Lisboa, entre el Tajo i l'Atlàntic

Hui viatgem a Lisboa perque un 13 de desembre de 2007 es va firmar en aquesta ciutat, capital de Portugal que regentava la presidència europea aquell semestre, un tractat que intentava solucionar el fallid intent de crear una Constitució Europea. Poc sé d'aquell tractat i del procés europeista, però crec recordar que a la primera de canvi va ser refusat pels irlandesos en un referèndum que precissament no eren dels més euroescèptics. Al nostre país ni es va sotmetre a referèndum.

El lloc designat a plasmar les signatures de tots els representants dels països membres de la Unió Europea va ser el monestir dels jerònims de Belém, que ja vàrem visitar el 2013, així que hui farem un recorregut pel bucòlic centre històric lisboeta. I ho farem de baix cap a dalt, és a dir, des de nivell de riu Tajo fins al castell de Sant Jordi.
http://ferranlerma.blogspot.com.es/2013/03/belem-lesplendor-dun-imperi.html

La nostra primer parada serà la Praça do Comércio a la que accedirem a través de l'Arco da rua Augusta que va ser construït en 1777 a manera d'arc triomfal i simbolitza la força de Lisboa sobre la fúria de la terra, del foc i la mar. Cal recordar que un dia de Tots Sants de 1755 un devastador terratrémol, amb el següent incendi i tsunami va destruir per complet la ciutat matant a un terç de la població.

La praça do Comércio abans del terratrémol era el palau reial traslladat ací al costat del riu Tajo des del castell de Sant Jordi en 1511. Després va ser assolat per terratrémol, perdent-se una fabulosa biblioteca de més de setanta mil llibres. Després es va convertir en plaça on s'han donat dos dels esdeveniments més importants de la història de Portugal del segle XX. El primer, l'assassinat del rei Carles i el seu fill Lluís Felip en 1908, i el segon la revolució dels clavells de 1974 que va acabar amb la dictadura de Caetano. La plaça es va pintar de rosa, el clor de la república, després de l'assassinat del rei, ara torna a lluir el color groc reial.

Anem a endinsar-nos en el centre històric de Lisboa, un entramat d'estrets i serpentejants carrers que es penjen des del pujol del castell fins al riu. Ens pararem a contemplar l'espectacular façana en estil gòtic manuelí de l'església de Nossa Senhora da Concençao Velha, que és l'únic que queda d'abans del terratrémol.

Entrem més si cal al barri d'Alfama i passem per davant d'una peculiar construcció civil, la casa dos Bicos. Un antic palau del segle XVI amb la peculiaritat de tindre la façana coberta de pedres amb forma piramidal. L'edifici va patir les conseqüències del terratrémol i quasi en ruïnes es va vendre convertint-se en seu del comerç d'abaetxo. Finalment es va recuperar en 1983 per a una exposició.

No massa lluny en una discreta plaça podem trobar la catedral de la ciutat coneguda com la Sé. Construïda al segle XII sobre la mesquita major, té una imponent façana romànica amb dues torres emmerletades i un espectacular rosetó.

Al seu interior trobem una nau totalment nua de decoracions encara que sí que hi van haver unes fetes en estil barroc al segle XVIII però van desaparéixer.

Un interessant claustre d'estil gòtic es pot visitar darrere de l'absis, al que s'ha de pagar una xicoteta quantitat de diners per a accedir. Darrerament s'han fet excavacions on s'han trobat restes de l'Olissipo romana i d'època àrab.

Enfront de la catedral es troba l'església de Sant Antoni i dedicada a un dels sants més venerats pels catòlics, Sant Antoni de Pàdua, que resulta que va nàixer en una casa d'on està ara l'església.

Continuem en ascens pels estrets carrers del barri d'Alfama passant per davant de les restes del teatre romà fins a arribar a l'Arco do Castelo que dóna la benvinguda a tots els visitants del Castell de Sant Jordi.

Dins del barri del castell es pot gaudir d'interessants racons però sobretot de boniques vistes de la ciutat des dels seus miradors.

I per descomptat que encara es pot gaudir de l'arquitectura militar en el Castell de Sant Jordi, però cal recordar que en un temps va ser palau reial, i ací el rei Manel I va rebre a Vasco de Gama després d'haver descobert el camí a l'Índia per mar.

I per acabar la ruta visitarem dues de les esglésies més boniques de la ciutat, la primera la de Sao Vicente de Fora, patró de Lisboa l'igual que de la ciutat de València, L'església es va construir extramurs de la ciutat per a guardar les restes del sant martiritzat a València en època romana.

L'altra gran església és la de Santa Engràcia, d'estil barroc amb una imponent cúpula a la que es pot pujar en ascensor i gaudir d'immillorables vistes a l'estuari del Tajo. L'església és la seu del panteó nacional així que ací estan les despulles de portuguesos tan il·lustres com Vasco de Gama, Enric el Navegant o la cantant Amàlia Rodrigues.

Belém, l'esplendor d'un imperi

Belém és un barri de Lisboa situat a uns cinc kilòmetres del centre i al que es pot arribar fàcilment amb el tramvia 15.
Aquest popular barri es troba estratègicament ubicat a la vora del riu Tajo just abans de que aquest es fusione amb la mar, per a aquells que veuen la península Ibèrica com una cara Belém seria la punta del nas.
La privilegiada ubicació de la "freguesia" de Santa Maria de Belém va ser el punt de partida de les caravel·les en busca d'exòtiques terres durant l'era daurada de l'imperi portugués. I el barri va ser recompesat i hui podem trobar alguns dels més espectaculars monuments de Lisboa.
Podem començar pel monasteri dels Jeronis, construit en éstil gòtic manuelí, un estil únic "made in Portugal" després de l'aribada de Vasco de Gama en 1501 i amb diners que s'obtenien amb els impostos sobre l'or, pedres precioses, pebre i altres espècies.

Per veure l'interior caldrà fer una mica de cua i pagar una entrada, però quan veges el meravellós claustre te n'adonaràs que tot ha valgut la pena.

A l'interior t'esperen altres grates sorpreses com són l'alta i esbelta nau de l'església de Santa Maria, la tomba de Vasco de Gama i la ceràmica del segle XVIII del refectori.

A l'eixida del monasteri cal continuar perque Belém ens ofereix més coses. Creuem l'avinguda de l'India i ens trobem amb el Monument als descobriments construit en 1960 per comemorar el cinquè centenari de la mort del rei Enric el navegant. Medeix 52 metres i representa una caravel·la amb les principals figures portugueses de l'era dels descobriments, al fons es pot veure el pont 25 d'abril construit sis anys més tard i que et farà pensar en el Golden Gate.

Ara caminarem en direcció cap al mar i per això seguirem l'avinguda de Brasilia que és com un passeig fluvial construida a costa del retrocés que han sofrit les aigües del riu. Uns quants centenars de metres més enllà aparaix en mig del riu o la mar la Torre de Belém, una fortalesa manada construir per Manel I a principis del segle XVI i que és un dels màxims exponents, com el monestir del Jeronis, del gòtic manuelí. La torre no es massa gran i s'ompli de turistes així que la visita a l'interior pot resultar un poc incòmoda pero val la pena còrrer el risc.

I per a recuperar forces que millor que menjar-se un pastisset de Belém fet amb crema i que és realment deliciós acompanyat d'un café que en Portugal és molt bo.