divendres, 24 de març del 2017

Roma, capital imperial fascinant i bressol de la Unió Europea.

Hui comencem un viatge de tres setmanes al llarg de tres ciutats europees on s'han signat diferents tractats i acords per a arribar al que hui és la Unió Europea.
Començarem per la ciutat de Roma on un 25 de març de 1957, fa just seixanta anys, sis països signaren uns tractats que serien la partida de naixement de la Unió. Els tractats de Roma,acordats per Itàlia, França, RFA i els tres països del Benelux, n'eren en realitat dos, un va establir les bases de la Comunitat Econòmica Europea i l'altre les de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.


Per tant hui visitaren la part oest de la zona foral de Roma on en un dels seus palaus, al dels Conservadors, sis caps d'estat donaren la mà a una recent nascuda Comunitat Europea que començava a caminar. 

El palau dels conservadors data del segle XV i era el lloc on estaven els tribunals. L'actual aspecte de la façana va ser disseny de Miquel Àngel encara que va ser executat per Giacomo de la Porta. Hui en dia forma part dels museus capitolins que molts consideren el museu més antic del món, perque en 1471 el Papa Sixt IV va donar a la ciutat una sèrie d'escultures antigues de bronze i era ací on s'exposaven.


Just davant està el Palau Nou, construït al segle XVII i va ser inaugurat pel Papa Climent XII en l'any 1734. Al seu interior es pot gaudir d'una més que interessant mostra d'escultura clàssica. Per a mi va ser una grata sorpresa trobar-me amb una escultura etrusca del segle VI aC coneguda com a la lloba capitolina. Els dos bessons van ser afegits segles després per a simbolitzar la llegenda de Ròmul i Remo i el naixement de Roma.




Molt prop dels museus capitolins es troba l'església de Santa Maria in Aracoeli, que s'ubica sobre un temple romà dedicat a Juno des del segle VI. Una enorme escalinata puja des de la via del teatre Marcel fins al turó del capitoli on es troba aquesta basílica.


De l'interior cal admirar el seu sostre daurat i una successió de frescos de Pinturicchio realitzats a finals del segle XV que expliquen la vida de Sant Bernadí de Siena.



Si baixem del turó capitolí no ens serà difícil trobar el magnífic teatre de Marcel promogut per Juli César i acabat durant el mandat d'August. L'edifici es pot contemplar gràcies a unes obres d'enderroc d'edificis dutes a terme en 1929.


Al costat queden tres columnes i part del fris del primer temple d'Apol·lo de la ciutat de Roma. Va ser construït en l'any 431 a C després d'una epidèmia i rep el nom de temple d'Apol·lo Sosiano per que va ser reconstruït per Caio Sosio en l'any 34 a C.


Per darrere del teatre hi ha un entramat de carrers i carrerons que formen part del barri jueu de la ciutat i on es troba el templo maggiore que fa la funció de sinagoga i també de centre cultural hebraic. També es poden trobar més ruïnes romanes com són les del pòrtic d'Octàvia. Que de porta de la ciutat va ser mercat de peix en època medieval.


Ara eixirem fins a la vora del riu Tiber on es troba el pon Fabrici, d'època romana, que comunica l'antic gueto jueu amb l'illa Tiberiana, una illa fluvial. Bordejant el riu arribem fins a la zona del Fórum Boarium on es troben dos dels millor conservats temples d'època republicana. Un quadrat dedicat a Portunus, deu dels rius i els ports i altre circular dedicat a Hèrcules.


En una plaça que hi ha a l'altre costat dels temples es pot contemplar el majestuós arc de Jano, un arc quàdruple que no és triomfal simplement delimitava la zona del Fórum Boàrium.


En aquesta mateixa plaça podem trobar una bonica església del segle VI, de Santa Maria in Cosmedín amb campanar barroc del segle XII. A l'interior podem gaudir de mostres interessants d'art cosmatesc, art medieval italià basat amb el mosaic, com són el tron del bisbe, el mosaic de terra i el baldaquí.


Però el que fa que aquesta església, una de les dues mil que té la ciutat de Roma, siga tan visitada és el que podria ser una tapa del clavegueram romà que té forma de cara. Tothom es fa una foto posant la mà dins la boca que segons la llegenda talla la mà al que menteix. Altra bonica llegenda diu que una dona adúltera va ser duta pel seu marit davant de la boca de la veritat i aquesta dona va fingir un desmai amb la sort de que va ser sostinguda pels braços del seu amant. Llavors la dona va poder dir la veritat, que sols havia estat en braços del seu home i de l'home que l'havia agafat després de desmaiar-se.


I per a acabar aquest recorregut per una de les ciutats més fascinants del món, passejarem per una gran esplanada que hi ha darrere de Santa Maria in Cosmedín. Encara que semble que no hi ha res estem recorrent el Circ Màxim on es feien les famosíssimes carreres de quadrigues. 


1 comentari: