El Comtat de Provença va pertànyer al casal de Barcelona i per tant a la corona d'Aragó durant bona part dels segles XII i XIII. Després va passar a mans de la dinastia d'Anjou i posteriorment al Regne de Nàpols fins a la seua integració al regne de França en la segona meitat del segle XV.
Hui visitarem Esa, Èze en francés, un dels pobles més bonics d'aquesta regió francesa. I per a arribar-hi ho farem conduint per l'espectacular carretera que recorrent la costa Blava o Côte d'Azour, uneix Niça amb Menton.
L'Èze històric es troba sota un penya-segat que ofereix unes espectaculars vistes de la Mediterrània des d'on es pot divisar en dies clars l'illa de Còrsega. Per a accedir al centre històric del poble cal travessar una doble porta del segle XIV en forma de colze que forma part de la fortificació que rodeja al poble.
Una vegada dins ens trobarem en un xicotet laberint de carrers estrets amb boniques i arreglades cases de pedra. Cal deixar-se perdre per aquest entramat urbà d'origen medieval. L'eixida és molt fàcil de trobar, només d'ha de deixar-se caure i anar cap a baix.
El monument que encara roman intacte des del segle XIV és la capella de la Santa Creu o capella dels penitents blancs, per ser aquesta la seu dels confrares penitents blancs. L'exterior no resulta massa vistos però a l'interior es poden contemplar diverses obres d'art interessants com són una Mare de Déu gòtica coneguda com la Verge dels Boscos o una crucifixió del taller renaixentista de Ludovic Brea.
Però la més famosa peça d'art d'aquesta capella és un crucifix del segle XIII de l'escola catalana. La creu es troba sota un crani amb una llegenda que diu "tu eres com jo era, tu seràs com jo sóc", o siga, que ens recorda com acabarem tots després de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada