Greenwich, el poble londinense que marca el temps al món

En unes poques hores ens tocarà canviar d'hora el rellotge, un ritual que fem dues vegades a l'any i encara que sempre és motiu de queixa generalitzada per part de la població, el ritual es manté immodificable amb el temps.

Per tancar la trilogia dedicada als rellotges i el temps hui ens embarcarem en un vaixell que ens durà des dels peus del mateix Big Ben fins a una agradable i tranquil·la barriada de Londres de nom Greenwich, gaudint d'unes boniques vistes mentre surem per les aigües del Tàmesi.

És aquesta població la que dóna nom al meridià, una corba imaginària que uneix els dos pols, més famós perquè marca les hores de la resta del món. Tots aquells que estiguen a la dreta sumaran hores a l'hora oficial en Greenwich i tots els que estiguen a l'esquerra restaran hores.

Desembarcarem en el moll de Greenwich per a tornar a embarcar-se en un veler comercial del segle XIX, el Cutty Sark que portava té de la Xina i com que era el més ràpid el món en la seua mida sempre duia el primer té de la temporada. Hui convertit en museu és ideal per a visitar amb xiquets.

La següent parada la farem al Reial Observatori de Greenwich, però abans caldrà fer un camí costera amunt a través d'una agradable zona verda abans d'arribar. Allí es pot visitar un xicotet museu dedicat a l'observació del temps.

Entre altres curiositats es pot entrar a una cambra obscura, un dels instruments òptics més senzills, que ens permet veure coses llunyanes de més prop amb imatge invertida.

En altre museu es pot veure i palpar un meteorit de més quatre mil milions d'anys ,la mateixa edat que tenen el Sol i la Terra.

I com no podia ser d'altra manera, al Royal Observatory cal fer-se la típica foto de turista, assenyalant, xafant o posant una cama a cada costat del meridià 0 que no el tenim tan lluny. Quilòmetres més avall passa per Castelló.

Tornem de nou al poble per a palpar l'encant dels seus carrers i visitar l'església de Sant Alphege, un bisbe anglosaxó mort pels vikings ací en Greenwich. L'església va ser el lloc de bateig d'Enric VIII i va ser seriosament danyada durant la segona guerra mundial. Hui es troba perfectament restaurada.

Prop de l'església podem passejar pel bullici d'un agradable mercat d'antiguitats i llibres, envoltat de carrerons o cal deixar-se perdre.

La següent visita ens portarà al Museu Marítim Nacional, del que sincerament esperava molt més, però que per descomptat resulta interessant. A mi la col·lecció de mascarons de proa de vaixell em va resultar molt curiosa.

I per fi ja ens toca troar-mos amb la joia més imponent de Greenwich,  l'Old Royal Naval College. Va ser dissenyat per l'arquitecte més prolífic d'Anglaterra del segle XVIII, Christopher Wren, que en realitat era científic. La capella i el majestuós Painted Hall són de les poques coses obertes al públic.

I abans de tornar cap al centre de Londres, creuarem a l'altra part del Tàmesi, pel Greenwich Foot Tunnel, construït en 1902 per a ús dels treballadors dels molls Milwall. Mesura 370 metres.

I ja en l'altra part gaudirem de les millors vistes del Reial Col·legi Naval i la Casa de la Reina, abans de refer les passes pel túnel i esperar el nostre vaixell.