Encara que ens queda una parada més dedicada als vitralls que decoren multitud d'edificis històrics i no tan històrics arreu del món, la guerra en Ucraïna, degutda a la invasió injustifica de les tropes russes en fa dedicar l'entrada de hui a aquest gran país, el segon més extens d'Europa.
Començarem la nostra ruta de hui en el monestir de la Dormició que encara habiten unes mongetes ortodoxes i que en agost de 2019 es declaraven votants de Volodímir Zelenski, tres mesos després de la seua presa de possessió com a president del país. Elles prenien el sol plàcidament asegudes en un banc davant del refectori,
El monestir es va començar a construir en el segle XI en el lloc on es va trobar una icona de la Mare de Déu als peus d'un arbre. L'església ha patit diverses destrosses a càrrec de tàrtars, polonesos, nazis i abandó en era soviètica però finalment va ser restaurada i al seu interior podem veure pintures medievals, un discret iconoclast i una bona col·lecció de relíquies.
Caminarem cap al centre històric passant per davant de la catedral de Santa Caterina que destaca per les seues meravelloses cúpules daurades. Es va aixecar en els darrers anys del segle XVII en honor als cosacs que lluitaren contra els otomans en Azov.
Entrarem a la zona que en un temps estigué rodeja de muralles on hi ha una dotzena de canons regalats pel tsar Pere el Gran als cosacs en mostra d'agraïment als cosacs per la seua valentia. Els de Txerníhiv quan no volen cites amoroses amb algun/a pretendent queden en el canó número tretze, si els comptes sols hi ha dotze.
Molt prop podem admirar una escultura del poeta romàntic ucaïnés Taras Xevtxenko que és considerat el pare de la literatura moderna en la llengua del país encara que també va escriure part de les seues obres en rus.
Seguint per l'antiga ronda de muralla arribem a la casa del coronel Jakiv Lizogub, construïda en 1690 i que va habitar fins a la seua mort en 1698. Després va ser ocupada per un regiment cosac fins a principis del segle XX.
Cap al nord es trobem els monuments més interessants de la ciutat. La catedral de la Transfiguració és un d'ells, construïda al segle, la seua construcció va començar al segle XI per orde de Mstislav de Terníhiv del primer príncep del rus de Kíev, germen de l'actual estat d'Ucraïna.
L'edifici, encara que és de tres naus i imita les antigues basíliques romanes, és d'estil bizantí. Té cinc cúpules i de campanars adossats a l'església. En el seu interior estan soterrades les cendres del príncep Mstislav de Txerníhiv. Aquest temple és patrimoni de la humanitat.
Al costat es troba també altra església molt antiga, la catedral de Sant Boris i Sant Gleb, aixecada en el segle XII. És una construcció de rajoles i pedra calcària coronada amb una cúpula de vint-i-cinc metres d'alçada.
Ja no és un temple de culte i hui és un museu on s'exposen diversos peces arqueològics i objectes religiosos com icones pintades, teles, orfebreria, les antigues portes santes platejades entre altres coses. Encara es pot veure un tros de sòl original de pedra i ceràmica verda.
Just al costat hi ha un imponent edifici amb una gran cúpula de color blau, es tracta del Txernihiv Collegium que abans era part del monestir de Sant Boris i Sant Gleb. Després passà a ser universitat i hui en dia és la seu d'Arquitectura Nacional i reserva històrica.
I caminant més cap al nord arribem a una gran plaça, on es troben diversos edificis com son la seu del govern regional i el teatre nacional Taras Xevtxenkoon actua una de les companyies més antigues del país, fundada en 1926.
I en una esplanada veïna està l'església del Divendres Sant que va ser manada construir pels comerciants que al segle XII feien mercat en aquesta zona. Es tracta d'un edifici bizantí menut que ha patit diverses destruccions fins i tot una bomba soviètica en 1943. Hui aquest edifici de rajola roja llueix impecable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada