Sòria i els seus espais màgics

 El passat 2 d'octubre, Sòria capital hauria d'haver celebrat les seues festes patronals en honor al seu patró Sant Saturi, un sant eremita que va viure al segle VI en una cova propera a la capital castellana. En aquell lloc es va erigir una ermita rupestre, un lloc realment màgic a la ribera del Duero. Per tant hui començarem una tríada de rutes per llocs carregats de misticisme i ubicats en coves.

Començarem visitant la popular ermita del sant que s'aixeca sobre la cova on hi va viure que es troba a pocs metres del Duero. L'església actual és un edifici del segle XVII d'estil barroc a la que s'accedeix a través de la primitiva cova on el sant vivia i on va erigir l'oratori de Sant Miquel.

En el temple de planta octogonal trobarem una interessant mostra de frescos realitzats pel pintor sorià més important de l'època, Juan Zapata Ferrer i un altar barroc molt profusament decorat on està el bust reliquiari del sant.

Aquest bust que conté les despulles del sant ix en processó cada 2 d'octubre i arriba fins al centre mateix de la ciutat de Sòria. En una sala contigua hi ha una exposició que explica la història del lloc i on s'exposa la col·lecció de capes que té el bust del sant.

Des de l'ermita de Sant Saturi començarem una agradable passejada per la ribera esquerra del riu Duero, que bordeja la part de llevant de la ciutat i on podem gaudir de boniques vistes de la ciutat i de l'ermita.

Passarem per sota d'un històric monestir a través d'un tunel, es tracta del monestir de Sant Polo de finals del segle XII o principis del XIII i habitats pels mítics cavallers templers fins a l'any 1312. En aquest lloc Gustavo Adolfo Becquer es va inspirar per a escriure  dues de les seues llegendes.

I si continuem caminant seguint el camí de Sant Saturi arribarem a un pont medieval i just després està el bucòlic monestir de Sant Joan de Duero. El seu claustre és per a mi un dels llocs més màgics de la península. Es va construir al segle XIII en estil romànic però amb clares influències bizantines i califals. El sostre de fusta que en part el cobria es va cremar i per això hui es mostra amb tota la seua força.

Al costat està la nua església de pedra d'una sola nau amb volta de canó i un absis amb volta de forn.  Murs despullats de qualsevol mena de decoració i l'única cosa que trenca un poc aquesta manca d'ornamentació són dos peculiars templets es situen a cada costat de l'inici de l'absis.

Els templets estan rematats per una cúpula semiesfèrica en el cas del de l'esquerra i una original cúpula cònica en el cas del de la dreta. Els dos tenen altar i columnes amb capitells romànics tallats amb escenes bíbliques.

I ara creuarem el Duero pel pont medieval de pedra i seguirem la nacional 234 per a trobar-nos de seguida amb la imponent cocatedral de Sant Pere.  Aquest temple es va començar a  construir a principis del segle XII, però al segle XVI es va voler llevar un pilar per a donar més visibilitat a una imatge de la Mare de Déu i llavors va caure el sostre. Així que va haver de construir-se una nova església.

El resultat fou un nou temple inspirat en la colegiata de Berlanga del Duero on el gòtic ja té els dies comptats així que no trobarem la típica i alta nau central acompanyada per dues naus laterals més estretes sinó que trobarem una església de planta de saló format per cinc naus de volta estrelada.

De la primitiva construcció es conserva el claustre romànic. El fet de tindre claustre demostra que des del primer moment aquesta va ser l'església més important de la ciutat però no va assolir el rang de catedral en l'any 1959, la històrica catedral de la província de Sòria es troba en la ciutat de Burgo de Osma

Continuant caminant per la nacional i agafant després la travessera de les cin villes s'arriba a una de les principals places de la ciutat, la plaça de Ramon Ayllón. Allí trobarem el monument civil més interessant de la ciutat, el palau dels Comtes de Gómara. Es tracta d'un imponent edifici renaixentista de la família López del Río que va fer fortuna amb la ramaderia i els privilegis de la Mesta.

Caminant en direcció sud s'arriba a la plaça major de Sòria, el centre neuràlgic de la ciutat. Ací trobarem una interessant mostra d'històrics edificis civils com són el palau dels 12 llinatges que hui en dia és la seu de l'ajuntament, el palau de l'Audiència que va ser ajuntament i presó, les restes del palau de Na Urraca com també la bonica font dels lleons.

I no massa lluny en direcció sud-oest podem gaudir d'un bon exemple del final del romànic sorià, l'església de Sant Joan de Rabanera que rep el nom pels primers pobladors d'aquesta zona de la ciutat que venien de Rabanera del Campo. A mi em va encantar el seu esvelt i elegant absis.

I tornarem a buscar la nacional 234 per contemplar una de les millors façanes romàniques de l'art espanyol, la de l'església de Sant Domènec, que jamb el claustre de Sant Joan de Duero són el símbol de Sòria. Anteriorment aquesta església era la parròquia de Sant Tomé, però el veí monestir de Sant Doménec l'acabà utilitzant com a capella.