Un dels seus majors èxits literaris va ser "La volta al món en huitanta dies" on tot un senyor anglés, acompanyat del seu criat, havia de pegar la volta al món en menys de huitanta dies per una aposta. Els que hem anat a l'EGB vam viure aquesta aventura de la mà d'un dibuix animat en forma de lleó que li deien Willy Fog i de la cançó de Mocedades.
El senyor Fogg de la novel·la no va haver de demanar molts visats per que va guanyar l'aposta viatjant per territori britànic en plena època daurada de l'imperi. I una de les seues aturades va ser en la ciutat de Hong Kong on de segur que arribaria al port Victòria des del vaixell que havia agafat en Calcuta. Jo hi vaig arribar en metro de l'altra part de la ciutat, la península de Kowloon, però sí que vaig tornar amb el bucòlic i típic vaixell de passatgers "Star Ferry".
En aquest lloc poden trobar un gran i complex entramat de molls que donen servei de transport marí a totes les illes i la península de Kowloon. Tot va ser renovat a principis del segle XXI però l'estació marítima encara té un cert aire colonial.
L'edifici d'era colonial que encara es conserva és el Former Suprem Court, acabat en estil neoclàssic en l'any 1911. I de ser seu de justícia i seu del govern en temps de possessió britànica, hui baix sobirania xinesa torna a ser part del poder judicial.
Un altre edifici declarat monument per les autoritats de la ciutat és el Former French Mission Building que es va construir en 1915 sota el que havia sigut residència dels primers governadors. Va ser la seu de la Societat de Missions Estrangeres fins a 1955 que passà a mans del govern local.
Per aquesta zona plagada de gratacels i centres comercials resulta molt curiós passejar diumenges i veure com ha desaparegut tot el ritme frenètic que viu durant la setmana per l'activitat que es dóna en aquest centre financer de primer ordre. El diumenge les ames del lloc són les dones filipines que treballen d'internes en les cases de les famílies amb diners de Hong Kong. Aprofiten el seu dia de festa per reunir-se i jugar al bingo on encara canten els números en espanyol.
En estil neogòtic podem visitar la catedral evangèlica de Sant Joan on es va celebrar la primera missa en 1949. L'edifici és tota una raresa en mig dels gratacels del cor comercial de la ciutat on tenen la seu la majoria de bancs.
La ciutat de Hong Kong va ser ocupada pels japonesos durant la segona guerra mundial i la catedral es va convertir en un club sols per a japonesos. En 1945 després de l'arribada de la Royal Navy britànica es va celebrar missa en ella.
I del poc que queda en peu de l'època de la visita de Phileas Fogg passem a la modernitat de la mà del Hong Kong Convention and Exhibtion Centre que es va construir guanyant terrenys a la mar entre 1994 i 1997. En 1998 es va fer en aquest lloc la cerimònia de traspàs de Hong Kong del Regne Unit a la Xina.
I també al costat de la mar però a l'altra banda de la Central Piers està la nòria coneguda com a Observation Wheel Hong Kong i que mesura seixanta metres i té 42 cabines per a huit passatgers.
L'escala mecànica coberta i a trams més llarga del món, es pot agafar ací. Mesura huit-cents metres i comunica Central amb Mid-levels. Discorre al llarg de carrers molt autèntics d'una metròpoli d'orient.
Durant el trajecte podem fer dues parades, la primera per a visitar la mesquita Jamia que va ser construïda en 1890 i va ser ampliada en 1915 sota un terreny de propietat del Govern Britànic.
I la segona parada la farem per a visitar el temple de Man Mo. Aquest exòtic edifici es va aixecar en l'any 1847 i està dedicat a dos de deus Man i Mo, deus de la literatura i la guerra. Es creu que varen ser persones de reals, un administrador i el seu soldat, que varen viure al segle III.
El seu interior és tot un espectacle de misticisme, encens i fum on es fan ofrenes als morts i es peguen foc espectaculars espirals d'encens que pengen dels sostre.
Phileas Fogg va estar més de huitanta dies en fer la volta al món, però com que va viatjar en sentit contrari al de la rotació de la Terra, va arribar a Londres un dia abans del que s'havia de presentar en el seu Club per a guanyar l'aposta. Si hagués començat el seu viatge cap a Amèrica hauria arribat un dia més tard. Aquest rigor científic que apareix en moltes de les novel·les de Jules Verne fa que siga per a mi un dels més apreciats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada