Cricova, la ciutat subterrània del vi de Moldàvia.

 Ho reconec, no sóc amant del vi i hui se n'anem a Moldàvia per a visitar el seu celler més famós, Cricova, tota una ciutat sota terra amb més de trenta mil litres de suc de raïm fermentat. Allí gaudirem de tasts, cultura etnològica i vitralls. Aquestos vitralls són el motiu de la setena entrada de l'any. 

Moldàvia és el país menys visitat d'Europa, per que encara no ha destapat tots els seus atractius turístics i un dels que més està explotant en els darrers anys és el turisme etnològic. Així que vaig llogar una excursió per anar de Chisinau, capital del país, al celler de Cricova, que es troba a quinze quilòmetres. El segon celler en importància del país, Chatêau Vaterly,  ja el vàrem visitar l'any passat.

L'origen del celler es remunta als anys cinquanta del segle passat, quan en plena era soviètica es va decidir fer vi en una antiga mina de pedra calcària on es tenia per objectiu fabricar el primer any més de tres mil litres de vi escumós per a satisfer de cava/champagne a les elit soviètica. Hui en dia són més de 120 quilòmetres de galeries subterrànies que els turistes coneixen en vehicles elèctrics. Cal dur roba d'abric fins i tot en estiu, allí baix la temperatura estarà sobre els quize graus tot l'any.

Una torre que recorda les torres dels palaus renaixentistes italians dóna la benvinguda a tot el visitant i és el lloc on està la taquilla per a poder adquirir les entrades per al tour guiat, per lliure és impossible visitar les instal·lacions, tret d'algun visitant il·lustre VIP que ja comentaré més endavant.

 Ja dins comença el recorregut majoritàriament amb el vehicle elèctric però també a peu per alguns dels inacabables túnels que formen el celler i que estan plens d'enormes barrils de fusta amuntegats que tot turista fotografia.

 La següent etapa de la visita guiada és conéixer com s'embotella el vi escumós, i per tant, es passa per davant d'una cinta transportadora que les transporta directament a l'embotelladora i el guia fa una xicoteta explicació del procés.

Es creua una gran sala plena d'ampolles de vi escumós deixades amb la inclinació correcta per que acaben el seu procés i estiguen enllestides per a ser venudes. Jo mai en la meua vida n'havia vist tantes juntes.

Després de veure el procés de fabricació pròpiament es visiten les diferents sales de tasts, la majoria decorades amb vitralls de colors molt ostentosos i taules llarguíssimes enormes. Un d'ells està dedicat a Iuri Gagarin, l'astronauta glòria nacional de l'URSS i també gran amant del vi de Cricova. Es diu que li encantava aquest lloc i que de vegades el visitava passant alguns dies recorrent els seus túnels i per descomptan, bevent vi.

Un xicotet museu està ubicat en un soterrani on hi ha uns nínxols que en comptes de morts estan plenes d'ampolles de vi. Algunes d'aquestes ampolles tenen un valor incalculable, crec que la més antiga és d'un vi fet  en l'any 1902.

Una de les parets del museu està plena de fotografies de personatges il·lustres, amb el permís de Iuri Gagarin, que han visitat el celler més gran de Moldàvia. Si aneu alguna vegada fixeu-vos a veure si han posat la meua.

La visita acaba com no podia ser d'altra manera fent un tast de vins que s'acompanyen amb delicioses coques de verdures molt mediterrànies i amb romançades inacabables d'un expert enòleg que perfectament pot estacar mil paraules entre el glop d'una classe de vi l'altre.