Les entrades de l'estiu ens han portat a tres llocs on poder suportar millor la calor, hem estat en la muntanya, en un riu i en un llac, crec que ja és hora de que s'escapem a la platja i si a més podem gaudir d'un patrimoni arquitectònic de més de dos mil anys millor que millor.
Lindos és hui un poble de menys de mil habitants però es va fundar fa tres mil anys i va arribar a ser una pròspera ciutat de la Grècia clàssica gràcies als seus dos ports, fins i tot un dels set savis de Grècia, Cleòbul va nàixer ací. Hui és el destí turístic més important de l'illa de Rodes, després de la seua capital. I és que en Lindos es junta tot, poble amb encant, boniques platges i la seua imponent acròpolis.
Però anirem per parts, primer recorrerem els seus carrers declarats Conjunt Històric Nacional, flanquejats de cases blanques de pisos de cudols que formen boniques i interessants formes geomètriques.
El monument més emblemàtic del conjunt de carrers que formen el poble és la seua església bizantina de Panagia construïda en l'any 1300 i reformada al segle XV pels cavallers de l'ordre de Sant Joan. L'església té un esvelt campanar de pedra.
Pagant una assequible entrada es pot visitar el seu modest interior que encara conserva alguna pintura mural i a més té habilitat un xicotet museu amb icones bizantines i peces d'orfebreria,
Caminarem en direcció sud i ens deixarem perdre pels seus estrets carrers que són uns bons aliats a l'hora d'amagar-se del sol i la calor. De tant en tant descobrirem algun xicotet palau de pedra que varen construir els mariners enriquits durant els segles XV, XVI, XVII i XVIII.
Abans de pujar a l'acròpolis ens detindrem a veure bé les restes del teatre clàssic, excavat en la roca de la muntanya al segle IV abans de Crist i tenia una capacitat per a quasi 2000 espectadors.
I ara el que toca fer és pujar a la zona de l'acròpolis o bé a peu o bé amb burro, no hi ha més opcions. El castell dels cavallers es troba dalt d'una penya de 125 metres.
La primera sorpresa una vegada travessem les muralles del castell i entren en el seu interior, és el trirrem grec esculpit en la roca.
També podem visitar, encara que d'època molt posterior, les restes de l'església de Sant Joan, d'estil bizantí i construïda en el segle XIII.
Resulten curioses les construccions abovedades que sostenen la terrassa del castell i a les que es pot accedir.
Però el lloc més important de tota l'acròpolis és el temple d'Atenea Lindian, un dels llocs més venerats de l'època clàssica visitat per Aleixandre el Gran i segons la mitologia grega també ho feren Helena de Troia i Heracles.
Des d'ací dalt gaudirem d'unes boniques vistes del poble i de la mar Mediterrània i si el dia és clar es pot divisar Àsia.
I ara començarem el camí de descens per a buscar la mar, el motiu principal de la nostra visita. La platja de la Badia de Lindos està molt animada i plena de restaurants.
Però la més bonica és la badia de Sant Pau, on va arribar el sant en l'any 43 per a cristianitzar l'illa i que encara que ho parega no està tancada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada