Comença el curs escolar i nosaltres anem a passar quasi dos messos coneguent universitats d'Europa. I parlar d'universitats al nostre país no es pot deixar de bandaa de cap de les maneres la Universitat de Salamanca, fundada per Alfons IX de Lleó en 1218, es pot considerar la més antiga d'Espanya si no es té en compte l'studium generale de Palència que va existir entre 1175 i 1180.
La nostra ruta es centrarà en la zona dels edificis universitaris més característics, o siga el centre del centre històric de la ciutat. Un dels edificis més famosos de la ciutat és una casa amb vieires de pedra en la seua façana que es coneix amb el nom de "casa de las conchas", decorada així perque va ser manan construir per Rodrigo Arias Maldonado, canceller de l'orde de Santiago.
Hui en dia l'edifici és una biblioteca pública a la que es pot accedir sense cap problema ni pagament, i realment és necessari fer-ho per a poder gaudir del seu pati amb arcs mixtilinis molt típics en la ciutat de Salamanca.
I just davant està l'imponent edifici de la Clerecia, un edifici barroc en origen col·legi del Sant Espirit. Es va crear en l'any 1616 per a ser la univeritat dels jesuïtes, amb el supor de la reina Margalida d'Aústria, casada amb Felip III.
Un segle més tard els jesuïtes foren expulsats del país i l'edificis passà a una associació clergues de la ciutat, per això el nom actual. En l'any 1940 i perordre del papa Pio XII passà a ser seu de la Universitat Pontifícia, per a ensenyar dret canònic i teologia que havien quedat fora del pla d'estudis.
A destacar de l'edifici, a banda del seu claustre, l'església de dimensions considerables i amb el seu més que interessant retaule barroc de 1673 i la sagristia, una sala rectangular amb volta de canó decorada amb pintures.
La tradició diu que quan algú es llicència en la Universitat de Salamanca ha de deixar un vítor pintat per a record del seu pas, es tracta d'una espècies de grafiti fet amb pigments i pintura de sang de bou on apareix la V símbol de la universitat i el nom de l'universitari llicenciat.
En direcció sud ens trobarem amb un enorme i majestuós palau neoclàssic que es va a començar a construir en l'any 1760. Anteriorment ací s'aixecava el col·legi major de Sant Bertomeu i hui en dia és la seu de la Facultat de Filologia.
I en la mateixa plaça on s'ubica el palau, està la catedral de Salamanca, o millor dit les catedrals de Salamanca. En aquesta ciutat va passar una cosa molt curiosa, es va construir al segle XII una bonica catedral romànica que es va quedar menuda per als ciutadans i estudiants.
Al segle XVI i sense tirar i aprofitar l'estructura de la catedral vella es varen iniciar les obre d'una nova catedral que acabaren 220 anys més tard. Així que en aquesta edificació es mesclen els estils gòtic, renaixentista i barroc.
De la catedral vella cal destacar les seues tres naus i el retaule de la capella major d'estil gòtic format per cinquanta-tres taules dels germans Delli. Unes boniques pintures mirals es poden veure en la capella de Sant Martí.
De la catedral nova cal dir que també esta constituida per tres naus amb volta de creueria i que disposa d'un enorme cor de fusta de noguera. La capella major no té retaules, per que el que hi havia d'albert Churriguera es va desmontar.
Es pot pujar a les torres i terrassa de la catedral per a gaudir primer de la vista de les naus en altura i després de ja fora d'espectaculars vistes de la ciutat i sobretot del cimbori bizantí, molt típic en terres de l'antic Regne de Lleó.
I després de les catedrals cal anar al pati de les escoles que està presidit per una escultura de l'escriptor Fray Luis de León. Ací es troben diversos edificis d'interés com les escoles majors, les escoles menors, un hospital o la casa dels gats.
Tot un clàssic si es visita Salamanca és passar un temps buscant la granota que decora la façana principal de les escoles majors, una joia del plateresc. També hi ha representat un home que sembla ser un astronauta.
En les escoles majors trobarem un interessant claustre, bonics sostres artesonatsmudéjars, una monumental escala, una capella amb un bonic retaule, i una espectacular i antiga biblioteca repleta de llibres incunables que mesura més de quaranta metres de llarg.
I acabarem la ruta de hui al claustre de les escoles menors, flanquejat per arcs mixtilinis. En aquest lloc es realitzaven els estudis universitaris menors i batxiller. Haurem de tornar en altra ocasió per visitar els monuments que perimetren el centre històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada