Karlův most, un pont per a la història

És impossible passar per aquest pont i no quedar-se meravellat. La construcció de pedra llança un encanteri des de fa més de sis-cents anys  a tot aquell que travessa qualsevol de les seues dues entrades i durant uns segons no pot de deixar d'admirar-la i pensar en la bellesa del lloc.
És el segon pont més antic de la República Txeca i va ser manat construir pel rei de Bohèmia Carles IV en l'any 1357. La primera pedra es va col·locar a el 9 de Juliol a una hora intempestiva per que els savis supersticiosos consideraven que un nombre cap i qua donaria fortuna al nou pont, així que el rei hagué de matinar. Per tant començant per l'any i acabant pels minuts ens ix el màgic nombre de 135797531.

Del pont remarcaria en primer lloc les seues dimensions 515 metres de llarg i 10 metres d'ample i flanquejat per dues torres elegants que li donen caràcter, una al costat d'Staré Město o la ciutat vella i l'altra al costat que del barri de Malá Strana o ciutat menuda

 

Durant el periode barroc es van col·locar les primeres escultures de les 30 que hi han. Així que el pont és com un museu d'escultura barroca en un continent gòtic.

                                                                                                                                                                Sempre transitat per un allau turistes que s'entretenen observant les pintures dels artistes de carrer o escoltant les melodies dels músics ambulants.

Però el més important és acomplir el ritual que assegura fortuna per a deu anys i que consisteix en passar la mà esquerra per una placa de bronze.

Aquesta placa indica el lloc des d'on va ser llançat Sant Joan Nepomucé al negar-se a narrar al rei els pecats de la reina que estaven guardats gelosament pel sant rector baix secret de confesió.

El pont és un tresor i la joia més impressionant d'aquest tresor és l'espectacularitat de les vistes cap al castell de Praga i la ciutat vella, per que has de saber que Praga es considerada per molts la ciutat més bonica del vell continent.

El riu que passa per baix anomenat per nosaltres Moldava  res té a veure amb el país de Moldàvia ni a com l'anomenen els Txecs, amos i senyors del riu que utilitzen el terme Vlatava.

Nový most, un pont per a la modernitat

En l'any 1967 es decideix construir un pont sobre el Danubi per a comunicar el populòs barri de
Petržalka amb la resta de la ciutat de Bratislava. En 1972 s'inagura per fi el que seria conegut com el Most Slovenského národného povstania o pont de l'Alçament Nacional Eslovac.


Aquest nom recorda la insurrecció del poble eslovac contra l'estat titella del Tercer Reich que era Eslovàquia durant la segona guerra mondial. Aquesta revolta s'inicià el 29 d'agost de 1944 i va ser sofocada en dos messos però les tropes soviètiques arribaren en 1945 i derrocaren el govern colaboracionista de Jozef Tiso i Esovàquia i Txèquia es convertiren de nou en un mateix país comunista del costat dret del teló d'acer.

El pont va unit a una autopista que travessa la ciutat just pel centre així que per a la construcció es van derrocar multitud d'edificis històrics i la major part del barri jueu. La pèrdua més imperdonable va ser la desaparició d'una gran sinagoga que mirava a la catedral catòlica. Ni nazis ni rivalitats religioses, va ser el progrés de l'era comunista qui va dur endavant aquesta atrocitat.






 Així era la sinagoga i ara tot el que queda és un troç de marbre a tipus de làpida en el seu record. 






El pont medeix 303 metres de llarg i l'única torre que sostè els cables d'acer medeix 84 metres. és l'únic pont del món que pertany a la federació mondial de grans torres on estan inscrits edificis tan singulars com l'Empire State, la Torre Eiffel i la nostra torre de Coixerola.

La forma que té és un pont singular, són dos pilars enormes qui sostenen un mirador restaurant en forma d'OVNI i que s'anomena amb el terme anglés UFO. El restaurant té una zona amb el sol acristalat no apta per apersones amb vertigen.  El restaurant és car encara que té algun menú més adsequible.

Per a accedir al restaurant o simplement al mirador es fa a través d'un ascensor que està dins d'un dels pilars pagant uns 7 €. L'altre pilar té l'escala d'emergència.

Baix del pont s'hi trova ubicada una menuda estació d'autobussos la major part urbans però també internacionals puix avan fins a Viena i el seu aeroport i fins a la ciutat austriaca de la frontera de nom Hainburg.

Les vistes des del mirador són realment magnífiques, et permeten veure totael centre històric de la ciutat dominat per la catedral junt a l'autovia.

Cap al sud es trova Petržalka on viu una tercera part de la ciutat i que en els últims anys a passat de ser un trist conjunt de panelakys grisos a un agradable barri d'edificis coloristes i verds parcs.

Mostar, un pont per a la pau

La paraula llatina "mustum" que en la nostra llengua ha derivat a "most" s'utlitza per a referir-se al suc de raïm que posteriorment es transformarà en vi. Però aquest terme també apareix en llengües no llatines com l'anglés i l'alemany i en totes les llengües eslaves on el significat s'exten també a sucs d'altres fruites menys meditarrànees com són les pomes o cireres.Però "most" en les llengües eslaves com el rus, l'eslovac, el polac o el croat significa pont i a mi em sembla una paraula preciossa i original per a designar la unió entre dos riberes.

Hui en la primera entrada del 2014 encetaré una trilogia dels "most" més impressionants que he vist per les terres dels eslaus i serà en la ciutat de Mostar, la més coneguada de Bòsnia-Hercegovina després de Sarajevo. El seu nom vol dir pont.

Per a arribar a Mostar es pot fer amb avió però són pocs els vols que aterren ací, així que l'opció més recomanable és en tren des de Sarajevo, el trajecte a través dels Balcans és un dels més bonics del món. L'opció més fàcil si estàs a llocs tan turístics de Croàcia com Dubrovnik i Split és fer-ho en autobús i passar quasi una hora fent cua a la frontera.

Mostar és la capital no oficial de la regió d'Hercegovina, que constitueix la part sud de Bòsnia-Hercegovina. La ciutat va ser fundada al segle XV ja en periode otomà en un dels costats del riu Neretva. Va ser al segle XVI quan la ciutat va créixer cap a l'altre costat motiu que propicià la construcció del "stari most" o pont vell. Al segle XVII és construiren dues torres, convertint-se en el símbol de la ciutat. Però la guerra fraticida entre croats, serbis i bosnians va fer que es volara el 9 de novembre de 1993. El 23 de juliol de 2004 el pont va ser inagurat de nou perque va ser reconstruit amb la col·laboració de la UNESCO mijantçant un procés que utilizà els antics materials i antics mètodes artessanals de construcció.

El pont és hui en dia el símbol de la ciutat, del país, de la reconciliació de nacional i el lloc preferit dels turistes.

Des d'ací les vistes del blau Neretva són impressionants per que l'altura és considerable. En estiu alguns joves locals es llancen de cap al riu a l'estil dels clavadistes d'Acapulco per billets de deu euros que donen els turistes, un espectacle terrorífic.



Sempre i quan el trànsit de turistes ho permeta cal aturar-se al mig del pont per a gaudir i capturar en la retina les boniquíssimes vistes de la ciutat que cada vegada més amaga les emprentes de la guerra.

Però Mostar no és sols pont i riu,  ací es mesclen religions i cultures i en el mateix espai pots trobar mesquites, esglésies ortodoxes i una vella església catòlica renovada amb un campanar de més de 30 metres.

Des del minaret de la mesquita karadjoz-bey obtindràs unes bones vistes.

La mesquita està considerada com un dels millors exemples d'arquitectura otomana del país a pesar d'haver perdut part de la seua exhuberant decoració en la guerra.

Molts són els edificis que poden completar una interessant visita cultural a la ciutat, cosa que li ha valgut ser nomenada patrimoni de la humanitat, però no cal descuidar gaudir dels seus carrers amb cafés, del seus peculiars kebaps i dels productes artessanals de coure i de moltes coses més.