La història d'aquest lloc és un resum de la història de Lituània. De lloc de culte pagà, segons algunes veus, passà a ser cristià, quan els cavallers de l'ordre començaren a dominar les terres veïnes d'Estònia i Letònia. Se sap que ací hi va haver un castell de fusta destruït en 1368, però no és fins a l'any 1861 que es té constància de la presència de creus que la gent local posava per a reafirmar-se en contra de la dominació tsarista. El tsar deixà de manar però els soviètics tampoc permeteren les creus símbol de religió i nacionalisme lituà. Per tant les eliminaren fins en tres ocasions apareguent-ne de noves durant la nit. Es diu que es va pensar en convertir la zona en un pantà, ja que hi ha un rierol prop.
La independència arribà en els noranta del segle passat i la popularitat com a lloc de pelegrinatge va augmentar gràcies a la visita del Joan Pau II en 1993 que va propiciar l'arribada dels franciscans i la construcció d'un monestir a escassos centenars de metres.
Hui en dia el turó de les creus és un lloc públic, no pertany a l'església, on la gent manifesta el seu fervor catòlic o reafirma en contra de l'opressió i la dominació fent la seua ofrena. Així que és impossible saber el nombre total de creus però de segur que superen les dues-centes mil.
Jo vaig posar la meua pròpia creu que portava de casa, i que era molt menuda, sense saber que molt prop, al costat del centre d'interpretació hi ha un mercat d'artesania de fusta on es vénen sobretot creus i cuxifixos.
Molts visitants compren ací la creu, altres visitants que no la porten ni la compren, improvisen la seua ja siga amb pedres o fins i tot en monedes.
La creu és l'estrela del lloc però també es poden veure rosers i escultures de Crist, la mare de Déu i algun líder que liutà per la independència del país.
El lloc està a 12 km de la ciutat de Siauliai, i es pot arribar amb un autobús de línia que des de la central d'autobusos et deixa al mig del camp lituà a un agradable passeig de 2 km.
En arribar al lloc s'albira el modern centre d'interpretació a l'esquerra de la carretera i el xicotet turó amb la multitud de creus a la dreta.
És hora de deixar-se perdre's pels escassos camins entre creus i pujar el turó per l'escala de fusta i sobretot gaudir de la pau i del misticisme d'aquest lloc que de segur a la nit es torna més terrorífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada