El segle XIX va ser nefast en quan a pèrdua de patrimoni artístic, la invasió napoleònica va dur a terme l'espoliació de molts edificis, a més els propis valencians varen tombar el palau reial que estava ubicat al que són ara els jardins de Vivers per a evitar que es convertís en un fortí francès.
Per a més inri més tard arribà la desamortització de Mendizábal i la posterior venda o malvenda de patrimoni moble religiós a col·leccionistes estrangers. Ja vos vaig parlar del retaule de Sant Jordi del centenar de la ploma que acabà al Victòria and Albert Museum.
http://ferranlerma.blogspot.com/2017/05/victoria-albert-museum-el-mes-gran-del.html
Un banquer britànic afincat en Àmsterdam i amant del nostre país es va fer en una important col·lecció d'obres del Greco, Murillo i Velázquez entre altres que després va vendre a Caterina II que posteriorment acabaren en el palau d'hivern dels tsars, un edifici barroc que presideix la neoclàssica plaça del palau en Sant Petersburg.
El museu Hermitage és dels més grans del món i està ubicat en un edifici ja de per si, infinitament bonic així que la seua visita és obligatòria si es ve a Sant Petersburg. El millor és adquirir l'entrada per internet, si no hi ha màquines d'auto-venda en un pati central i també es pot anar a comprar l'entrada a altres subseus que té repartides per la ciutat que de segur que la cola no és tan llarga com ho és a la taquilla oficial, formada per russos que han de presentar algun carnet per a obtenir un descompte.
El millor és estudiar-se tot el que ofereix el museu i decidir que es vol visitar. Aquesta va ser la meua sel·lecció que amb l'ajuda d'un plànol i de Magda, vaig poder trobar en aquest laberint de l'art que és l'Hermitage. A l'entrada es poden trobar peces prehistòriques i medievals de les diferents repúbliques ex-soviètiques com aquests reis georgians i escultura d'alguna república d'Àsia Central.
El renaixement italià està perfectament representat amb obres de Miguel Àngel, com el xiquet ajupit, la mare de Déu de la llet de Leonardo da Vinci i una còpia de la galeria de Rafael dels Museus Vaticans.
Del barroc sabia que no em podia perdre'm obres mestres de la pintura flamenca i el seu màxim exponent, Rubens. La seua obra que representa al deu del vi Baco, és una meravella.
Hi ha una sala dedicada a l'art espanyol i buscant a Velázquez, Zurbarán i Murillo em vaig trobar als dos Sant Vicents, el de la Roda i el Ferrer, obra del valencià Ribalta.
Una de les peces que més passions desperta al museu és el rellotge paó, obra d'un joier britànic, comprat també per Caterina la Gran en 1770. És el rellotge autòmat més gran del món.
La sala on es troba el rellotge, coneguda com a sala morisca per la seua decoració arabitzant no té cap desperdici i és que l'edifici era l'antiga residència dels tsars i no varen escatimar en res a l'hora de construir-se el seu Palau d'hivern. Però el que realment en va sorprendre va ser l'escala del bateig, coneguda amb aquest nom perque la família del tsar baixava per ella en cap d'any per a banyar-se en les congelades aigües del riu Neva.
I si eres amants del món dels minerals i les pedres precioses. ací trobaràs enormes objectes decoratius fets amb lapislàtzuli i malaquita, fins i tot un saló ple d'objectes verds fets de malaquita.
L'Hermitage té una enorme façana que dóna al riu Neva i altra que dóna a la plaça del palau presidida per la columna d'Alexandre. Pesa 600 tones i mesura quasi 50 metres. per tant és la més gran del món en la seua classe. I de la plaça també sorprèn un arc, que per estar integrat en les construccions veïnes pocs percebeixen que és un arc del triomf que commemora la victòria sobre l'exèrcit napoleònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada