Saltzburg, la ciutat de Mozart

Va ser un 27 de gener de 1756 que naixia a la ciutat austríaca de Saltzburg el geni més gran de la música, Amadeus Mozart. Per això iniciaré hui una sèrie d'entrades que ens duran de la seua ciutat natal a diverses corts europees on el xiquet prodigi va realitzar concerts, deixant bocabadats a tots els que l'escoltaven.

Saltzburg vol dir ciutat de la sal i és que des d'ací s'extreia la sal que s'exportava a través del riu Saltzach, afluent de l'Inn que desemboca al Danubi. De fet la més antiga de les esglésies de Viena va ser fundada per comerciants de sal al cost del moll que hi havia vora un antic braç del riu Danubi i està dedicada a Sant Rupert, el patró de la ciutat de Saltzburg.

http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/05/viena-intercanvi-imperial.html

La ciutat ha estat declarada patrimoni de la humanitat per tenir un dels centres històrics més bonics d'Europa i tot gràcies a les obres impulsades pels arquebisbes, que eren prínceps electors del Sacre Imperi, que la governaren als segles XVI i XVII.

Si arribes amb tren i camines cap al centre històric i abans de travessar el riu et trobaràs amb dos edificis singulars, La casa on va viure la família Mozart, ja que la casa on va nàixer Amadeus es va quedar menuda i també l'església de la Trinitat.

Molt prop està el palau de Mirabell amb un preciós jardí. Va ser construït per a una tal Salomé Alt, l'amant de l'arquebisbe Wolf Dietrich que era filla d'un comerciant jueu. L'arquebisbe sempre que parlava d'ella l'anomenava la seua dona i no és per a menys per que li va donar quinze fills.

Passat el riu et trobaràs una sèrie de bellíssims carrers amb elegants i històrics edificis on t'has de deixar perdre. No pots deixar de passejat pel Getreidegasse on es troba la casa natalícia del geni de la música i un grapat de comerços amb el nom anunciat amb cartells de forja.

Et trobaràs amb moltes esglésies però no pots deixar de visitar l'abadia de Sant Pere, la més antiga del Sacre Imperi, fundada per sant Rupert al segle VII. L'església barroca i el bucòlic cementeri són realment espectaculars.

Just al costat està l'església franciscana, d'estil gòtic, que resulta una mica estranya per a una ciutat on el barroc és l'estil predominant. Sols un pòrtic i un anell de capelles  d'aquest estil es van afegir quan l'església exercia temporalment de catedral.

I darrere de l'absis de l'església franciscana està la Dompltaz, on estan la catedral i la residència dels arquebisbes.

La Dom o catedral és un edifici del segle XVII encara que al seu solar ha hagut catedral des del segle VIII. El seu interior impressiona per la seua amplitud i la seua decoració uniforme. Està considerada l'església més important al nord dels Alps i va influir en la construcció de posteriors esglésies del sud d'Alemanya i Àustria.

Però el monument més destacat de tota la ciutat és la Festung Hohensaltzburg, un imponent castell construït al segle XI, que domina tota la ciutat i ofereix unes vistes espectaculars.  Com que està molt alt es pot accedir en funicular.

Al seu interior podem trobar quasi de tot el cal esperar a un castell com són canons, sala de tortura, pati d'armes i elegants sales com la Goldene stube amb una gran estufa gòtica.

Laguardia, la capital de La Rioja Alabesa

Viatjar a Laguardia i travessar una de les cinc portes de la muralla que l'envolta és com traslladar-se a l'època medieval perque dins del recinte amurallat et pots trobar un entramat d'estrets carrers i cases de pedra.
Nosaltres entrarem per la porta més nova de les cinc que és la porta de les carnisseries, oberta al segle XV perquè és l'accés més directe a la plaça major.

Hi ha quatre portes més com són la del mercadal, la de Sant Joan, la de Santa Engràcia, la de Sant Antoni i la dels pagans amb un nínxol amb la imatge de Crist crucificat.

La plaça major és el centre neuràlgic de Laguardia, és una típica plaça porticada del nord on es troben l'ajuntament vell i l'ajuntament nou.

Però l'atractiu més important de la plaça per als turistes és el seu rellotge carrilló on tres figures interpreten una dansa  a les hores en punt durant les hores centrals del dia.

La joia arquitectònica de la ciutat és l'església de Santa Maria dels Reis i en especial la seua porta gòtica que ha conservat la seua policromia perquè va quedar com una porta interior quan es va construir altra porta més exterior.

Els dotze apòstols, on sant pau ocupa l'espai de Judes, estan representats en el lloc on es recolzen els arcs. Al timpà apareixen diverses escenes com la visitació, la dormició i l'anunciació i al mig de la porta Santa Maria dels Reis.

Al seu interior trobarem un temple de nau gòtica amb intervencions del renaixement i un espectacular retaule major del segle XVII d'estil manierista.

Davant de l'església i formant part de la muralla està la imponent torre abacial, que podria ser part d'un antic monestir i en concret la residència de l'abat.

També al costat de l'església, en la plaça del gaiter podem trobar una obra escultòrica de Koko Rico de nom viatgers que no fa falta explicar perquè es diu així.

Cal anar a l'altra part del recinte emmurallat per conéixer l'altra església gòtica com és la de Sant Joan que també tenia una espectacular porta que va ser enderrocada per construir una capella al segle XVIII. L'església i especialment el seu absis, forma part de la muralla.

Abans d'eixir cal visitar alguna de les coves o bodegues soterrànies construïdes al llard del segle XVI  que hi ha en moltes de les seues cases i que elaboren el vi de forma artesanal. Després de la visita eixirem per la porta de Sant Antoni per fer un agradable passeig al voltant de les muralles.

Al voltant del turó on està la vila medieval de Laguardia es pot gaudir d'un verd paisatge de vinyes i fins i tot de llacunes que estan protegides pel seu interés mediambiental.

Dongdaemun, entrant a Seül per l'est

La ciutat de Seül amb quasi deu milions d'habitants ha estat la capital de tota Corea durant sis-cents anys i des de 1945 és la capital de Corea del Sud.
Una muralla circular rodejava la ciutat i la protegia d'atacs enemics i també de tigres siberians, avui escassos però molt freqüents en la península de Corea anys enrere. La muralla tenia vuit portes d'entrada, sis encara es conserven, i totes varen ser construïdes a finals del segle XIV i orientades en els quatre punts cardinals i les quatre direccions intermèdies.
Hui entraren per la Dongdaemun, nom llatinitzat que en  vol dir la gran porta de l'est encara que el seu nom original era la gran porta de la benevolència.

Al seu voltant es pot trobar una de les zones comercials més impressionants tota Àsia, coneguda com el mercat de Dongdaemun. Tot tipus de productes es podem trobar ací com roba, complements, joguines, menjars... i el més curiós de tot és que les hores de més activitat comercial són les de la nit i matinada perquè les tendes i centres comercials obren tota la nit fins les cinc del matí.
El més impactant de la zona comercial és l'àrea de menjars amb multitud xicotetes tendes al carrer on es cuina sobretot menjars típics de la gastronomia coreana.

Si caminem cap a l'oest trobarem un dels llocs més sagrats de la ciutat i que ha estat declarat patrimoni de la humanitat, el panteó reial de Jongmyo. Va ser construít a finals del segle XIV però després d'una invasió va haver de ser renovat en l'any 1608. Ací es realitzaven espectaculars cerimònies i ritus funeraris per honrar als morts i es seguia un estricte protocol durant els dos anys de dol.

A pocs minuts caminant del panteó travessant carrers coreans molt autèntics es poden visitar dos palaus reials que estan ubicats en aquesta part de llevant del centre històric de Seül.

El palau de Changdeokgung està declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat i destaca sobretot pel seu jardí secret que sols es pot visitar amb guia. Va ser construït en 1405 i renovat entre els segles XVI i XVII.

L'altre palau reial, el de Changgyeonggung també va ser alçat en 1405, cremat i reconstruït dos segles més tard. Fins a l'any 1876 va ser el principal palau del regne. I conserva encara un saló de tron original de la dinastia Choson.

Dins del palau hi ha un enorme jardí conegut com el jardí negre que era la zona d'esbarjo dels sobirans de Corea.