El 12 de novembre el poblet de La Rioja de San Millán de la Cogolla comença les seues festees patronals en honor a Sant Emilià i Santa Gertrudis. La devoció a Sant Emilià ve del fet que aquest sant eremita va decidir viure la seua espiritualitat en una cova molt prop d'on ara està el poble. Per tant hui i fins que acabe l'any visitarem llocs arreu del món on una série de persones decidiren retirar-se per a viure la seua espiritualitat.
La cova on va viure San Millán Suso que significa Sant Emilià de dalt és la cova on hi va viure el sant. Més tard es va convertir en un cenobi on es guardaven les despulles del sant des de la seua mort en l'any 574.
El monestir va patir alguna remoodelació en èpcoca del romànic però i segles més tard va quedar en desús al construïr-se més avall, junt al riu Cárdenas altre monestir, el de Sant Millán de Yuso. Des d'ací dalt s'obté una bona vista del monestir de Baix.
I ara ens toca visitar el monestir de Sant Millán de Yuso, on més tard es va desenvolupar el menut poble de Sant Millán de la Cogolla, que hui no arriba a 300 habitants. Els dos monestirs del poble han estat declarats patrimoni de la humanitat per raons històriques, artístiques i lingüístiques.
El de Yuso fou monestir benedictí des del seu origen al segle XI fins a la desamortització de Mendizàbal al segle XIX. Després va ser habitat per monjos de l'ordre de Sant Agustí que han cedit part de les instal·lacions per a hotel i per a que siga visitat. De la visita cal destacar el seu claustre del segle XVI.
Sobre començar-se la construcció en la segona meitat del segle XVI, la galeria d'arcs de baix, els pinacles que coronen les columnes i les voltes són encara d'estil gòtic, La galeria superior respon més a un estil classicista amb columnes toscanes d'una posterior ampliació.
Entrarem a la seua església de tes naus amb volta de canó decorada amb pintures i un retaule del segle XVII on apareix Sant Emilià a cavall lluitant contra els moros en la batalla de Hacinas de Burgos. Sant Emilià aparegué en diverses batalles lluitant contra els musulmans, però mai pogué ser patró d'Espanya per que Sant Jaume va lluitar en un nombre més gran de batalles.
Passarem a visitar la sagristia aque en principi va ser la sala capitular del cenobi i amb moltíssimes caixoneres per guardar les cassulles i estoles per celebrar els ritus religiosos. El sostre es de volta de canó i está decorat amb unes boniques pintures.
Al monestir es custodia una de les peces d'orfebreria més interessants del romànic espanyol, l'arqueta que va manar fer l'abad de Blas per a custodiar les despulles de Sant Emilià, amb interior recobert de riques teles i exterior amb or i pedres precioses i sobre tot les plaques de marfil del segle XI que recobreixen el nou relicari d'argent de 1944.
I per a acabar no poder deixar de gaudir d'un dels incunables més importants del país, las Glosas Emilianenses un llibre en llatí on apareixen unes xicotetes anotacions en castellà i en euskera de finals del segle X, el llatí clàssic ja començava a ser una llengua incomprensible per que ja havia evolucionat a llengües romanç. Són les primeres paraules escrites de les que se té constància en llengua castellana i en llengua basca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada