any 1931. El rei Víctor Manuel III va col·locar la primera pedra vint-i-cinc anys abans.

En eixir de l'estació el que més ens sorprendrà és la magnificiència de les torres Unicredit són l'edifici més alt d'Itàlia. Aquestos gratacels de parets de vidre mesuren dos-cents trenta-un metres i són obra de l'arquitecte César Pelli.

L'entrada al cementeri és realment impressionant, està construïda amb dos tipus de pedra imitant el romànic pisà. En principi estava pensat que fora una església però finalment acull les despulles de persontages il·lustres com Garibaldi, Verdi o Maria Callas. El lloc es coneix com Famedio.

El crematori que va ser el primer que hi hagué a Europa no és ni de bon tros l'element més destacable per la seua arquitectura i escultura, però té el seu encant amb algunes columnes que intenten donar-li un aspecte de l'antiguitat clàssica. 

L'ossari és un dels altres edificis de visita obligada del cementeri de Milà, concebit primer com a capella catòlica en 1930 va adquirir la nova funció, està construït amb dos tipos de pedra respectant el model del cementeri original de l'arquitecte Maciachini.

El lloc més cotitzat del cementeri on aspiraven a passar la vida eterna les famílies riques burgeses de la ciutat de Milà és la necròpolis, el centre geomètric d'un conjunt d'octògons concèntrics on estan les millors capelles funeràries.

El mounment funerari més fotografiat del cementeri pot ser siga el del senador Bernocchi i la seua esposa. El disseny és obra d'Alessandro Minali, un escultor del segle XX que en aquesta obra combina la modernitat amb el periode clàssic. En l'espiral es representen capítols de la vida de Jesucrist.

Evocant l'antic Egipte podem trobar el mausoleu de la família Bruni. L'escultura vestida a l'estil clàssic representa el dolor i amb una mà protegeix una urna de bronze i amb l'altra assenyala el nom de la família. Una esfinge fa guàrdia a l'entrada de la piràmide.

En una avinguda secundària està el monument funerari de la família Dompé de Mondarco. Una gran vela de pedra i coure dels anys cinquanta del segle passat cobreix un sarcòfag de marbre romà del segle III que està decorat amb muses.

I per a acabar la ruta de hui vos deixe la imatge d'aquest tendre grup escultòric que em va sorprendre i que després de quasi set anys de la meua visita ja no recorde, però es pot apreciar el tendre bes d'un xiquet sostingut per sa mare a la tomba del qui deu ser son pare.