Albaida, la ciutat de la Vall

El municipi d'Albaida tindrà uns sis mil habitants i està situat al cor de la comarca de la Vall d'Albaida. Altres municipis com Ontinyent, actual capital comarcal, L'Olleria o Benigànim tenen més población però cal dir que Albaida, va ser la seu feudal d'un poderós comtat, després marquesat i que en l'any 1906 el rei Alfons XIII la va declarar ciutat en una època amb una indústria tèxtil i de la cera molt important.

El llistat de patrimoni que podem trobar és molt ric i disseminat pel seu nucli urbà i pedànies però ens centrarem en el conjunt històric i monumental de la part antiga. Accedirem a ella per la porta de la vila, que amb d'Aljorf i la d'Ontinyent són les úniques que queden de la muralla d'origen almohade.

El monument més imponent de la població és el Palau dels Milà i Aragó, una família emparentada amb els papes Borja i Ferran el Catòlic. L'edifici de planta gòtica amb una enorme façana de 77 metres i amb diverses torres que quasi arriben als 20 metres.

L'interior ha sigut molt transformat al llarg dels segles però encara és possible gaudir d'uns arcs gòtics que es troben a la part més baixa del palau.

Al segle XVIII les sales es varen decorar amb pintures i esgrafiats al gust barroc que imperava en aquella època. Alguns frescos de Bartomeu Albert de temàtica pagana són una verdadera meravella.

El palau és la seu del Museu Internacional de Titelles d'Albaida, el millor en el seu gènere de tot el País Valencia on podem trovar titelles arreu del món, i també del nostre país, algunes molt televisives i altres que va utilitzar Paco Sanz, el millor ventríloc de la primera meitat del segle XX, nascut a Anna i amb carrer dedicat a València.

L'oficina de turisme també té la seu al Palau i en ella es pot veure una gran maqueta del que va ser l'Albaida medieval i els gegants i cavallets que ixen en les festes patronals.

L'antic hort del palau, hui convertit en jardí, és digne de visitar per la seua històrica font i les vistes de la part de darrere de l'edifici.

Com ocorre també al Palau-Castell d'Alaquàs els senyors podien assistir a missa sense la necessitat d'eixir de la seua casa perque un passadís comunicava l'habitació de la marquesa amb una galeria de l'església.

http://ferranlerma.blogspot.com/2013/03/el-castell-dalaquas-un-supervivent-de.html

La casa-Palau dels marquesos d'Albaida es troba presidint la plaça major del poble un conjunt harmoniós de cases senyorials i habitatges dels més bonics del nostre territori que formava part del recinte emmurallat del segle XV.

I de la plaça major accedirem a l'església arxiprestal a través de l'arc que hi ha sota el Palau dels Milà Aragó i que dóna a la porta lateral renaixentista.

L'interior del temple construït al segle XIII és de nau única amb capelles als laterals. L'altar major és del segle XVII i la major part de les pintures són obra de l'artista local Josep Segrelles realitzades per a apanyar els desperfectes de la guerra civil.

La façana principal és ben senzilla rematada amb una porta també renaixentista que dóna a la plaça del pintor Segrelles.

Des d'aquesta plaça a través d'un atzucac s'accedeix a la casa-museu del pintor Segrelles, amb una sorprenent decoració dissenyada pel mateix pintor i més de 150 obres seues. També es pot visitar el museu de betlems i diorames que s'ubica en la casa dels Valcaneda, del segle XVI.

I ningú pot anar-se'n d'Albaida sense gaudir del seu Bé d'Interés Cultural més efímer que a cada festivitat es pot gaudir, és el toc manual de campanes que una colla de campaners realitza manualment i que es va fent des de fa segles.

Aquestes campaners toquen fins i tot en setmana santa, quan està prohibit el so de campanes, utilitzant un dispositiu de fusta.

Wells, la ciutat més menuda del Regne Unit

Segons la llengua anglesa "city", que nosaltres traduïm per ciutat, és tot aquell municipi que té catedral i bisbe. Així que moltes ciutats notablement poblades no són "city" sinó "town". En canvi, Wells amb poc més de deu mil habitants és considerada la city més xicoteta del Regne Unit.

El seu nom significa pous i la ciutat rep aquest nom pels seus tres naixements d'aigua que es troben, un a la plaça del mercat i els altres dos al Palau episcopal. Des de temps immemorials que l'aigua d'aquestos pous es considerava sagrada.

La catedral és sense cap mena de dubte un dels millors exemples d'arquitectura gòtica del sud d'Anglaterra i la seua imposant façana té ni menys ni més que tres-centes escultures medievals de reis, cavallers i sants.

Al seu interior gaudirem d'una espaiosa nau central i dues laterals més menudes, l'espai és del tot harmoniós i lluminós i sense massa turistes.

Cal destacar l'arc en tisora que tanca la nau i que podría fer-nos pensar que es va construir en plena època modernista però que en realitat és de final del segle XII.

Altra joia de la catedral és la sala capitular que destaca per la seua volta blanca en forma de ventall. És de finals del segle XIV d'estil gòtic tarda i està sostinguda per una columna central d'on naixen trenta-dues nervadures.

I no podem eixir de la catedral sense passejar pel seu claustre construït al segle XV, on encara es podem veure les creus i làpides dels soterraments de gent vinculada a la vida de la catedral i gaudir d'una bona visió del cimbori.

Al costat de la catedral es troba el Palau episcopal i els seus meravollossos jardins rodejats per una muralla i un fosso habitat per cignes que demanen menjar tocant una campana de la porta. I amb puntualitat anglesa són alimentats a les 11 i a les 16 hores.

El Palau episcopal és un edifici d'origen medieval remodelat en estil victorià en el que encara és possible trovar-se  amb el seu passat gòtic a diverses sales.

Una elegant escala  victoriana custodiada per dos dracs verds ens permet accedir a la planta noble on trobem el saló amb els retrats dels bisbes de la catedral.

Al costat del Palau es conserven les restes del Great Hall, el que degué ser un enorme saló amb finestrals gòtics que es va construir en el segle XIII.

Al costat de la catedral es troba un curiós carrer conegut amb el nom de Vicar's Close, on viu gent que encara canta en el cor de la catedral i és considerat el carrer completament medieval més antic d'Europa. Les seues cases són del segle XIV i es conserven en un estat impecable.

I passejant pels carrers del centre històric encara es pot trobar alguna porta de l'antiga muralla com la coneguda amb el nom de l'ull del bisbe i altra que dóna accés al Palau episcopal.

I si tornem en autobús, perque aquesta ciutat no té tren, de camí podrem fer una paradeta en l'església de Sant Cutbert, construïda al segle XIII i amb un bonic sostre de fusta pintat.

Victòria-Rabat, la capital de Gozo

Després de tres setmanes visitant verdaderes megalòpolis de tres continents, hui comença la segona part del nostre viatge urbanita de sis entrades que està dedicat a ciutats on es respira l'ambient de poble però amb una dilatada història i ric patrimoni.

L'estat maltés està compost per tres illes Malta, Gozo i Comino. La capital del país és La Valetta, situada a l'illa de Malta ( http://ferranlerma.blogspot.com/2013/06/la-valetta-la-nova-casa-dels-cavallers.html ) i la capital de Gozo és Victòria-Rabat que hui visitarem.

Aquesta ciutat habitada des de temps immemorials, era coneguda amb el nom de Rabat, mot d'origen àrab com és també l'idioma maltés, però en 1887, amb motiu del 50è aniversari de l'arxiconeguda reina Victòria, se li va canviar el nom. Per aquella època, l'illa de Gozo i Comino van formar una nova diòcesi i la nova catedral seria l'església de l'Assumpció  a l'interior del recinte fortificat de Citadel.

La catedral que podem visitar hui en dia es va construir al segle XVIII en estil barroc però es sap que en aquest lloc hi va haver un temple romà dedicat a Juno. Cal destacar al seu interior la pintura al sostre que simula una cúpula i el museu de la catedral.

Però el que cal fer és deixar-se perdre's per la Ciutadella, un recinte emmurallat amb algun que altre carreró i cases en estat ruïnós que et porten de seguida a l'era medieval.

Es pot gaudir d'unes impressionants vistes de l'illa de Gozo si es passeja la ronda de muralla que encara que té trams que reclamen una restauració, és del tot recomanable el passeig.

Fora de la muralla de la ciutadella es troba Rabat, nom que ve de l'àrab i significa raval o suburbi. Es tracta d'un bulliciós barri, ple de comerços, com cal esperar en una capital d'illa amb trenta mil habitants.

El seu monument més important és sense cap mena de dubte, la basílica de Sant Jordi, temple barroc d'origen medieval.

Les pintures murals i la decoració d'aquesta església só realment sorprenents i no tenen res a envejar als de la pròpia catedral. Però cal recordar que la catedral en realitat era altra parròquia que es va erigir catedral en el segle XIX.

Cal recòrrer els seus carrers i gaudir de l'essència de Malta, perque Victòria-Rabat no és tan turístic com poden ser altres llocs de l'illa com La Valetta o Mdina. (http://ferranlerma.blogspot.com/2018/09/mdina-la-capital-de-malta-abans-de.html)