Guangzhou va ser la primera ciutat xinesa en obrir les seues portes als europeus, portuguesos primer al segle XVI i després anglesos, francesos i holandesos a partir del XVII establiren bases comercials ací.
El centre financer del que és la zona més productiva del país està al nord-est de la ciutat, molt prop de l'estació de l'est. Les connexions amb Hong Kong són freqüents i molt bones i l'edifici és digne de visita per la seua impressionant cúpula de vidre i ferro.
I per a poder desplaçar-se per aquesta metròpoli asiàtica el millor que es pot fer és viatjar amb metro que és ràpid, barat i fàcil ja que tot està retolat en anglés. Així que des de la parada de metro de l'estació i fent transbordament en Gongyouanqian, arribarem a la parada de Yuexiu park. Allí ens espera el mausoleu Nan Yue, dedicat a un general enviat ací fa més de dos mil anys per controlar la part sud de la Xina, és el monument més antic de la ciutat.
Al voltant hi ha un agradable jardí i també un museu amb peces arqueològiques recollides durant l'excavació. Jo em vaig quedar fascinat amb una mortalla feta de jaspi, la pedra semipreciosa que es treballa per aquesta zona del país.
Agafarem de nou el metro i tornarem a fer escala en la mateixa estació d'abans per a després enganxar altre tren fins a la Chen Clan Academy. Ací es troba un temple del segle XIX on el clan Chen honrava als seus avantpassats. També funcionava com a escola i els aspirants a policia feien ací els exàmens.
A l'edifici s'exposen objectes del Museu d'art popular del Guangdong i és monument nacional. La seua visita és obligatòria, sobretot pels relleus de fusta i ceràmica pintada que decoren els sostres i els seus patis interiors amb jardí.
I ara caminant cap a l'est arribarem al temple de Guangxiao que es va aixecar sobre el palau del darrer rei nan yue. Encara que té pagodes de més de mil anys la majoria dels pavellons són del segle XIX. Quatre personatges ens esperen només entrar i protegeixen el temple.
Resulta molt agradable passejar pel seu interior amb diferents zones amb jardí i gaudir de l'arquitectura religiosa de l'Extrem Orient dels seus pavellons. El pavelló principal té diverses figures de Buda.
I no massa lluny podem visitar Li Rong Si o temple dels sis banians pels si arbres que hi havia. La pagoda octogonal del segle VI restaurada en el segle XI de 17 pisos deu ser una meravella. Jo la vaig pillar en obres.
En direcció sud està la mesquita Huaisheng, que sols es permet l'entrada als musulmans i del que sols es pot veure des de fora el seu minaret. Es diu que els musulmans arribaren a la ciutat de la mà d'Abú Waqas, oncle de Mahoma. I més cap al sud podem visitar l'església neogòtica del Cor de Jesús, construïda pels francesos al segle XIX.
Una enorme zona de basars i botigues diverses s'escampa per aquesta zona i que resulta d'allò més curiós i exòtic.
I caminant en direcció oest bordejant el riu amb el bucòlic nom de les perles s'arriba al mercat de Qinping, un dels més famosos de tot el país, paradís dels amants de la medicina tradicional xinesa i xocant per als occidentals per la raresa dels productes que es vénen.
Enfront està l'illa de Shamian, un banc d'arena d'assentament francés a l'est i anglés a l'oest amb villes d'estil més colonial que de l'orient del segle XIX i principis del XX i amb església catòlica i luterana.
I en direcció nord caminarem fins al temple de Hualin Si, el més popular i animat de la ciutat, amb un pabelló que té cinc-centes escultures daurades d'arhats que no de Buda en concret. Un arhat és algú tan desenvolupat espiritualment que ha arribat al nirvana i ja no necessita nàixer de nou.
D'entre les cinc-centes escultures pots entretenir-te buscant la de l'arhat que porta barret d'ala que suposadament representa a l'explorador Marco Polo. Es veu que amb tant de viatge també va arribar al Nirvana.
D'entre les cinc-centes escultures pots entretenir-te buscant la de l'arhat que porta barret d'ala que suposadament representa a l'explorador Marco Polo. Es veu que amb tant de viatge també va arribar al Nirvana.
ResponElimina