Acabarem aquesta ronda de visites de ciutats universitàries en l'extrem sud de casa nostra, la ciutat d'Oriola que amb més de setanta-cinc mil habitants és una de les ciutats més poblades del territori valencià i sense cap mena de dubte una de les més monumentals. Es troba a la voreta del riu Segura que rega les seues hortes i de vegades l'inunda.
En 1546 va ser la seu de l'Estudi General que acabà essent universitat en l'any 1569. Tres-cents anys després es va claussurar i la ciutat d'Oriola no tornà a tindre universitat fins l'any 1996 quan es funda la Universitat Miguel Hernández amb seu principal a Elx. El primer que veurem és el seu claustre renaixentista, el de l'antic convent.
El claustre del costat és un claustre barroc construït en la segona dècada del segle XVIII per a la Universitat. Es tracta d'un gran pati rodejat de dues galeries d'arcs de mig punt de belles i esbeltes columnes.
La joia de l'edifici és l'església de volta de canó decorada amb boniques i exhuberants decoracions barroques dels segles XVII i XVIII. A les capelles laterals podem trobar obres de grans artistes del moment com Nicolau Borràs, el retaule de la Mare de Déu del Roser és una meravella.
Molt prop està la casa-museu del poeta oriolà Miguel Hernández i més cap a l'oest es troba la catedral de la ciutat d'Oriola que continua eesent ciutat episcopal a pesar dels intents d'absorció de la pròxima catedral de Múrcia.
El seu claustre del renaiximent es va traslladar al solar de l'antic fossar de la catedral en l'any 1942, que en aquell temps estava en el convent de la mercè. Ressulta molt curiós trobar-lo hui en dia exempt i separat d'aquesta per diverses edificacions.
La catedral des de fora no sorprén però cal visitar-la per dins per a descobrir un bonic espai que encara conserva el cor en el centre del temple i diverses pintures d'afamats pintors com Velázquez i Paolo de San Leocadio entre altres.
De la catedral ens dirigirem cap a la plaça del Carme on es troba l'ajuntament però abans ens aturarem a visitar l'església de Santa Justa i Santa Rufina, amb el seu imponent i bonic campanar gòtic, el que més llueix de tota la ciutat.
Ja en la plaça del Carme cal fixar-se en un palau amb escut en el cantó que es troba harmoniosament llaurat en les dues façanes i que és seu de l'ajuntament. Abans aquest edifici va ser el palau del Marqués de Arneva.
La següent aturada será en l'església parroquial de l'Apòstol Sant Jaume, que té una portada barroca i altra d'estil gòtic conegut amb el nou d'isabelí per coincidir temporalment la seua execució amb el regnat d'Isabel la catòlica.
I per a acabar i deixant-se molt de patrimoni per visitar, ens acostarem al museu arqueològic de la ciutat, ubicat en l'església de Sant Joan de Déu i on es custòdia la diablesa, un pas de setmana sant que desfila en les processons des de fa segles i que mai xafa una església, llevat de la de Sant Joan de Déu que està desacralitzada. El motiu és que sota la santa creu apareix la figura d'un dimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada