Bath, antiga ciutat romana i la més elegant d'Anglaterra.

Segona entrada de l'any i segona entrada dedicada a la columna com a element arquitectònic, si la setmana passada les columnes eren gregues hui avancem en la història per a visitar columnes romanes i ho farem en una ciutat de la província romana de Britania que els romans anomenaren Aquae Sulis. Sulis era la deesa celta que tenia el seu temple en un manantial d'aigües termals que els romans aprofitaren per a construir unes termes, açò va ser el bressol de la ciutat de Bath a menys de dos.cents quilòmetres de Londres i lloc d'estiueig en l'època georgiana i victoriana.

Començarem la nostra visita en l'eixample de l'època georgiana per conéixer l'espectacular the Royal Crescent, un conjunt de vivendes del segle XVIII disposades elípticament obra de l'arquitecte John Wood el jove.

No massa juny en direcció centre de la ciutat podem trobar altre interessant exemple de l'arquitectura georgiana obra també de John Wood el Jove que hagué d'executar els dissenys de son pare, John Wood el vell per que aquest últim va morir uns messos abans de començar l'edificació. En aquest cas els edificis de tres plantes defineixen en espai circular. Algunes vivenden hagueren de ser reconstruïdes després d'un bombardeig de la Segona Guerra Mundial.

I caminant cap a l'est arriben al riu Avon que en la ciutat de Bath es veu creuat per diversos ponts, el més bonic i famós és sense cap mena de dubte el pont Pulteney, també del segle XVIII però en aquest cas va ser dissenyat per l'arquitecte Robert Adam i acabat vint-i-cinc anys després de la seua mort. Es diu que és un dels pocs ponts habitats de l món amb diversos negocis.

A mi el que més curiós em va resultar va ser la catarata escalonada que forma el riu Avon després de creuar els seus ulls. Aquestos escalons es diposen formant diverses paràboles concèntriques a les que es pot arribar amb un creuer pel riu.

A constinuació ens espera la majestuosa abadía de Bath dedicada als sants Pere i Pau, ubicada en el que va ser un monestir del segle VII. Entre els segles XII i XVI va adquirir l'impressionant aspecte actual i va ser fins i tot seu catedralícia fins l'ordre d'Enric VIII de suspressió dels monestirs. Per tant des de 1539 el bisbe es troba en la catedral de Wells, que ja visitàrem al 2019.

L'entrada al temple és de franc encara que hi ha diversos llocs on deixar la voluntat. Paga la pena entrar per gaudir d'un dels millors exemples d'Anglaterra d'arquitectura gòtica perpendicular, de naus estretes i d'alçada desafiant i amb una volta en ventalls realment espectacular.

Però la joia més preciada de la ciutat són els seus banys romans, que conjuntament amb el centre històric de la ciutat són patrimono de la humanitat. Visitar el Gran Bany en les primeres hores del matí on la tènue llum es mescla amb el vaf i tot governat pel més absolut silenci és una de les visites que mai he fet.

Pero abans d'accedir a la gran bassa es passa per la terrassa de dalt que està decorada amb escultures del segle XIX que representen emperadors romans i governadors de la Britània romana i des d'on es poden fer boniques fotos del gran bany i de l'abadia.

La visita continua per diversos espais propis d'nes termes romanes com són el caldarium format per diversos pilars de rajoles que sostenien un sol radiant calent, el manantial d'aigua calenta i el frigidarium per a pendre banys d'aigua freda.

Per diverses sales s'exposen diferents peces arqueològiques de l'època romana, a destacar l'antic temple amb un cap que els arqueòlegs no es posen d'acord, uns diuen que és el deu Neptú mentre que altres pensen que és una gorgona decapitada per Perseu. També hi podem veure el cap de la deessa celta Sulis convertida en la Minerva romana.

Els banys romans han sigut modificats al llarg dels segles, un edifici d'estil georgià els envolta i una part de l'edifici s'ha convertit en l'elegant restaurant the Pump Room on es menja be, es pot tastar l'aigua del manantial, gaudir de les vistes als banys del rei i et pots sentir un burgés del segle XIX.

I per a acabar la visita per bath cal deixar-se perdre's pels elegants carrers del centre històric i gaudir de les seues botigues, dels músics de carrer i de l'ambient apacible i alhora bulliciós que es genera cada vesprada.

I si el dia és plujós, o no ho és, es pot passejar i comprar pel mercat cobert de Green Park Station en es pot trobar de quasi tot, antiguitats, artesania, moda retro i vintage i llocs per a menjar per a tot tipus de gustos i paladars.