Albània, durant la guerra freda estava dins del bloc comunista, però les relacions del seu primer ministre Enver Hoxa amb la URSS, varen anar refredant-se i l'estat abanè, a poc a poc es va convertir en la década dels huitanta del segle passat, en el país més hermètic d'Europa. La figura del president era quasi venerada i es considerava el salvador del mal que podia arribar de l'exterior i les fronteres estaven totalment tancades i barrades.
Les coses han canviat molt, i encara que Albània és el segon país més pobre d'Europa, el turisme ja ha arribat de ple a moltes zones costaneres i a les impressionants reserves naturals de l'interior. En el 2009 va sol·licitar l'ingrés en la Unió Europea, però l'economia, la corrupció i el fet que siga un país islàmic dificulta la seua entrada.
Hui visitarem un encantador poble de pescadors que es troba a la vora del llac d'Ohrid, una espècie de mar interior d'aigües dolces i cristal·lines compartit per Albània i Macedònia del Nord. A nivel monumental no hi trobarem gran cosa, encara que hi hauran sorpreses. El més interessant és deixar-se predre pels seus autèntics carrers solitaris.
L'arquitectura de les cases és molt mediterrània amb parets fetes amb blocs de pedra i teulades de teules, no moruna, com les nostres, però teules.
L'edifici més interessant des del punt de vista arquitectònic és l'església de Santa Bàrbara, que dóna servei religiós a la important comunitat de cristians ortodoxos macedonis que hi viuen al poble. Aquest temple ocupa el solar d'una església bizantina del segle VI, de la que s'han trobat mosaics.
Seguint passejant pel poble trobem el seu carrer més estret i a la vegada intransitable, perquè és en realitat una séquia que desemboca en el llac.
Altres carrers també molt bonics ens permetran accedir a la vora del llac d'Ohrid i gaudir de la immensitat de les aigües clares i dolces.
En el nostre passeig també hi trobarem una mesquita. Els albanesos van abraçar la fe islàmica amb l'ocupació otomana de la zona dels Balcans que va arribar fins a la mateixa ciutat de Budapest.
Abandonant el poble trobem un búnquer antinuclear, dels molts que es construïren al país, per ordre del primer ministre Enver Hoxa, persona molt temerosa de patir un atac nuclear.
I per a gaudir del llac res millor que seure i prendre un autènctic cafè albanès en la Terrassa palafit de l'hotel Leva mentre es pon el sol i gaudir de la pau i quetut de les aigües tranquil·les del llac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada