El barri jueu de Jerusalem, el més exclussiu de la ciutat vella.

 La tercera entrada dedicada a columnes històriques la farem a la ciutat vella de Jerusalem per conéixer de prop el seu barri jueu, una microciutat dins de l'antic recinte de muralles on podem trobar altres microciutats com són el barri armeni, el barri cristià i el barri musulmà, cadascun d'ells amb les seua indiosincràcia cultural que el continu formiguer de turistes i peregrins tracta de desdibuixar.

La ruta de hui comença en un control policial que cal passar per a accedir a la plaça del Mur de l'Oest. Cladrà fer el mateix que es fa quan es passa el control en un aeroport però si no és així no es pot accedir al lloc on es troba el mur oest que nosaltres coneguem com a mur de les lamentacions. Es tracta del lloc més sagrat per als jueus per què és el que queda en peu més pròxim al temple que va custodiar l'arca de l'aliança.

Ací ven els jueus a pregar junt al mur i a deixar per escrit en un paperet els seus desitjos cosa que també fan molts dels turistes no jueus que visiten el lloc. Si eres home i vols acostar-te al mur t'has de cobrir el cap amb una quipa que pots agafar de franc en una vitrina pròxima.

Eixirem del recinte tancat de la plaça del Mur de l'Oest a través d'unes escales i ens dirigirem cap al sud per veure una de les huit portes que tenia la muralla de la ciutat vella, la porta dels marroquins o del fem. Les muralles varen ser construïdes en temps de Soleimà I, entre 1535 i 1538 i junt amb la ciutat vella estan declarades patrimoni de la humanitat.

I vorejant la muralla ens dirigirem al cor del barri jueu per a buscar les quatre sinagogues sefardites, un conjunt sinagogal de quatre sinagigues interconectades entre elles que daten del segle XVI i que varen ser restaurades en el segle XIX. Durant la guerra de la Independència d'Israel en 1948 acabaren molt danyades i després de l'entrada de l'exèrcit jueu en la guerra dels Sis Dies es restauraren de nou.

Des d'ací no està massa lluny la plaça Ha-Khurba on es troba la Sinagoga Hurva o Gran Sinagoga, la més important de la ciutat. L'edifici històric va ser dinamitat per complet durant la guerra de 1948 des de llavors la plaça s'anomena Ha-khurva que significa la ruïna en hebreu. El que es pot veure hui és una reconstrucció de fa tretze anys.

Una menorà decora la plaça. Es tracta del canelobre jueu de set braços que segons la tradició jueva va dissenyar Deu i un artesà executà després de l'eixida d'Egipte, Cada braç representa cada dia de la creació i quan es pren a foc vol recordar l'esbarzer ardent del Mont Sinaí vist per Moises. Per desembre els jueus celebren la Hanukà i en aquesta ocasió prenen foc a un canelobre de nou braços.

Al costat de la sinagoga Hurva es pot veure el minaret de la mesquita de Sidna Omar, que ocupa una antiga església constrïda pels creuats. La mesquita està tancada des de la guerra dels Sis Dies, però en 2019 va ser restaurada per Jordània. A la plaça es troba el Rova Coffe House un lloc per a descansar i prendre bon café i pastissos i on t'atenen en castellà.

I des d'aquesta plaça comença un impressionant passeig arqueològic per l'antic cardo bizantí, construït pels romans en l'any 130 aC i ampliat sota el domini de l'Imperi Bizantí en el segle VI. Unes columnes ens acompanyaran per aquest passeig fins un mural que ens transportarà a l'època bizantina.

El cardo es transforma en un carrer medieval convertit en galeria comercial on es poden comprar articles d'artesania, pintures i visitar diverses galeries d'art. Si continuem més endavant acabarem sense adonar-nos al barri cristià.

Però visitar el barri cristià requereix altra entrada de blog així que el millor que podem fer és retrocedir i deixar-nos perdre pels carrers adjacents al cardo, els del barri jueu de la vella Jerusalem, encara que són moderns conserven l'aspecte que tenien fa segles.