Acabant el segle XIX era la capital de l'imperi més gran del centre d'Europa. Semblava estar dissenyada pels millors arquitectes on tots els seus carrers i edificis eren elegants. Però en 1897 un grup d'artistes ja cansats del conservadurisme historicista de la Wiener Künstlerhaus desenvoluparen un art trencador amb el que hi havia en aquell moment que va ser una verdadera secessió.
L'artista més universal d'aquest nou corrent fou el pintor Gustav Klimt i el millor lloc per a veure la seua obra és el barroc Palau Belvedere molt prop de la Südbanhof (Estació del Sud) que actualment està essent reconstruïda.
El Palau Belvedere el manà construir el príncep Eugeni de Savoia després de derrotar als turcs. Posseeix en estiu uns bonics jardins i s'articula amb dos edificis principals, l'alt i el baix.
És a l'alt Belvedere on podem contemplar les obres més conegudes de Klimt i altres artistes destacats de l'època. Qui no coneix "El bes" o "Judith"?
Después de creuar el palau Belvedere i els seus jardins s'arriva a l'anomenada Swarzenbergplatz que és d'allò més interessant perque té un monument dedicat a l'exèrcit soviètic que alliberà Aústria del poder nazi, però la deixà a l'altre costat del teló d'acer. Altre edifici curiós és l'embaixada francesa que t'indicarà el camí cap a Karlsplatz, el centre neuràlgic de l'arquitectura secessió vienesa.
En Karlsplatz es troba la impressionant església de Sant Carles del segle XVIII en honor al sant protector de les epidèmies. Va ser construïda per ordre de l'emperador després de que la pesta matara 8000 persones en la ciutat. El que més crida l'atenció és la seua cúpula i sobretot les dues columnes que inspirant-se arquitectònicament amb la columna trajana de Roma narren la vida del sant.
Aun extrem de la plaça està l'edifici secessió vienesa per excel·lència, el Pavelló de la Secessió de malnom la col daurada. és obra de Joseph Maria Olbrich i decorat al seu interior amb l'enorme fris de Beethoven pintat per Klimt.
I des de aquest cridaner edifici caminant en direcció sud s'arriba al mercat de Naschmarkt, amb 120 llocs de venda, molts d'ells elegants restaurants. És dels pocs llocs on pots comprar peix fresc. Jo ho vaig fer després de messos sense tastar-lo i menys mal que em vaig adonar que aquells cartells que assenyalaven preus similars als de casa nostra, eren en realitat preus de 100 g i no de Kg. Així que vaig tornar en tren cap a Bratislava amb 100 g de buttenfisch i un conill criat a casa. Per cert el peix el vaig trobar exquisit.
I ara toca tornar i dir allò de fins l'any que bé que hi haurà una nova entrada de la ciutat imperial i la millor forma d'anar-se'n és amb el metro. A Karlsplatz hi ha una estació que com no podia ser d'altra manera és d'estil art secessió dissenyat per Otto Wagner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada