El monestir de Novodièvitxi, el lloc destinat a les dones nobles i problemàtiques de Moscou

Va ser un 12 de setembre de 1689 quan la filla del tsar Aleix I, Sofia Alekséyevna Románova va haver de renunciar a ser la regent del cada vegada més poderós imperi rus i deixar governar al seu germà Pere I que ja havia complit els 17 anys. Però la seua entrada en la regència set anys abans no havia estat del tot legal i consensuada que digam i va haver de fer-se servir dels sanguinaris streltsí que eren un grup militar al servei del tsar des de temps d'Ivan el terrible. El que vull dir en açò és que la zarevna Sofia podia ser un perill per a les pretensions al tron del seu germà Pere el gran així que la va obligar a pendre els hàbits al monasteri de Novodièvitxi, lloc on històricament havien anat a parar aquelles dones dela noblesa rusa amb forta personalitat que intentaven infiltrar-se en el món de la política o posar en dubte els principis de l'església.
 Amb aquesta entrada iniciaré una nova trilogia dedicada a llocs històrics i amb encant que han servit de pressó o desterrament a personatges històrics.
El monasteri va ser fundat en l'any 1524 pel Gran duc Vassili III per comemorar la victòria dels rusos en la ciutat d'Smolensk contra els lituans i el lloc triat va ser en una curva que fa el riu Moscova al sud de la ciutat. D'aquesta manera el monestir serviria per a protegir aquesta part de la ciutat ja que anava totalment fortificat com era habitual en l'època. La veritat és que la visió del riu, les muralles i les cúpules típiques de l'arquitectura rusa dels segles XVI i XVII és per a gaudir-la una bona estona.

Aquest lloc, un recés del riu, és també un recés de pau en mig de la ciutat amb el trànsit més caòtic que mai he visitat. Molt a prop es troba un espctacular skyline ja habitual en totes les grans metròpolis siguen d'occident o d'orient.

L'accés al recinte monacal és fa a través  espectacular entrada que conté l'església barroca  de la transfiguració que va ser acabada en 1688.

Ja dins desconcerta a tot el visitant de l'Europa occidental el gran nombre d'esglésies tan comú als kremlins i monestirs rusos.

La més destacable és la catedral de la Mare de Deu d'Smolensk que és la més antiga de totes ja que es va començar a construir al mateix temps que el convent, en l'any 1524.

El seu interior és visitable si pagues la corresponent entrada a la taquilla de la porta d'accés al monestir i que és necessari fer per a gaudir del seu imponent iconoclast de cinc files i les meravelloses pintures murals de 1684.

El campanar de 72 metres mai va poder ser l'edifici més alt de Moscou perque havia de ser més menut que el d'Ivan el terrible en el Kremlin. La seua construcció es va haver de modificar per a contenir l'enorme campana. Desgraciadament es va cremar en març de 2015, espere que les autoritats restauren aviat aquesta joia del barroc moscovita.

L'església de la intercessió es troba sota l'altra entrada que té el monestir i es creu que es va construir durant la segona meitat del segle XVII.

L'església de l'Assumpció va ser manada construir per la zarevna Sofia en la década de 1680 quan encara era regent i no monja i té contigu un refectori.

A més d'esglésies hi ha diversos palaus construits per a ser residència de les importants dones de la família del tsar que acabaren ací els seus dies. A més al costat del monestir es troba el cementeri de Novodiévitxi que s'ha convertit en el lloc més exclusiu per als difunts de Rúsia, figures com Txékhov, Boris Ieltsin o Aleksandr Oparin tenen l'honor d'estar ací soterrats.
El conjunt és patrimoni de la humanitat des de l'any 2004