L'Alcúdia, on està la catedral de la Ribera

Hui s'acaba el mes d'agost i també les entrades que he dedicat a llocs d'estiueig. Hem estat en la mar, la muntanya, ens hem banyat en un riu i en un llac i hem fet turisme cultural a una gran ciutat. Ara vos propose altra forma de passar l'estiu i que no fa molts anys era prou popular perque no tothom podia permetre's llogar un pis a la platja o casa a la muntanya, així que molts xiquets gaudien les seues vacances en una caseta al mig de l'horta on per a refrescar-se aprofitaven les aigües de la bassa de reg. El meu germà ho explica molt bé en una entrada al seu blog:
 http://amatore1968.blogspot.com/2017/09/les-vacances.html

Nosaltres se n'anirem a l'hort de Manus en l'Alcúdia i de pas visitarem un dels municipis més interessants i amb més oferta cultural de la Ribera Alta.

L'hort de Manus era un antic convent que es va convertir en finca agrícola i ara és un centre cultural situat al mig de l'horta on es fan concerts en les nits de l'estiu i des d'on ix la Mare de Déu d'Oreto, patrona de l'Alcúdia cada set de setembre per a anar al poble, representant en aquest acte com Maria la promesa del senyor de l'Alcúdia regala la imatge al poble.

Caminarem per un deliciós camí entre tarongers i caquiers i abans d'entrar el poble creuarem la séquia reial del Xúquer, que des de l'assut d'Antella porta aigua quasi fins a les portes de la ciutat de València.

Des d'aquest punt naix un aqüeducte del segle XIX conegut amb el nom dels arquets i que mesura més d'un quart de quilòmetre. Servia per a abastir d'aigua a diferents partides del terme.

Una vegada dins del poble ens anirem trobant a diferents panells ceràmics dedicats a diferents sants que es posaren de moda al segle XVIII, alguns d'ells són d'aquesta època, altres són del segle XIX i XX.

 

Si passegem pel carrer del pintor Vergara, gaudirem de les cases més boniques que pertanyien a famílies riques i que van ser construïdes a principis del segle XX.

Cal parar una estona en la casa de la Solera, construïda al segle XVIII i que hui acull el Museu de la Música i el Museu Etnològic de l'Alcúdia, així que gaudirem d'una exposició d'instruments musicals i d'eines antigues per a treballar la terra.

No massa lluny està l'ermita de Sant Antoni del porquet, encara que a la porta es veja marcada la data de 1699 en aquest lloc estava l'hospital fundat per Pere de Montagut, alcaid del castell de Xàtiva i senyor de l'Alcúdia al segle XIII.

A l'interior trobem un senzill espai de volta de canó decorada amb pintures vegetals i un interessant sòcol de ceràmica. L'altar està presidit pel titular de l'ermita, Sant Antoni Abat.

I ara ens anem directes a visitar el monument més important del poble, la seua església parroquial dedicada a Sant Andreu Apòstol, un sant no massa venerat a Occident però que a les terres valencianes encara trobem algun temple fundat pel rei Jaume I per a quedar bé amb el seu sogre Andreu II d'Hongria.

La façana de l'església és espectacular, el seu campanar mesura seixanta metres i per això és coneguda com la catedral de la Ribera, però en realitat és solament un temple parroquial. Ací treballarem artistes molt importants del segle XVIII com el pintor Vergara i l'arquitecte Antoni Gilabert en una època on l'economia alcudiana estava en un dels seus millors moments gràcies a la morera per als cucs de seda.

La capella dedicada a la Mare de Deu d'Oreto és una autèntica joieta i la imatge de la Mare de Deu d'estil gòtic que segons la tradició la regalà el papa Innocenci a Pelegrí de Montagut, senyor de l'Alcúdia fa més de set-cents anys.

Pujar al campanar és tota una experiència per les meravelloses vistes de la cúpula de teula blava de l'església, el poble i l'horta que l'envolta.

De camí cap al calvari passarem per la plaça del País Valencià per veure les restes arqueològiques d'un antic celler medieval.

I ara ens enfilem direcció nord per a visitar el calvari, un lloc ple de pau, plafons ceràmics de la passió de Crist i xiprers.

I no massa lluny, estava el convent de Santa Bàrbara, el segon perque el primer estigué ubicat a l'hort de Manus, des d'on començarem la ruta. Ara sols queden unes bucòliques ruïnes.

I del passat viatgem al present perque just davant podem gaudir d'un modern edifici amb cúpula de ferro, la casa de la cultura de l'Alcúdia amb sal d'exposicions i teatre i unes curioses pintures i escultures al seu interior.

I per acabar res millor que uns dolços de la pastisseria i al parc de la Nòria on encara es conserva en bon estat una antiga sénia del segle XIX.