Château Vaterly, un dels cellers més famosos de Moldàvia

 L'entrada de hui ens porta a Moldàvia, part de l'antiga Bessaràbia que Rússia va annexionar com a conseqüència del congrés de Viena, quan l'Europa postnapoleònica començava a dibuixar-se. Moldàvia hui en dia és un país independent de parla romanesa, amb una societat dividida, una part mira a Rússia, altra cap a la Unió Europea i fins i tot un sector minoritari defensa la reunificació amb Romania.

Hui anem conéixer un dels cellers més importants del país, Château Vaterly que està ubicat en la ciutat d'Orhei, una de les més grans del país i sense cap mena de dubte la que més creix econòmicament. El seu ajuntament la promociona pagant excursions a gent major de tota la nació perque la coneguen. 

Abans d'anar al celler, ens pararem a refrescar en el pou de l'església de Sant Dumitru, decorat amb unes interessants pintures. L'església va ser construïda entre 1632 i 1636 i es va consagrar en 1637 quan el príncep Vasile Lupu va anar a Orhei. És monument nacional i la seua imatge apareix en els bitllets de cinc leus moldaus.

A poca distància es troba el Château Vaterly, un edifici que intenta imitar un castell romàntic, on es poc fer una visita guiada del celler, hospedar-se a l'hotel, menjar al restaurant i fer tot tipus de celebracions. Els jardins són bonics i cuidats.

Per la part de darrere de l'edifici principal s'ha instal·lat una enorme cascada artificial d'aigua, que no de vi, que es veu que es posa en marxa el dia que van més turistes, com que aquell dia estàvem pràcticament sols fent la visita, ens la van haver d'imaginar.

Del celler recorde perfectament la sala amb els dipòsits d'acer on fermenta el suc de raïm que prové de les dues-centes seixanta hectàrees que té l'empresa en el centre i sud del país. Aquest enorme espai està tot l'any a temperatura constant.

Més bucòlica i interessant és la part on el vi  es converteix en vi de reserva on podem trobar infinitat de barrils. De fet és la imatge que tinc de celler en la ment és sempre la que es pot veure en aquesta sala, la de barrils apilats, 

I com no podia ser d'altra manera, la visita acaba amb un tast de vi. El més sorprenent i motivador per a mi, que no sóc amant del vi, va ser que en la cata vaig en vaig poder tastar del mateix celler i també vins procedents d'altres parts del món.

Després del tast de vins està l'opció de compra a la botiga que hi ha a l'entrada de la finca. Van tindre molt de temps perque el xòfer de parla russa, estava un poc indispost, segons el guia Nicolai, del que havia dinat. Jo no estic massa segur que siga veritat per que en el camí de tornada cantava i sincerament no ho feia mal, tenia seguideta.

Laguardia, la capital de La Rioja Alabesa

Viatjar a Laguardia i travessar una de les cinc portes de la muralla que l'envolta és com traslladar-se a l'època medieval perque dins del recinte amurallat et pots trobar un entramat d'estrets carrers i cases de pedra.
Nosaltres entrarem per la porta més nova de les cinc que és la porta de les carnisseries, oberta al segle XV perquè és l'accés més directe a la plaça major.

Hi ha quatre portes més com són la del mercadal, la de Sant Joan, la de Santa Engràcia, la de Sant Antoni i la dels pagans amb un nínxol amb la imatge de Crist crucificat.

La plaça major és el centre neuràlgic de Laguardia, és una típica plaça porticada del nord on es troben l'ajuntament vell i l'ajuntament nou.

Però l'atractiu més important de la plaça per als turistes és el seu rellotge carrilló on tres figures interpreten una dansa  a les hores en punt durant les hores centrals del dia.

La joia arquitectònica de la ciutat és l'església de Santa Maria dels Reis i en especial la seua porta gòtica que ha conservat la seua policromia perquè va quedar com una porta interior quan es va construir altra porta més exterior.

Els dotze apòstols, on sant pau ocupa l'espai de Judes, estan representats en el lloc on es recolzen els arcs. Al timpà apareixen diverses escenes com la visitació, la dormició i l'anunciació i al mig de la porta Santa Maria dels Reis.

Al seu interior trobarem un temple de nau gòtica amb intervencions del renaixement i un espectacular retaule major del segle XVII d'estil manierista.

Davant de l'església i formant part de la muralla està la imponent torre abacial, que podria ser part d'un antic monestir i en concret la residència de l'abat.

També al costat de l'església, en la plaça del gaiter podem trobar una obra escultòrica de Koko Rico de nom viatgers que no fa falta explicar perquè es diu així.

Cal anar a l'altra part del recinte emmurallat per conéixer l'altra església gòtica com és la de Sant Joan que també tenia una espectacular porta que va ser enderrocada per construir una capella al segle XVIII. L'església i especialment el seu absis, forma part de la muralla.

Abans d'eixir cal visitar alguna de les coves o bodegues soterrànies construïdes al llard del segle XVI  que hi ha en moltes de les seues cases i que elaboren el vi de forma artesanal. Després de la visita eixirem per la porta de Sant Antoni per fer un agradable passeig al voltant de les muralles.

Al voltant del turó on està la vila medieval de Laguardia es pot gaudir d'un verd paisatge de vinyes i fins i tot de llacunes que estan protegides pel seu interés mediambiental.

Elciego i la seua catedral del vi

Demà 30 de juliol és el dia dels Sants Abdon i Senent, popularment coneguts com els Sants de la Pedra perque els llauradors valencians s'aclamaven a ells per a evitar que una forta pedregada destruïra les seues collites. Així que comencem una nova trilogia dedicada a llocs on l'agricultura té una forta presència en la cultura o el paisatge d'una determinada població. Per això hui ens apropem a La Rioja basca per visitar un municipi dedicat al vi com tots els de la comarca però que gràcies a una construcció de Frank Gehry és destinació obligada per a amants del vi i l'arquitectura d'avantguarda.

Les bodegues Marqués de Riscal han apostat fort pel turisme enològic amb aquest impressionant edifici que hui és bodega,hotel-spa i restaurant i atrau l'atenció a quilòmetres de distància.

Pots gaudir d'un bon vi, un bon dinar o una sessió d'Spa amb teràpia a base del fruit de les vinyes i també d'una visita guiada per l'interior de la bodega.

Però si et queda temps endinsa't al poble que té un cuidat i bonic centre històric amb precioses cases d'arquitectura basca del segle XVIII i suggerents carrerons.

La sorpresa més gran que et trobaràs és l'espectacular façana de l'església de Sant Andreu amb dues torres esveltes i un barroc interior presidit per un magnífic retaule.

La plaça major és de les més boniques de la província d'Àlaba i està presidida per l'Ajuntament. Construcció del segle XVIII amb dues balconades, escut i una planta baixa porticada.

Si et queden forces, continua descobrint els seus carrers i racons, de segur que et trobes amb algun palau de façana blasonada com el dels Zárate Nabar.