dissabte, 30 de gener del 2016

La torre Eiffel, el millor mirador de la ciutat de les llums

Acabem les entrades d'altura en la que pot ser siga la torre més coneguda del món símbol de França i la imatge que apareix en la ment de molts americans quan pensen en Europa. La torre Eiffel es troba a la capital de França des de l'any 1889 encara que en un principi va ser construïda per a acompanyar de forma temporal l'exposició universal de París en la que es commemorava el centenari de la revolució francesa. Finalment no es va desmuntar, per que com tots sabeu és una estructura de peces de ferro unides amb una quantitat més que suficient de tornavisos que la fan ben segura i estable. Hui en dia és el monument més visitat del món.


Parlarem de xifres primer, perque aquesta meravella de l'enginyeria medeix, amb l'antena que la corona, 324 metres però cal aclarir que com és una macroestructura metàl·lica la calor pot dilatar el ferro fins a sis centímetres. De 1889 a 1930, any de construcció de l'edifici Chrysler de Nova York va ser l'obra humana més alta del món. Aquest monstre necessita ser pintat cada cinc anys amb 50 tones de pintura per evitar la seua corrosió.



Si vas a París has de pujar per gaudir de les vistes de la ciutat que molts consideren la més bonica del món. Jo ho he fet de nit i ho he fet de dia i no tinc massa clar quan és millor, però les fotos que hi posaré són de nit perquè ja va ser en l'era de les càmeres digitals.



Per a pujar tens tres opcions, la més econòmica i on la cua és més curta, és pujar les dos primeres plantes a peu per l'escala i val 4,70 euros. Però ja et dic que pot ser molt dur per que la primera planta està a 51 metres i la segona a 115.




Les altres dos plantes es pugen en ascensor pagant un suplement. Però l'opció amb més cua és pujar des de terra amb ascensor que val 8,20 €, fent el canvi en la segon planta per pujar fins a dalt.


La tercera opció és sens dubte la més còmoda perque comprant per internet l'entrada amb antelació tu tries l'hora i t'adjudiquen un ascensor en la pota corresponent. I en estar allí cinc minuts abans puges amb tota la tranquil·litat del món.

En les diferents plantes trobaràs tot tipus d'atraccions com un restaurant de luxe, la reconstrucció del despatx de l'arquitecte creador Eiffel però passen desapercebuts per les vistes que ofereixen els miradors.

dissabte, 16 de gener del 2016

La CN Tower, Toronto als teus peus

En l'any 1970 la Canadian Broadcasting Company va decidir construir una nova torre de comunicacions amb associació amb diverses empreses com la Canadian National Railway que va ser la que li donà el nom. La construcció va acabar en l'any 1976 i es va convertir en l'estructura més alta del món fins a l'any 2007 quan es va acabar el Burj Khalifa de Dubai.


La finalitat no va ser en cap moment que fóra la construcció més alta del món més bé era afavorir la comunicació i l'observació i hui en dia s'ha convertit en un dels llocs més visitats de Canadà rebent més de dos milions de visitants cada any.



L'altura total és de 553 metres encara que els 102 més alts són en realitat una antena de 44 peces, la més pesada de huit tones, que es va col·locar amb un helicòpter anomenat Olga. Altres torres com la de Tòquio de 634 m i la de Canton de 600 m ja l'han desbancada pel que fa a altura. No obstant no deixa de ser impressionant veure-la des de baix.


La seua il·luminació nocturna no és estàtica i varia per instants i en determinats dies, com l'any nou xinés o la festa nacional llueix amb uns determinats colors d'acord al que es celebra. També és possible, pagant, decidir els color i determinats efectes de llum per a una nit.

 
Pujar a dalt és més que recomanable i la primera experiència emocionant  l'ascensor que va a 22 Km/h cosa que dóna poc temps a escoltar l'explicació de l'ascensorista i notar el dolor d'oïda per la diferència d'altura.
El preu per pujar i gaudir de les vistes depén del nivell al que s'accedeix, el més econòmic que correspon al Look Out Level costa 33 dòlars canadencs i està a 342 metres de terra, una altura suficient per a quedar-se bocabadat amb les vistes. De nit són espectaculars encara que no és fàcil fer bones fotos.



També es pot eixir a l'exterior encara que en gener pot ser una experiència més que gelada.


Però crec que jo vaig gaudir molt més de les vistes de dia, sobretot per què el dia era especialment clar a pesar d'estar en ple i gèlid hivern. No em cansava de veure els gratacels de la ciutat i el gran llac Ontario.






Fins i tot edificis emblemàtics com el Rogers centre, primer estadi del món amb sostre retràctil i l'històric hotel Royal Work es veien menudets.



Però la sensació del Look Out Level és el seu pis de cristall, que encara que siga prou fort per a suportar el pes d'un camió sempre produeix respecte caminar sobre ell.




Pujar a l'Sky Spod val 12 dòlars més i et permet estar a 447 metres sobre terra i una visió de 160 Km en dies molt clars. A més hi han altres opcions com la Edge Walk que et permet penjar-te de la part exterior amb tot tipus d'elements de seguretat.

divendres, 8 de gener del 2016

La Torre N de Seül, el sostre de la capital de Corea

Anem a començar el 2016 molt alts i poder gaudir de les millors vistes de les ciutats. L'entrada de hui ens portarà a la capital de Corea del Sud, Seül, una metròpoli de quasi deu mil·lions d'habitants amb moltes coses que oferir als visitants. Però hui pujarem al seu cim per a poder observar-la millor, sobretot per la nit quan les ombres de la nit converteixen els edificis i els cotxes en un espectacle de llums.
Al centre de la ciutat es troba una muntanyeta coneguda com a Muntanya Namsan de 243 metres que afortunadament encara no ha estat urbanitzada, sols al seu cim es va construir la Torre Namsan en l'any 1969. Des de llavors és com un far que dóna llum a la nit de Seül que depenent de la concentració de micropartícules en l'aire pot ser blanca o blava.


Per a accedir a ella el millor és agafar el metro fins a la parada de Myeong-dong i després pujar-se'n al telefèric Namsan Orni que durant el seu camí als peus de la torre ja va oferint un avanç del que es podrà veure quan s'estiga dalt.


Unes quantes escales ens portaran fins als peus de la torre que medeix 236 metres, encara que no siga la construcció més alta de la ciutat junt als 243 metres de la muntanya si és el seu sostre. Un pabelló que imita la tradicional arquitectura coreana contrasta amb la modernitat i avantguarda de la pròpia torre.

I ja dins s'agafa un ascensor que ens pujarà a l'observatori on gaudirem d'una panoràmica nocturna que mai s'oblida.






Dins la torre hui més d'un restaurant,botigues i un museu conegut amb el nom de Teddy Bear que explica la història coreana a través d'ossos de peluix.

diumenge, 27 de desembre del 2015

El mercat de Nadal de Nürnberg, un escenari idílic

Nürnberg és la segona ciutat més gran de l'estat de Baviera i és ben coneguda per tota Alemània per les seues salsitxes, el seu pa de gengebre, el seu centre històric i el seu christkindmarkt.
Les salsitxes són menudes, blanques i molt especiades el pa de gingebre és una espècie de bescuit amb gingebre i trossos de fruites confitades, així que més que pa és un dolç o postre.
El christkindmarkt és la tradició de montar un mercat o fira molt estesa pel centre d'Europa que es celebra en temps d'advent, és a dir, durant el mes de desembre just fins a la nit de nadal. En les parades d'aquest mercat es ven artesania i articles de decoració nadalenca mentre es pot gaudir de la gastronomia popular i del vi calent especiat que en Alemanya es coneix com a glühwein.
L'ambient en d'aquestos mercats és realment bucòlic amb llums, ornamentació de Nadal, música popular i l'olor a menjar i espècies.





El darrer tour de l'any 2015 comença en l'estació de ferrocarril de Nürnberg que està ubicada just al costat del reconstruit centre històric perque cal recordar que sols el 10 % dels edificis de la ciutat van sobreviure al bombardeig dels aliats durant la segona guerra mondial.
El primer monument d'interés que apareixirà a la nostra vista és la torre de les dones o frauentor que està unida a les muralles de la ciutat. Al voltant d'ella es van construir, després de la guerra unes típiques casetes de parets amb entramat de fusta a mode de centre comercial que és realment bonic.


Després cal agafar la königstrassenque que ens conduirà fins al mercat de nadal passant pels monuments més imponents de la ciutat. El primer en apareixer és el Mauthalle, un enorme magatzem de gra d'origen gòtic de finals del segle XV que va ser reconstruit deprés de la guerra i que hui en dia conté tendes i més tendes.


Uns metres més avant en la Lorentzer Platz es pot gaudir de l'església més important de la ciutat, la de Sant Llorenç. La seua façana, delimitada per dues esbeltes torres gòtiques i rematada amb un imponent rosetó, és realment impressionant.


El seu interior de tres naus gòtiques és també digne de visitar amb multitud d'obres d'art, moltes d'elles daten de l'època mediaeval.


En la mateixa plaça i fent cantó es troba un curiós edifici que sembla una torre defensiva però que en realitat mai ha tingut aquesta funció perque es tracta del palau Nassauer.


I a escasa distància de la plaça trobarem el pont que creua el riu Pegnitz. Des d'aquest pont gaudirem d'un dels racons més fotografiats de la ciutat, el Heilig-Geist-Hospital sobre les aigües del riu. Aquest hospital fundat al segle XIV hui en dia és una recidència de gent major i durant la segona guerra mondial guardà les insignies del Sacre Imperi perque es pensà que era un lloc més segur que el castell.


En direcció nord ens adintrarem en la Hauptmarkt on s'instal·la el christkindmarkt. L'edifici més destacable és l'església de Santa Maria amb un estil gòtic més bàltic.


Encara que no té les dimensions catedralícies de l'església de Sant Llorenç té també molt d'encant amb una porta gòtica interior d'entrada totalment pintada.


Seguim el camí de pujada al castell, a mà esquerra i just davant davant de l'ajuntament podem observar l'arquitectura de l'església Sant Sebald, que va començar a construir-se al segle XIII encara que les torres gòtiques es completaren en el segle XV.


L'interior esà format per tres naus, la central és majestuosa, a més l'església poseeix dos cors i la tomba de Sant Sebald.


Deixaren la pujada natural al castell per desviar-nos cap a l'esquerra seguint sempre dins del possible el curs del riu per a anar descobrint una sèrie de ponts medievals.




Ara ja toca enfilar-se cap al castell però abans en detindrem en la Tiergärtnertor, una de les portes d'entrada de la muralla on podrem trobar cases de parets amb entramat de fusta i la casa-museu d'Albert Durero un dels millors pintors d'Alemània conegut pels seus excel·lents gravats.



I per despedir la visita a la ciutat res millor que visitar el seu castell, el Kaiserburg. Poc queda d'aquell edifici que durant un parell de segles va ser la seu imperial del Sacre Imperi, però convé visitar el seu pati d'armes, les quadres que ara són un alberg i l'antiga capella.




I no oblides pujar a la Sinwellturm, torre circular del segle XII encara que hages de fer un poc de cua, ja que sols un nombre limitat de visitants pot pujar que són contats per un dispositiu electrònic.


La pujada paga la pena per que des de dalt es pot gaudir de les millors vistes de la històrica ciutat de Nürnberg.