El rosetó de la Seu de Palma, el més gran del món en la seu més fotogènica del món.

 No tindria perdó de Déu si després de dedicar una sèrie d'entrades a un dels elements arquitectònics més característics del gòtic no fera una parada en la seu de Mallorca que junt amb el de la catedral de la ciutat d'Estrasburg són els més grans del món, amb vora cent metres quadrats de vidres de colors.

Cada 11 de novembre, festivitat de Sant Martí i cada 2 de febrer, dia de la Candelera, el rosetó major, que presideix l'altar major, es projecta sota el rosetó més menut de la façana principal formant un huit perfecte. Mai he viscut aquesta experiència però no me despedeisc de fer-ho en alguna ocasió.

La façana principal de Palma va ser construïda a finals del segle XVI en estil manierista però no es va acabar del tot. Després del terratrémol de 1851 s'hagué de refer i és quan es va finalitzar donant-li l'aspecte neogòtic que llueix ara. Entre les dues torrasses podem trobar una imatge de la Mare Déu d'Agost, titular del temple de dimensions descomunals.

Al seu interior, i després de la reforma d'Antoni Gaudí que desplaçà el cor i l'altar major, trobarem un espai de tres naus prou diàfan. Les tres naus estan separades amb senzilles columnes octogonals que sols tenen capitell. I obra de gaudí trobem el modernista baldaquí, diversos escuts dels bisbes de Mallorca, i les làmpades situades en les columnes a una alçada tan baixa que reben el nom de turmelleres.

Però la de Gaudí no va ser la darrera reforma, en l'any 2006 s'inaugurà l'altar de la capella del Santíssim en l'absis de la seu. Es tracta d'un mural ceràmic policromat que representa el miracle dels pans i els peixos. És obra del pintor mallorquí Miquel Barceló.

També en l'absis, però a la dreta trobem un altre altar que no passa desapercebut, es tracta de l'altar del Corpus Christie que va ser realitzat al segle XVII en estil barroc. La representació escultura del sant sopar és una meravella.

El patró de la ciutat és Sant Sebastià per què segons conta la llegenda, la ciutat es va alliberar d'una pesta quan un vaixell amb les relíquies del sant va arribar al port. Per això a la seu podem gaudir d'un bonic altar barroc dedicat al sant màrtir travessat per fletxes.

Altres elements de la catedral es poden visitar, com és el menut i agradable claustre que dóna una bona visió al campanar de quaranta-huit metres d'alçada que es troba totalment camuflat per arcbotants i desalineat de l'eix de la catedral per que es varen utilitzar en la seua construcció els fonaments del minaret de l'antiga mesquita major de Madina Mayurqa.

Però la seu de Palma resulta espectacular des de fora, des del passeig de dalt murada i ses voltes, amb un parc ple de palmeres amb un llac d'aigua des d'on surt impulsat un espectacular raig d'aigua. I tot a la voreta de la mar.

Tot un espectacle visual és arribar en vaixell a la ciutat i gaudir de les vistes de la seu i el palau de l'Almudaina presidint la badia de Palma. Aquest palau és residència reial des de temps dels musulmans i és un dels monuments que cal visitar.

 L'edifici sembla que té un origen romà, però el que podem veure hui en dia és la remodelació patida per l'alcàsser musulmà a finals del segle XIII, després de més de mig segle de dominació cristiana de l'illa de Mallorca.

Del seu passat musulmà encara es possible veure alguns vestigis com l'eixida directa que tenia a la mar, abans que la línia de costa es desplaçara un centenar de metres mar endins i es construïra fins i tot una autopista. També hi podem trobar uns discrets banys àrabs.

Un saló molt semblant al saló del tinell del palau reial de Barcelona hi podem trobar. En realitat es tractava d'una sala molt més alta que es va partir en dos pisos, la part de dalt llueix l'esplendor dels arcs gòtics de diafragma.

El pati d'armes és una verdadera meravella des d'on es poden veure en tota la seua esplendor les torrasses de la façana principal de la seu, per que el carrer on dóna és massa estret. Aquest pati medieval articula l'edifici, però no és l'únic. Hi ha d'altre d'estil barroc que recorda els dels nombrosos palaus senyorials que hi ha al centre històric de Palma.

La joia del palau és la capella de Santa Anna, del segle XIV amb porta d'entrada tardoromànica. A l'interior trobarem una nau que segueix el model del palau dels Reis de Mallorca de la ciutat de Perpinyà que va ser també capital del regne de Mallorca, independent de la Corona d'Aragó entre els segles XIII i XIV.

La catedral de Sant Esteve de Viena, una meravella.

 La tercera parada en el tour que iniciarem a principis d'any per a conéixer rosetons serà en la ciutat de Viena des d'on gaudirem d'una impressionant catedral que  amb el centre històric ha estat declarat patrimoni de la humanitat.

La catedral apareix sense més, rodejada per una bona part d'edificis moderns, així que no cal esperar veure una plaça bonica, la bellesa de la mateixa catedral en serà suficient. La façana principal coneguda com a portal del gegant conserva encara dues torres romàniques del segle XIII, que reben el nom de torres paganes. En aquesta mateixa façana estan també els dos rosetons, un a cada costat de la porta d'entrada, no presideixen el portal del gegant.

Només accedir al temple descobrirem tres naus gòtiques que defineixen un dels espais més amples de la cristiandat. Aquestes naus es varen aixecar durant l'ampliació del segle XIV. Una reixa impedeix l'accés a la nau central per a tot visitant que no vol pagar.

Si decidim pagar l'entrada, o et coles com Lorena, es pot gaudir d'un dels púlpits més interessants de l'arquitectura. En ell estan representats amb perfecció màxima els pares de l'església, Sant Ambrosi, Sant Jeroni, Sant Gregori i Sant Agustí.

Sempre s'ha cregut que és obra de l'arquitecte i escultor medieval Anton Pilgram que s'encarregà de les obres d'aquesta catedral en l'any 1519. Sota el púlpit es va esculpir a ell mateix aguaitant des d'una finestra.

Si has decidit no accedir a la nau central també podràs veure alta representació del mestre d'obres en la nau esquerra on apareix sota un florit balcó on apareix en les típiques ferramentes d'un arquitecte del renaixement i amb una policromia bastant ben conservada.

L'altar major és una obra barroca dels germans Pock de Constança on està representat el martiri a pedrades del primer màrtir cristià, Sant Esteve. De fet el temple està dedicat a Sant Esteve i es coneix popularment a Viena com Stephasdom.

De la nau central ens passarem a la nau esquerra on a banda del balcó renaixentista sobre l'escultura del mstre d'obres podem gaudir d'un preciós tríptic de la Mare de Déu de finals del segle XV i conegut com l'altar de Wiener Neustädter.

I just davant d'aquest altar hi ha una escala que condueix a les catacumbes- Sols es pot accedir a elles amb visita guiada que es fa a determinades hores i que cal comprar altra entrada diferent. Ací hi han soterrats diversos bisbes i nobles. 

Des dels peus de la nau dreta i tornant a pagar si no has comprat l'entrada de tot inclòs s'accedeix a una sèrie de capelles en altura a través d'una escala metàl·lica. Es pot gaudir d'una bonica perspectiva de les naus.

De la sèrie de capelles que aniràs visitant i que constitueixen el museu catedralici, la més interessant de totes és la capella de Sant Valentí. Ací trobaràs tota mena de relíquies de sants i reliquiaris. Cal destacar les restes del famós sant patró dels enamorats ubicats dins un sarcòfag.

https://dalcasser.wordpress.com/2015/02/14/un-relat-per-amparo-el-dia-de-sant-valenti/#more-6525

La catedral té dos campanars, la torre nord i la del sud. La més vistosa és la sud puix es tracta d'una imponent agulla de 137 metres construïda en el segle XV, per a pujar s'han de pujar set per set per set graons és a dir tres-cents quaranta-tres.

L'altre campanar és la torre nord del segle XV i rematada amb cúpula renaixentista del segle XVI. Ací està la molt apreciada i pesada campana Pummerin, que caigué després de l'incendi de finals de la segona guerra mundial i que es va reposar anys més tard.

Pagant de nou altra entrada es pot accedir a la terrassa de la torre en ascensor i gaudir d'unes excel·lents vistes de la ciutat i del terrat de la catedral. Les més de quart de milió d'acolorides teules que el cobreixen són un distintiu de la catedral. L'escut de l'àguila bicèfala és el propi dels Habsburg.

Durham, l'arquitectura normanda més monumental d'Anglaterra.

 Continuarem visitant espectaculars rosetons de catedrals, i ens traslladem a l'illa de Gran Bretanya a la ciutat de Durham on fa mil vint-i-cinc anys uns monjos van decidir assentar-se en una península fluvial del riu Wear. L'objectiu era preservar el cos de Sant Curthbert, una de les relíquies més apreciades de tota Anglaterra, dels atacs dels vikings.

El monument més important de la ciutat és la seua catedral, el millor exemple d'arquitectura normanda del Regne Unit, construïda al segle XI. La façana principal està flanquejada per dues torres, però la torre més alta es troba al creuer i mesura 66 metres.

En aquesta façana no està el rosetó però si hi podem trobar un gran finestral o vidriera gòtica amb una combinació de vidres acolorits que enlluerna de colors la zona que mira a ponent de la nau central de la catedral.

El gran rosetó està en la façana que mira a llevant d'estil gòtic. En aquest lloc podem trobar la capella dels nou altars i encara que no es tracta de l'original medieval, la bellesa d'aquest del segle XIX és indiscutible.

 

La nau central amb poca decoració presenta els típics trets de l'arquitectura normanda amb les típiques columnes decorades amb motius geomètrics i arcades de mig punt. Es tracta d'un estil romànic creat pels normands als segles XI i XII. I no et pots perdre l'espectacular claustre d'estil gòtic.

I de la catedral ens n'anem al seu castell del segle XI que com la catedral també està declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat. Hui en dia és la seu de la Universitat de Durham, creada al segle XIX però es pot dir que l'edifici mai ha estat ocupat per cap enemic.

El punt més bulliciós del centre històric de Durham segurament siga la plaça del mercat on es troba la vella església normanda de Sant Nicolau, construïda al segle X però amb diverses remodelacions posteriors.

En la mateixa plaça podem trobar una enorme escultura eqüestre del militar i diplomàtic irlandés Charles Vane Stewart, tercer marqués de Londonderry que no s'ha que confondre amb el pirata Charles Vane.

Ens deixarem perdre pels meravellosos carrers del centre històric de la ciutat de Durham per a gaudir dels més de cinc-cents que edificis estan protegits, molts d'ells encara conserven el seu aire d'època medieval.

En una plaça per a vianants ens toparem amb sis monjos que porten al muscle les despulles de Sant Curthbert. Es tracta d'una escultura de Fenwick Lawson de l'any 2008. Aquesta escultura commemora la fundació de la ciutat en l'any 995.

I si estàs cansat de caminar pots recórrer el meandre del riu Wear que rodeja el centre històric de la ciutat en vaixell, passant per davall de l'històric pont d'Elvet del segle XIII i gaudir de boniques vistes de la ciutat i dels boscos que l'envolten.