La primera parada la farem ací al costat, en Otos, un bonic poble de la Vall d'Albaida que té la major concentració de rellotges solars del vell continent. Alguns són particulars, altres d'artistes de renom i així fins a la trentena.
A l'entrada del poble, just al costat del trinquet ens dona la benviguda el rellotge del Repoblament, de Tino Pla i Joan Olivares, que representen els tres xipresos que els romans plantaven a l'entrada de les cases com a signe d'hospitalitat. És també un homenatge als nouvinguts amb la carta de repoblament després de l'expulsió dels moriscos.
En la plaça principal del poble, la del llaurador, el rellotge més cridaner és el conegut amb "la norma no és un dogma", d'Andreu Alfaro. Aquest nom ve d'un canvi de senyal de trànsit que s'hagué de demanar a Madrid per que quedava antiestètica al costat d'un rellotge tan preciós.
En una raconada de cases que hi ha en la plaça, es troba la que va ser la casa d'un dels roders valencians més famosos, el Gatet d'Otos. Aquest home era com un Robin Hood que robava per als pobres i cada vegada que escapava de la guàrdia civil cridava com ho fan els gats. Va passar molts anys a la pressó i al final dels seus dies va ser molt respectat al seu poble puix era fins i una espècie de jutge de pau que tothom anomenava carinyosament el tio Gato.
Agafant el camí de la font de baix veurem el rellotge dels pimentons, obra de Rafael Armengol i inspirat amb un poema de Vicent Andrés Estellés dedicat als pimentons torrats.
Trencant pel carrer Sant Antoni està el rellotge que marca les hores babilòniques i com no podia ser d'altra manera, el dia de Sant Antoni, el patró del carrer.
Al costat de l'església queda el gnòmon del que segurament és el rellotge més antic del poble, ubicat en el pati d'una antiga casa de llauradors.
L'església parroquial de la Immaculada és junt al palau del Marqués de Sant Josep el monument més important de la població. Està construïda sobre altra anterior del segle XVI. L'actual del segle XVIII és d'estil neoclàssic, consta de tres naus i té un campanar on cal buscar la rabosa, símbol dels otosins.
Davant l'església està ubicat el rellotge de nom la bicicleta. És una creació de l'artista Antoni Miró i com que no està sobre cap paret pot marcar fins i tot les hores amb més poca llum.
El palau del marqués de Sant Josep es va construir al segle XVIII, quan Joan Nunyes adquirí la baronia d'Otos. El darrer marqués de Sant Josep el va perdre al segle XIX, jugant al casino de Montecarlo i en l'any 2000 va ser comprat pel municipi per a convertir-lo en ajuntament.
Té un jardí molt gran amb molt bones vistes de la Vall i un interessant rellotge conegut com la pedra de Basset que el 25 d'abril, dia de la derrota d'Almansa, una ombra tapa per complet l'escut de baix.
Una col·lecció permanent de pintures de l'alcoià Antoni Miró estan repartides per l'escala i la cambra de l'antic palau del marqués de Sant Josep.
Altres rellotges interessants són el rellote Melon Soleil d'Arthur Heras i el que està ubicat en el que era un forn.
I la darrera visita serà l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors, del segle XVIII però reformada en els anys setanta del segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada