Vilnius, l'explosió del barroc

Vilnius és la capital de Lituània, l'últim país que va adoptar l'euro com a moneda i serà la segona parada en el nostre viatge europeista que començarem la setmana passada.
La ciutat té un dels centres històrics més grans del món i per la quantitat d'esglésies barroques i carrers amb edificis ben conservats,  l'UNESCO la va declarar patrimoni de la humanitat. És impossible veure-la en un dia per tant he decidit fer més d'una entrada, hui sols visitarem la part del centre on eNs trobem els edificis més emblemàtics.

Entrarem per la porta de Basilia del segle XVIII, que dóna pas a les restes d'un monestir que va ser convertit en presó pel tsar.

A l'interior hi ha un gran pati amb jardí i l'església de la Santíssima Trinitat que necessita urgentment una restauració i dedicada al culte catòlic de ritus oriental.

 

Eixim al carrer de nou i contemplem un dels més bonics racons de la ciutat, el carrer que va a parar a la porta de l'Aurora.

Travesarem per baix d' un arc que hi ha a l'esquerra per gaudir de la sorprenent església de l'Esperit Sant que hui en dia és el centre espiritual de la comunitat russa ortodoxa però d'estil barroc perque es va construir al segle XVII.

Eixim de l'església per entrar en una altra, en aquest cas la de Santa Teresa de ritus catòlic i construïda també al segle XVII. 

Seguirem fins al final del carrer on ens trobarem amb la porta de l'Aurora, l'única porta de muralla que es conserva. Dalt té una xicoteta capella amb una imatge de la Mare de Déu molt visitada pels fidels.

Si agafen el carrer en sentit contrari ens trobarem en la imponent església de Sant Casimir, per descomptat que d'estil barroc i dedicada al sant rei polonés patró de la ciutat.

Al costat es troba l'Ajuntament, un edifici neoclàssic construït a finals del segle XVIII que presideix una espectacular plaça.

Creuarem tota la plaça de l'Ajuntament finsa arribar a l'església de Sant Paraskeva que va ser manada construir pel gran Duc de Lituània per a què la seua esposa ortodoxa al segle XIV. L'aspecte actual és del segle XIX.

Continuem caminant pel carrer Pilies, un dels  més comercials de la ciutat amb nombroses animades terrasses i botigues d'ambre.

A la fi del carrer veurem la plaça de la catedral on està el palau reial i també la catedral amb el seu campanar exempt. La catedral llueix un aspecte exterior neoclàssic però a l'interior trobem una preciosa capella barroca dedicada a Sant Casimir.

El palau reial o castell inferior, era la residència dels grans Ducs de Lituània. En el segle XIX va ser destruït pel tsar per evitar el renaixement de sentiments nacionalistes lituans.

I amb un funicular pujarem al Castell Superior per gaudir de les millors vistes de la ciutat des de dalt de la torre de 1419.

Des d'ací es poden veure les tres creus, que sempre havien coronat la muntanyeta al costat del castell però que els soviètics destruïren en 1950.

Zagreb, la bella capital croata

Hui fa 31 anys que el nostre país va signar el tractat d'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea i per a celebrar-ho no se m'ocorre millor manera que encetar una trilogia dedicada a capitals de la Unió i per començar anirem a la capital del membre més novell, Croàcia.

La primera vegada que vaig estar en Croàcia hi vaig accedir amb un tren nocturn que havia agafat en Saltzburg i viatjava cap a l'Est travessant el nord dels païssos que una vegada van formar Iugoslàvia. Recorde perfectament despertar-me poc abans d'arribar Ljubljana, la capital d'Eslovènia, poc de temps després el tren aturar-se en la frontera, rebre la visita d'uns policies eslovens preguntant-me sobre el meu viatge, moure's el tren uns minuts i aturar-se de nou, rebre la visita d'uns policies croats fent-me les mateixes preguntes i un parell d'hores després arribar a Zagreb.

L'estació de tren es va construir durant la segona meitat del segle XIX i és un bell exemple neoclàssic de les grans estacions construïdes durant el segle al llarg de l'Imperi Austrohongarés, ja que aquesta part del territori croat i Hongria romanien junts des de l'any 1102.

Des de l'estació de ferrocarril i caminant en direcció nord, es travesa una sèrie de bonics jardins on estan ubicats el pavelló d'art i els museus d'art modern i el dels antics mestres fins arribar a Tgr Bana Jelačića, centre neuràlgic de la ciutat i des d'on es pot accedir a qualsevol part de la ciutat amb bus o tramvia.
Recorde la segona vegada que vaig estar ací, jo venia de passar uns agradables dies en la República de Montenegro i lluïa molt content una samarreta amb el nom i l'escut del país. En Croàcia honraven aquell dia als croats morts en mans dels serbis i montenegrins durant un episodi de la guerra dels Balcans en 1991, així que em vaig trobar amb gent hostil i poc col·laboradora fins que una jove amb un perfecte anglés m'explicà que jo aquell dia anava provocant. Així que minuts després i amb vint euros menys jo lluia una samarreta negra que deia "I love Zgb"

A poca distància es troba la catedral de Sant Esteve des de 1049 però que la invasió dels mongols, un terratrèmol i les successives remodelacions han fet que hui en dia lluïsca l'aspecte neogòtic actual. A l'interior encara es poden veure diverses peces medievals i altars barrocs. La catedral va ser el centre de l'antigua ciutat de Kaptol que competia amb la veïna ciutat de Gradec fins que en l'any 1851 es fusionaren formant Zagreb.

El palau episcopal d'estil barroc es troba al costat, no es pot visitar però si que és possible accedir al seu bonic pati.

Una gran columna coronada amb una imatge de la Mare de Déu i rodejada de quatre àngels ens recorda les columnes de la pesta de l'Imperi Austrohongarés.



A poca distància esta l'església de Sant Francesc que després del terratrèmol de 1880 es va reconstruir en estil neogòtic encara que la seua construcció original data del segle XVI.

 

Per a pujar a l'antiga ciutat de Gradec, res millor que fer-ho a través de la porta de pedra, l'única de les cinc que hi havia. En 1731 un incendi devastà les cases del voltant però miraculosament un retaule de Maria amb Jesús es va salvar i que hui es venera a l'interior d'una capelleta que es tanca amb una espectacular reixa barroca.

Ja en Gradec un dels monuments més interessants és l'església jesuítica de Santa Caterina que té una espectacular decoració barroca al seu interior.

La torre Llotršča del segle XIII dona les hores als habitants de Zagreb des del segle XIX perque un canó dispara just a migdia. Es pot pujar a la torre i gaudir d'unes bones vistes de la ciutat.

L'església catòlica de ritus oriental dedicada als Sants Ciril i Metodi està presidida per un espectacular iconoclast d'estil bizantí.

L'església de Sant Marc és el monument que més impressiona de Zagreb pel seu colorit sostre on estan representats els escuts de la ciutat. La porta gòtica encara conserva la seua policromia.

Ara ja toca descendir cap a la ciutat nova, en els carrers comercials trobaràs multitud de tendes on venen corbates, ja que els croats són els inventors d'aquesta peça de roba. Seu una estona al Supercaffé del carrer Ilica per gaudir d'un café i uns dolços al més pur estil vienés

No oblides passejar per la zona del Teatre Nacional de Croàcia, un bell edifici neobarroc situat als costat d'uns bonics jardins.

El metro de Montréal i el RESO, la ciutat soterrània més gran del món

El metro de la ciutat canadenca de Montréal no és dels històrics perque data dels anys seixanta del segle passat, però moltes de les estacions van ser dissenyades per arquitectes de renom donant un toc de modernitat i avantguarda a una de les ciutats més europees del continent americà.

Resulta curiós veure trens que tenen neumàtics com els autobusos i cotxes amb un sistema similar al de Paris i on Michelin té molt a dir.

Però no són ni les al voltant de setanta estacions ni les rodes de cautxú dels trens el que més sorprén, el més sorprenent és el conjunt de galeries comercials, hotels, museus, universitats, pàrquings i estacions que estan baix terra amb una connexió perfecta que permet gaudir als habitants de la ciutat gaudir d'un dia de compres o cultural sense estar sotmés a les dures condicions climàtiques de l'hivern.

Accedir a la ciutat soterrània més gran del món es pot fer des de 190 punts, la majoria ubicats a l'interior de grans edificis per a que des de la teua plaça d'aparcament a la de l'edifici amb punt d'entrada siga a cobert al teu cotxe i després pugues assisitir al teatre, al restaurant o de compres sense estar en contacte amb l'exterior a 25ºC davall de zero.

L'estació central de trens i cinc estacions d'autobusos també estan dins de la xarxa, així que podràs viatjar des de ta casa fins a qualsevol punt del país sense notar el fred hivernal canadenc.

Amb 30 Km de túnels hi ha connectades més de seixanta zones comercials i d'oci amb 3,6 Km quadrats de superfície que representa el 80 % de negocis i oficines del districte de Ville-Marie el centre financer i de comerç de la ciutat.