La Universitat Estatal de Moscou i el Turó dels Teuladins, arquitectura stalinista i bones vistes de la capital russa.

 Hui ens traslladem fins a la ciutat de Moscou per conéixer el peculiar edifici de la Universitat Estatal de Moscou. No es tracta d'una universitat històrica europea per què la seua fundació va ser en el mes de gener de 1755 per ordre d'Elizabeta Petrovna, la filla del tsar Pere el Gran.

L'edifici que ocupa la universitat és una de les set torres que va manar construir Stalin en estil neoclàssic als anys cinquanta del segle passat, que en realitat són imponents gratacels i que els moscovites anomenen com les filles d'Stalin. Aquesta torre és la filla més alta i de fet va ser durant anys l'edificació més alta del continent europeu.

La torre és de 1953 i és la seu universitària des de l'any 1958. Mesura cent vuitanta-set metres, però amb l'antena que la corona arriba fins al dos-cents quaranta metres i el detall que ornamenta l'agulla va servir d'inspiració per al logotip dels jocs olímpics de 1980. Cal dir que l'edifici va inspirar el Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia que ja visitàrem fa molts anys,

Una llarga i agradable passejada entre jardins ens portarà fins a una muntanyeta que està a uns dos-cents trenta metres sobre el nivell de la mar on hi ha una plataforma que s'aixeca uns huitanta metres sobre el riu Moscova. Des d'aquesta plataforma es pot gaudir d'una de les vistes més populars de Moscou.

Caldrà fixar-se en un conjunt de moderns gratacels que són el centre econòmic i financer de la ciutat, es tracta del Centre Internacional de Negocis de Moscou o la City de Moscou, un projecte ideat en 1992 pel govern postcomunista.

Abans d'abandonar aquest indret cal anar a visitar una xicoteta i històrica església ortodoxa dedicada a la Santíssima Trinitat que es va construir en els primers anys del segle XIX amb un estil neoclàssic molt occidentalitzant.

I baixant de la plataforma en direcció al riu Moscova que caldrà creuar, s'arriba a l'estadi Luzhniki, que fou la seu principal dels jocs olímpics del 80, però en aquella època rebia el nom d'Estadi Olímpic de Lenin. Es va fer tristament famós en un partit de futbol entre l'Spartak de Moscou i el Haarlem holandés on moriren tres-centes persones en una com a conseqüència d'una desbandada.

La Universitat de Vilnius, la més antiga dels països bàltics

 Hui ens traslladem a la capital de Lituània per conéixer la universitat més antiga dels països bàltics que va ser fundada pels jesuïtes en 1568, però fins a l'any 1579 no tingué estudis superiors .L'edifici que veurem es troba en el centre històric de la ciutat i barreja diferents estils que van del segle XVI al segle XVIII.

El més important dels edificis que la composen pot ser siga l'església de Sant Joan Baptiste situat en l'extrem sur del campus universitari i amb un imponent campanar exempt al seu costat. L'edifici actual és fruit d'una remodelació barroca de finals del segle XVIII, però ací abans ja hi havia un temple gòtic de 1426.

Si entrem a l'església ens trobarem en un temple de tres naus esveltes i blanquíssimes molt poc ornamentades, però cal fixar-se en el seu majestuós i  vistós orgue i en els bonics confessionaris de fusta pintada de verd.

No podem deixar la universitat sense visitar i gaudir de les pintures que decoren la llibreria Littera que varen ser realitzats en l'any 1978 on professors i alumnes ixen caricaturitzats.  Altres frescos més seriosos es poden trobar també en alguna galeria.

A un tir de pedra del campus universitari es troba el Palau Presidencial on resideix el president de la república. En el segle XIV era la residència del bisbe i al segle XVIII es va remodelar en estil neoclàssic de la mà de Vasily Stasov, l'arquitecte de Sant Petersburg. Ací ha dormit Napoleó i el tsar Aleixandre I.

Per darrere del palau presidencial trobarem dues esglésies, la de la Santa Creu i la de Sant Ignasi. La de la Santa creu, d'estil barroc ocupa el solar d'una capella que honrava la memòria d'uns franciscans martiritzats ací al segle XIV. La de Sant Ignasi data de principis del segle XVII i hui és la catedral de l'ordinariat militar de Lituània.

Una altra església barroca és la de Santa Caterina, que es va aixecar al segle XVIII en dues ocasions per que va patir un incendi. En la Segona Guerra Mundial va patir greus desperfectes i en l'any 2006 es va obrir després de ser restaurada i hui és un auditori.

Si caminem en direcció pel carrer Sant Ignasi arribem al carrer dominics que rep aquest nom pel monestir dominic que ací es  troba. La porta de l'església no és massa vistosa, però a l'interior gaudirem d'una explosió de barroc en els seus quinze altars.

La Universitat de Salamanca, de les més antigues d'Europa

 Comença el curs escolar i nosaltres anem a passar quasi dos messos coneguent universitats d'Europa. I parlar d'universitats al nostre país no es pot deixar de bandaa de cap de les maneres la Universitat de Salamanca, fundada per Alfons IX de Lleó en 1218, es pot considerar la més antiga d'Espanya si no es té en compte l'studium generale de Palència que va existir entre 1175 i 1180.

La nostra ruta es centrarà en la zona dels edificis universitaris més característics, o siga el centre del centre històric de la ciutat. Un dels edificis més famosos de la ciutat és una casa amb vieires de pedra en la seua façana que es coneix amb el nom de "casa de las conchas", decorada així perque va ser manan construir per Rodrigo Arias Maldonado, canceller de l'orde de Santiago.

Hui en dia l'edifici és una biblioteca pública a la que es pot accedir sense cap problema ni pagament, i realment és necessari fer-ho per a poder gaudir del seu pati amb arcs mixtilinis molt típics en la ciutat de Salamanca.

I just davant està l'imponent edifici de la Clerecia, un edifici barroc en origen col·legi del Sant Espirit. Es va crear en l'any 1616 per a ser la univeritat dels jesuïtes,  amb el supor de la reina Margalida d'Aústria, casada amb Felip III.

Un segle més tard els jesuïtes foren expulsats del país i l'edificis passà a una associació clergues de la ciutat, per això el nom actual. En l'any 1940 i perordre del papa Pio XII passà a ser seu de la Universitat Pontifícia, per a ensenyar dret canònic i teologia que havien quedat fora del pla d'estudis.

A destacar de l'edifici, a banda del seu claustre, l'església de dimensions considerables i amb el seu més que interessant retaule barroc de 1673 i la sagristia, una sala rectangular amb volta de canó decorada amb pintures.

La tradició diu que quan algú es llicència en la Universitat de Salamanca ha de deixar un vítor pintat per a record del seu pas, es tracta d'una espècies de grafiti fet amb pigments i pintura de sang de bou on apareix la V símbol de la universitat i el nom de l'universitari llicenciat.

En direcció sud ens trobarem amb un enorme i majestuós palau neoclàssic que es va a començar a construir en l'any 1760. Anteriorment ací s'aixecava el col·legi major de Sant Bertomeu i hui en dia és la seu de la Facultat de Filologia.

I en la mateixa plaça on s'ubica el palau, està la catedral de Salamanca, o millor dit les catedrals de Salamanca. En aquesta ciutat va passar una cosa molt curiosa, es va construir al segle XII una bonica catedral romànica que es va quedar menuda per als ciutadans i estudiants.

Al segle XVI i sense tirar i aprofitar l'estructura de la catedral vella es varen iniciar les obre d'una nova catedral que acabaren 220 anys més tard. Així que en aquesta edificació es mesclen els estils gòtic, renaixentista i barroc.

De la catedral vella cal destacar les seues tres naus i el retaule de la capella major d'estil gòtic format per cinquanta-tres taules dels germans Delli. Unes boniques pintures mirals es poden veure en la capella de Sant Martí.

De la catedral nova cal dir que també esta constituida per tres naus amb volta de creueria i que disposa d'un enorme cor de fusta de noguera. La capella major no té retaules, per que el que hi havia d'albert Churriguera es va desmontar.

Es pot pujar a les torres i terrassa de la catedral per a gaudir primer de la vista de les naus en altura i després de ja fora d'espectaculars vistes de la ciutat i sobretot del cimbori bizantí, molt típic en terres de l'antic Regne de Lleó.

I després de les catedrals cal anar al pati de les escoles que està presidit per una escultura de l'escriptor Fray Luis de León. Ací es troben diversos edificis d'interés com les escoles majors, les escoles menors, un hospital o la casa dels gats.

Tot un clàssic si es visita Salamanca és passar un temps buscant la granota que decora la façana principal de les escoles majors, una joia del plateresc. També hi ha representat un home que sembla ser un astronauta.

En les escoles majors trobarem un interessant claustre, bonics sostres artesonatsmudéjars, una monumental escala, una capella amb un bonic retaule, i una espectacular i antiga biblioteca repleta de llibres incunables que mesura més de quaranta metres de llarg.

I acabarem la ruta de hui al claustre de les escoles menors, flanquejat per arcs mixtilinis. En aquest lloc es realitzaven els estudis universitaris menors i batxiller. Haurem de tornar en altra ocasió per visitar els monuments que perimetren el centre històric.