Freising, la catedral de Baviera

Freising és una xicoteta ciutat de menys de 50000 habitants situada junt al riu Isar en l'estat alemany de Baviera. No és ni de bon troç la urbe bàvara més coneguda però la ciutat existeix des de fa més de 1300 anys. Al segle VIII ja hi havia un santuari on va viure Sant Corbinià que després de la seua mort es va convertir en catedral i és quan la ciutat esdevingué la seu d'un bisbat que des del segle XIX comparteix amb Munic.
Des de l'aeroport de Munic ixen autobusos que et porten a Freising amb poc de temps i et deixen junt a l'estació de tren que està a un passeget del bucòlic centre històric.

Junt a la confluència de dos rierols es troba l'Alöttinger Kapelle, una capella del segle XVII i decoració del segle XVIII.

Continuant cap a dalt ens topem amb l'obere Hauptstrasse, cap a l'esquerra el carrer s'eixampla a mode de plaça on hi ha un conjunt interessant de cases històriques. Crida l'atenció d' entre totes la farmàcia.

 

Cap a la dreta ens dirigim cap a la plaça del mercat i l'esglàsia de Sant Jordi. Aquesta té un campanar molt bonic i un interior auster però esbelt.

 

Més avant es troba l'ajuntament amb una elegant façana que dóna a la plaça del mercat.

A la plaça del mercat dóna també l'absis de l'església de Sant Jordi i està ubicada la columna de Santa Maria, molt habitual en les places bàbares.

Però la joia arquitectònica de la ciutat és la catedral de Sant Corbinià, que es troba dalt d'un tossal i està presidida per dos esbeltes torres romàniques.

El seu interior és una exaltació a la decoració en estil rococó obra dels germans Asam.

Baix aquesta basílica de cinc naus va ser nomenat sacerdot aquell que seria el papa Benet XVI, després de ser cardenal en aquesta diòcesis.

Al soterrani de la catedral hi ha una cripta amb el sepulcre de Sant Corbinià.

Des del pujol on està la catedral es gaudeix de bones vistes. Es pot veure des d'ací altre tossal a mb la fàbrica de cervesa en funcionament més antiga del món, la Weihanstephan que ofereix visites guiades.

Albarracín, monument nacional

Albarracín amb poc més de mil habitants és un tranquil poble de la província de Terol situat a més de mil metres d'altura i junt al riu Guadalaviar o Túria. Però des de la prehistòria el lloc ha estat habitat per diferents cultures que han deixat la seua emprempta en forma de pintures rupestres, restes arqueològiques o imponents castells. No debades és considerat el poble més bonic del país, és monument nacional i proposat per a que l'UNESCO el declare patrimoni mondial.

El recinte amurallat i el castell és realment impressionant i data de l'època islàmica. La seua visita és realment interessant, un guia t'explicarà els resultats de les darreres excavacions que van destapant les restes de palaus i casses de l'antiga alcassaba. Cal assenyalar que Albarracín va ser capital de regne taifa i durant l'època cristiana conservà la seua autonomia fins a l'any 1300.

Sens dubte la catedral és l'edifici més important del recinte urbà i està situat en el punt més alt. Ocupa el solar de la mesquita major, té algunes restes romanes incrustades en la part baixa del seu mur i encara que en origen fos romànica el que podem apreciar avui és la renovació del segle XVI amb afegits barrocs i neoclàssics.

Com que la diòcesis d'aquesta city no ha sigut mai especialment acaudalada el que trobem a l'interior és prou discret amb un claustre cobert i un altar major de la transfiguració de Cosme Damià.

Junt a la catedral es troba el palau episcopal que ha sigut transformat en museu. Durant la visita de les seues estances t'adonaràs que el bisbe d'aquesta city no era especialment ric per que les estances de la seua casa no són precisament un monument a l'obstentació.

La capella si que crida l'atenció i de la peça del museu que més me va impactar és un peix de cristal de roca que té un procés de fabricació ben dificultós que ara no recorde però que el meu cosí Santi en va narrar fa molts molts anys amb molt d'entusiasme.










Prop de la catedral està la plaça major amb el seu ajuntament i un balcó que dóna a dos carrers. D'ací pots apreciar les típiques balconades de fusta i el color asalmonat dee l'algeps de la zona.

 

A les afores del poble està situada l'antiga ermita de Sant Joan, que es pensa que fou una sinagoga i que hui en dia és un centre d'interpretació de l'arquitectura i història d'Albarracín. Junt al riu hi ha també un agradable passeig fluvial.

Però sens dubte la millor cosa que pots fer és passejar pels costeruts carrers d'aquesta ciutat i gaudir de la seua arquitectura popular que es troba en un estat de conservació impecable.

Spišská kapitula, un carrer i una catedral medieval a l'est d'Eslovàquia

La següent trilogia d'entrades va dedicada a tres llocs que per a nosatres són simplement pobles, això si amb molt d'encant i que un parlant anglofon anomenaria city pel fet de tenir catedral amb bisbe.

Spišská kapitula està situada en la regió d'Spiš en la part oriental del país i es pot arribar fàcilment amb autobús des dela ciutat de Poprad, la capital de l'esquí en Eslovàquia.

Aquesta city consisteix en un carrer i una catedral i tot rodejat d'una discreta muralla i amb la fabulosa vista de l'Spišský hrad, la fortalesa més gran del centre d'Europa.

El carrer d'origen medieval que et condueix des de la porta de la muralla fins a la façana de la catedral està flanquejat per unes boniques cases d'origen gòtic que pertanyien als canonges de la catedral.

També hi ha un original palau episcopal ja prop de la catedral d'estil barroc i amb una original torre del rellotge.

Però sens dubte el monument més important de la city és la catedral dedicada a Sant Martí Bisbe, que data del segle XIII i és considerada el monument romànic més important del país encara que hi podem trobar molts elements gòtics en la seua estructura i decoració.

A l'interior destaquen els monuments funeraris de la família Zápolya i els frescos medievals.

Una capella del Corpus Christie es va afegir al segle XV, al segle XVIII es converteix en catedral i en l'any 1950, en època comunista, esdevé una acadèmia de polícia.

Aquest lloc, junt al el castell pròxim, l'església del poble de Zehra a 6 Km i la ciutat de Levoca són patrimoni de la humanitat des de l'any 1993. Cal gaudir-lo per l'espectacularitat del seu entorn i la bellesa dels seus monuments, a més de ser un espai on sembla que el temps s'ha aturat.

El sepulcre megalític de Ca Na Costa, el monument més antic de Formentera

Hui viatgem cap a la paradisiaca illa de Formentera per a conéixer un dels seus tresors que no ha estat esculpit per l'acció de la natura sino que és obra de la mà de l'home o millor dit d'un grup d'habitans de l'illa de fa quasi 4000 anys.

No resulta fàcil de trobar, perque està a la fi d'un caminal i no es veu directament des de la carretera. La millor manera d'arribar-hi si estàs al port és agafar el cotxe i anar en direcció Sant Francesc i girar quan una indicació cap a l'esquerra, encara al nucli poblacional de La Savina, assenyale Es Pujols.

Transitar per aquesta carretera que va de La Savina a Es Pujols és un goig als sentits per la bellesa del paissatge que formen Ses Salines a l'esquerra i l'estany Pudent a la part dreta.

Una construcció triangular junt a l'estany crida l'atenció. A mi em van dir que era un refugi de la segona guerra mondial, però al seu interior hi ha un forat profund amb una resta de maquinària, així que en realitat no sé ben bé quina era la seua utilitat.

Un poc abans d'arribar a Es Pujols, en una suau muntanyeta junt a l'estany i a la part dreta de la carretera està el monument funerari. Una discreta senyal de color rosa assenyala el camí.

Aquest dolmen és l'únic de les Illes Balears, i per trobar-ne altres semblants cal buscar-lo en terra continental. Però cal remarcar que és l'únic del món que té totes les parts que són de dins cap a fora, la cambra sepulcral a la que s'accedia a través de'una llosa perforada, anell de lloses radials a mode de contraforts, corredor d'entrada i un empedrat.

Al seu interior es trobaren restes òssies de huit persones, dues dones i sis homes, un d'ells patia gegantisme perque tenia una planta d'1,90 metres, cosa anormal als humans de fa quatre mil·lenis.

Per a donar misticisme al lloc cal dir que el corredor d'entrada mira directament a ponent just al punt on es pon el Sol un determinat dia de canvi d'estació.

El dElmen no ha arribat a nosaltres en les millors condicions, part de les seues pedres van ser utilitzades pels pagessos en les seues construccións i fins i tot la cambra sepulcral va servir de cossiol per plantar una olivera. Però el seu descobriment en l'any 1974 va posar de manifest que Formentera va estar habitada abans de l'era púnica.

Per a relaxar-te de l'excursió tens molt a prop el nucli turístic d'Es Pujols amb una espectacular platja que encara conserva els llocs en els pescadors guarden barca i utensilis de pesca, hotels i restaurants.