L'oest de Viena, museus, jardins i cafés

La sisena parada republicana la farem a la ciutat de Viena capital d'Àustria, un país amb una forta tradició monàrquica que es va declarar república en l'any 1918 després de sis segles i mig sota els Habsburg, i la primera guerra mundial. En l'any 1938 s'integrà voluntàriament al tercer Reich dels nazis i després de la derrota de la segona guerra mundial va ser governada deu anys pels aliats. En 1955 Àustria tornà a ser un estat sobirà declarat república però orgullós del seu passat imperial. El parlament austríac està en la mateixa plaça de l'Ajuntament que ja visitarem fa anys.

http://ferranlerma.blogspot.com/2015/12/la-placa-de-lajuntament-de-viena.html

Al costat hi ha un xicotet jardí amb un monument erigit a la república on es troben els bustos de tres socialdemòcrates Hanusch, Adler i Reumann que desenvoluparen un paper important en aquella nounat estat república de 1918. El monument commemoratiu que en alemany es diu denkmal es va aixecar en 1928 en el desé aniversari de la república.

Un altre "denkmal trobarem en Maria-Theresien-Platz el de la reina Maria Teresa I d'Àustria mare de Maria Antonieta i filla de l'arxiduc Carles que no pogué ser rei d'Espanya en detriment de Felip V de Borbó. És un dels sobirans Habsburg més volguts pels austríacs.

En aquesta mateixa plaça es troben dos edificis bessons, un davant de l'altre com si un fos el reflex de l'altre, són el Museu d'Història Natural i el Museu d'Història de l'Art. Tots dos van ser inaugurats per l'emperador Francesc Josep I en l'any 1891.

El Museu d'Història Natural conté una interessant mostra d'esquelets i reproduccions de dinosaures, pedres precioses, meteorits i objectes que varen pertànyer al marit de Maria Teresa, l'emperador Francesc I.

El Museu d'Història de l'Art és la quarta galeria més gran del món i està nodrida per peces de la col·lecció personal dels Habsburg però cal destacar del mateix edifici l'escala pintada per diversos artistes, entre ells Gustav Klint.

Una mica més cap al sud està l'interessant Burggarten o jardí del palau que es va modelar en l'espai que ocupava l'antiga muralla de la ciutat, en la primera meitat del segle XIX.  Allí dins trobarem un hivernacle per a palmeres de quasi tres-cents metres quadrats i el denkmal de Mozart amb un jardinet amb la forma de clau de solfa.

I d'enfront del jardí ix un carrer anomenat babembergerstrasse que després es transforma en Mariahilferstrasse una de les més llargues de Viena i amb les millors tendes de roba. El nom d'aquest carrer es deu a l'església de Maria Auxiliadora, un temple barroc de la segona meitat del segle XVII.

A l'interior trobarem sis capelles amb els seus altars barrocs i una imatge de la mare de Déu que es salvar miraculosament de la destrucció del temple per part dels turcs en l'any 1683. Des de llavors és un lloc de pelegrinatge.

I la visita de Viena mai estarà completa si es dedica un temps a prendre un café en un dels seus 130 cafés clàssics. En el carrer Ottakring perpendicular a Mariahilferstrasse està el Café Ritter, a mi quan me portaren em varen dir que Sigmund Freud venia ací.

https://www.caferitterottakring.at/

I acabarem la ruta de hui en una de les estacions de tren més importants de la ciutat la Westbanhof, de 1848 però amb aspecte molt actual. Hui en dia ja no rep massa trens internacionals en detriment de la nova estació de Hauptbanhof.