Acabarem la ruta de coves màgiques en el monestir de les Coves de Lavra, un espai de 28 hectàrees al costat del riu Dnièper en la ciutat de Kíev, capital d'Ucraïna. Per a mi va ser una de les millors experiències viatgeres que he viscut, una combinació d'art, història i experiència mística difícil de superar.
El monestir està rodejat d'una muralla i es divideix en dues parts, una més turística i l'altra més de culte i pelegrinatge, totes dues visitables, encara que en la part de culte cal ser més respectuós. En molts llocs no es poden fer fotos i els hòmens han de dur les cames tapades i les dones han de cobrir-se el cap amb un mocador quan s'accedeix a les esglésies i a les coves.
El monestir es va fundar en l'any 1051, quaranta anys després d'instal·lar-se un monjo del mont Athos en unes coves properes al Dnièper. Aquest monjo conegut com a Sant Antoni de Kíiev va ser el primer però després en vingueren molts més. Sobre les coves s'anaren afegint esglésies i edificis al llarg dels segles i pot ser la construcció més espectacular siga la catedral de l'Assumpció.
El primitiu temple data de la dècada dels setanta del segle XI que amb el temps anà ampliant-se i redecorant-se al gust de l'època. El que podem veure hui és una reconstrucció de finals del segle XX, perquè en plena segona guerra mundial va ser dinamitat pels russos per a evitar que fora pres pels nazis.
Em va sorprendre trobar un crist jacent tridimensional en un temple ortodox, però la guia no veia cap problema en què una escultura estiguera sota la tomba d'un personatge il·lustre a l'eixida d'una església ortodoxa.
Per a continuar la visita caldrà agafar forces per a poder pujar els noranta metres del campanar de la catedral que com mana la tradició ha d'estar exempt. L'estil del campanar és més classicista per que es va construir al segle XVIII.
No cal dir que des de les altures del campanar podrem gaudir d'unes meravelloses vistes del conjunt monàstic, el riu i la ciutat. Jo em vaig quedar embadalit pel daurat de les cúpules de la catedral i de la resta d'edificis.
Altre edifici a destacar en aquesta zona menys sacralitzada del monestir és el refectori i l'església de Sant Antoni i Sant Teodosi. L'església del segle XII ens recorda l'arquitectura bizantina sobretot si veiem la seua cúpula per dins.
I ara cal passar a la zona més sagrada del monestir on es troben els dos conjunts de coves on habitaren els monjos però que es creu que ja estaven habitades en el neolític. Cal travessar un arc i de seguida trobarem més esglésies que van del segle XII al segle XVII.
Però el més interessant d'aquesta part és endinsar-se en les coves amb una candeleta col·locada entre els dits de la mà per a evitar que caiga cera a terra i recórrer aquest laberint soterrani on trobarem més de quaranta sants de cos incorrupte i relíquies. La passejada per aquest fosc itinerari, sols enlluernat per la llum que crema les caneletes és viscut pels fidels de forma molt intensa i devocional. La veritat és que és tota una experiència mística que m'agradaria tornar a repetir de nou però amb guia en silenci.
Acabada la visita eixirem per on entren i ixen els pelegrins un carrer llarg i empinat que et condueix fins a una avinguda repleta de cotxes i autobusos que esperen als seus passatgers més renovats espiritualment.
Al recinte hi ha diversos museus i esglésies per a avorrir però si tens ganes de veure més coses al costat està la gran escultura de la mare pàtria. Mesura 62 metres d'alçada que junt amb la base on es recolza assoleix ni menys ni més que 102 metres. Es va inaugurar en era soviètica i encara conserva símbols comunistes, açò i el fet que costara un preu desorbitat fa que no siga vista amb bons ulls per molta gent de kíev.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada