La història de Dubrovnik va ser paral·lela a la de la regió essent part de l'Imperi Romà i Bizantí. Però les coses canviaren al segle XIII, quan els venecians ocupen la ciutat que en aquells temps es deia Ragusa.
La ciutat roman veneciana durant segle i mig, al segle XIV es converteix en una ciutat independent on el comerç és la base de la seua economia. Durant l'ocupació otomana de la regió, Ragusa continua essent una ciutat lliure gràcies a un pacte amb el sultà que li ofereix protecció a canvi d'impostos.
Finalment Ragusa perd la seua independència després de l'ocupació napoleònica a principis del segle XIX i després de passar per mans austríaques passa a formar part de Iugoslàvia.
A finals del segle XX la desmembració de Iugoslàvia i la guerra la deixen destrossada i a poc a poc comença a recuperar-se fins al dia d'avui que és el destí turístic per excel·lència de Croàcia.
Aquestos segles de ciutat lliure i independent no hagueren estat possible sense la protecció de les muntanyes que l'envolten i sobretot per les seues descomunals muralles que l'envolten. La torre Minčeta és la més voluminosa.
Dubrovnik és una ciutat tan bonica que s'ha de visitar per terra, mar i aire. Per a fer-ho des de l'aire el telefèric és una bona opció, en tres minuts s'està a quasi vuit-cents metres sobre el nivell de la mar, gaudint d'unes vistes espectaculars del centre històric i de la costa.
Per mar el millor és acostar-se al port on diverses embarcacions fan un xicotet creuer d'una hora on es pot gaudir d'altres meravelloses vistes on el blau de l'Adriàtic i el blanc de la pedra predominen.
I per terra hi ha molt a descobrir, i el millor és deixar-se perdre's pels seus carrers de cases de pedra que en estiu estan un poc massa plens de gent. El carrer Stradun és el principal que creua el centre històric des de la muralla fins a la plaça Luža.
Al principi del carrer està la grandiosa font d'Onofrio construïda al segle XV i que va perdre part de la seua grandiositat després del terratrémol de 1667. Rebia l'aigua d'un riu situat a 12 km, hui en dia les seues 16 aixetes donen aigua del servei d'aigües municipal.
Davant de la font està l'església del Salvador d'estil renaixentista venecià i el convent franciscà amb un bonic claustre amb elements romànics i gòtics.
Caminant pel carrer Stradun en direcció a la mar apareixen nombrosos carrers estrets amb cases de pedra que s'enfilen cap a les muntanyes.
En un d'aquestos carrers a mà esquerra es troba la segona sinagoga sefardita en ús més antiga del món. Els jueus sefardites començaren a arribar ací arran la seua expulsió de la península a finals del segleXV. Els jueus eren l'única religió, a banda dels catòlics, que podien pernoctar dins de la ciutat. Els ortodoxos i els musulmans no podien passar la nit dins de les muralles, així que la primera església ortodoxa Sèrbia, la de la benedicció és del segle XIX i està en un carrer a mà dreta d'Stradun i té un xicotet museu d'icones.
A la fi d'Stradun està la plaça Luža on es concentren part dels seus monuments més importants com són el palau Sponza, un edifici gòtic renaixentista amb un magnífic pati i la torre del rellotge amb dos escultures de bronze que toquen la campana. Les originals del segle XV estan exposades al palau ducal.
També en la plaça està ubicada l'església de Sant Blai, patró de la ciutat.L'aspecte barroc actual és del segle XVIII, ja que l'edifici va patir greus danys en el terratrémol de 1667.
Enfront de la façana lateral de l'església de Sant Blai hi ha una lògia que pertany al palau Ducal, centre de poder de la república de Ragusa. L'edifici gòtic anb elements del renaixement i del barroc és hui un museu amb una interessant col·leció d'art i restes històriques.
I a pocs metres es troba la catedral de Dubrovnik, d'estil barroc. Destacable d'ella són el seu tresor i l'altar major amb una Assumpció de Tiziano.
Són molts més els palaus, esglésies i monuments repartits per tot el centre antic, però no es pot abandonar la ciutat sense visitar el monestir dominic. Destaca la seua església de nau única, el seu claustre gòtic i la seua col·lecció d'art venecià com també una antiga farmàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada