No tindria perdó de Déu si després de dedicar una sèrie d'entrades a un dels elements arquitectònics més característics del gòtic no fera una parada en la seu de Mallorca que junt amb el de la catedral de la ciutat d'Estrasburg són els més grans del món, amb vora cent metres quadrats de vidres de colors.
Cada 11 de novembre, festivitat de Sant Martí i cada 2 de febrer, dia de la Candelera, el rosetó major, que presideix l'altar major, es projecta sota el rosetó més menut de la façana principal formant un huit perfecte. Mai he viscut aquesta experiència però no me despedeisc de fer-ho en alguna ocasió.
La façana principal de Palma va ser construïda a finals del segle XVI en estil manierista però no es va acabar del tot. Després del terratrémol de 1851 s'hagué de refer i és quan es va finalitzar donant-li l'aspecte neogòtic que llueix ara. Entre les dues torrasses podem trobar una imatge de la Mare Déu d'Agost, titular del temple de dimensions descomunals.
Al seu interior, i després de la reforma d'Antoni Gaudí que desplaçà el cor i l'altar major, trobarem un espai de tres naus prou diàfan. Les tres naus estan separades amb senzilles columnes octogonals que sols tenen capitell. I obra de gaudí trobem el modernista baldaquí, diversos escuts dels bisbes de Mallorca, i les làmpades situades en les columnes a una alçada tan baixa que reben el nom de turmelleres.
Però la de Gaudí no va ser la darrera reforma, en l'any 2006 s'inaugurà l'altar de la capella del Santíssim en l'absis de la seu. Es tracta d'un mural ceràmic policromat que representa el miracle dels pans i els peixos. És obra del pintor mallorquí Miquel Barceló.
També en l'absis, però a la dreta trobem un altre altar que no passa desapercebut, es tracta de l'altar del Corpus Christie que va ser realitzat al segle XVII en estil barroc. La representació escultura del sant sopar és una meravella.
El patró de la ciutat és Sant Sebastià per què segons conta la llegenda, la ciutat es va alliberar d'una pesta quan un vaixell amb les relíquies del sant va arribar al port. Per això a la seu podem gaudir d'un bonic altar barroc dedicat al sant màrtir travessat per fletxes.
Altres elements de la catedral es poden visitar, com és el menut i agradable claustre que dóna una bona visió al campanar de quaranta-huit metres d'alçada que es troba totalment camuflat per arcbotants i desalineat de l'eix de la catedral per que es varen utilitzar en la seua construcció els fonaments del minaret de l'antiga mesquita major de Madina Mayurqa.
Però la seu de Palma resulta espectacular des de fora, des del passeig de dalt murada i ses voltes, amb un parc ple de palmeres amb un llac d'aigua des d'on surt impulsat un espectacular raig d'aigua. I tot a la voreta de la mar.
Tot un espectacle visual és arribar en vaixell a la ciutat i gaudir de les vistes de la seu i el palau de l'Almudaina presidint la badia de Palma. Aquest palau és residència reial des de temps dels musulmans i és un dels monuments que cal visitar.
L'edifici sembla que té un origen romà, però el que podem veure hui en dia és la remodelació patida per l'alcàsser musulmà a finals del segle XIII, després de més de mig segle de dominació cristiana de l'illa de Mallorca.
Del seu passat musulmà encara es possible veure alguns vestigis com l'eixida directa que tenia a la mar, abans que la línia de costa es desplaçara un centenar de metres mar endins i es construïra fins i tot una autopista. També hi podem trobar uns discrets banys àrabs.
Un saló molt semblant al saló del tinell del palau reial de Barcelona hi podem trobar. En realitat es tractava d'una sala molt més alta que es va partir en dos pisos, la part de dalt llueix l'esplendor dels arcs gòtics de diafragma.
El pati d'armes és una verdadera meravella des d'on es poden veure en tota la seua esplendor les torrasses de la façana principal de la seu, per que el carrer on dóna és massa estret. Aquest pati medieval articula l'edifici, però no és l'únic. Hi ha d'altre d'estil barroc que recorda els dels nombrosos palaus senyorials que hi ha al centre històric de Palma.
La joia del palau és la capella de Santa Anna, del segle XIV amb porta d'entrada tardoromànica. A l'interior trobarem una nau que segueix el model del palau dels Reis de Mallorca de la ciutat de Perpinyà que va ser també capital del regne de Mallorca, independent de la Corona d'Aragó entre els segles XIII i XIV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada