Hui viatgem a Biar en la comarca de l'Alt Vinalopó per conéixer columnes renaixentistes en un poble d'origen musulmà que 1245 passà a formar part del Regne de València i va ser frontera amb el de Castella fins que la ciutat de Villena entrà a formar part de la província d'Alacant en 1836.
Abans d'entrar al poble caldrà parar-se en el pont de la CV-804 que creua la rambla dels molins per veure els ben conservats arcs gòtics de l'aqüeducte dels Molinsdel segle XV. És obra de Pere Compte i està constituit per dos arcs gòtics i altre de mig punt, fets en pedra i rajola.
La següent parada serà per a visitar el monument més famós del poble, el seu castell d'origen musulmà que va adquirir importància en temps de Jaume I, quan desenvolupava el seu paper de castell de frontera. Conserva en bon estat el recinte emmurallat i la imponent torre de l'homanatge.
Un passeig ge ronda i muntar a la terrassa de la torre de l'homenatge és una de les millors coses que ens ofereix el castell, per què les vistes dels estrets carrers del centre històric medieval i les hortes són realment espectaculars.
Durant la pujada a la torre de l'homenatge, que mesura dèsset metres, anirem trobant en cada pis un sostre de volta de cannó diferrent, les del segon i tercer pis són nervades d'estil almohade de les més antigues del món.
Descendirem del castell per a visitar el centre històric del poble al que accedirem per la porta de Xàtiva, orientada a nord. També rep el nom de porta de Sant Roc per estar al costat de l'ermita de Sant Roc. Molt prop està la torreta Muça Almoravit.
Ara és el moment de recórrer els costeruts i estrets carrers del barri medieval cocèntrics que segueixen les corves de desnivell del terreny i trencats perpendicularment per altres on trobarem algun palau, panells ceràmics, fonts i moltes coses més.
L'altra porta de muralla que es conserva és la porta de Castella o porta de Jesús, que mira cap a ponent, cap a Villena, abans part del Regne de Castella. Es tracta d'un arc ogival de mamposteria que dóna pas a l'ampliació del poble durant el segle XVIII.
L'altre monument destacat de la població és l'església de l'Assumpció un temple d'origen gòtic reformat durant els segles XVI i XVII. La seua porta d'entrada del segle XVI és d'estil renaixentista, una de les primeres del nostre territori
A l'interior trobarem un temple de nau única amb volta de creueria, que estigué tapada amb ornamentació barròca fins fa seixanta anys. Part d'aquest tipus d'estucs barrocs es conserven a les capelles laterals i al prebiteri.
El més destacable de l'interior de l'església és la capella de la comunió, de la segona meitat del segle XVII i d'estil rococó de xicotetes dimensions però de les més boniques del nostre territori. Està coberta per una cúpula amb petxines.
La major part dels bens mobles de la parròquia són posteriors a la guerra cívil però afortunadament es conserva el retaule del descendiment d'estil gòtic i d'autor desconegut encara que s'identifica amb el mestre d'Onil per que s'assembla a altre retaule fet al mateix taller.
Ara ens dirigirem cap al sud, deixant darrere el centre històric del poble per a visitar el convent franciscà del segle XVIII amb claustre i església dedicada a Sant Miquel. Actualment és la casa de la cultura.
I a un quilòmetre dels carrers del poble es troba el santuari de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Biar. El temple és d'estil neoclàssic construït al segle XVIII sobre una ermita anterior i està en mig d'un paratge ple de pins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada