Aquest home, gran coneixedor de la cultura i la llengua àrab, es va fer passar per musulmà i va poder entrar en les ciutats santes de La Meca i Medina. Va descobrir a occident temples egipcis i en 1812 va entrar en l'amagada Petra, oculta per als europeus des de feia segles.
Per a arribar a Petra cal travessar la vall de Wadi Musa, amb vistes espectaculars que donen una gran sensació de pau interior. No està de sobra aturar-se en alguna improvisada cafeteria a prendre el típic café de Jordània, preparat sobre el mateix got on es va a beure i condimentat amb cardamom
que li dóna un aroma cítric.
Aquesta pau interior desapareix en el moment d'arribar a la nova ciutat de Petra, convertida en un lloc turístic i comercial. Però una vegada passats els tràmits de l'entrada comença la màgia a envair in crescendo tot el nostre ser. Van apareguent les primeres tombes i mausoleus en la zona coneguda com a xicoteta Petra.
La Bab al Siq que significa porta al Siq, és una impressionant tomba que contenia les restes de cinc humans, representats simbòlicament amb cinc piràmides en la part superior.
Per a accedir a la llegendària Petra hui en dia es fa pel camí que sols utilitzaven els reis i personatges importants, conegut com el Siq, un canyó de més d'un quilòmetre encaixonat entre penyassegats de quasi cent metres. La llum solar intentant entrar per aquest clavill i el color de la pedra és tot un espectacle.
De seguida arribarà el primer gran pic d'emoció, quan el Siq s'acaba i deixa entreveure el famòs mausoleu d'un rei nabateu del segle I, conegut com el tresor perque es pensava que hi amagava un tresor, per això va ser disparat per diversos descrismats buscadors de fortunes.
El tresor és una construcció excavada en la roca de 30 metres d'amplària i 43 metres d'alçada. La façana és el més impressionant, el seu interior no visitable no té cap interés i tampoc amaga cap peça d'or.
Amb aquest primer i intens subministre de màgia descobrirem l'encant de la misteriosa ciutat de Petra que descansava sobre una fèrtil vall capaç de donar aigua i aliment als mercaders de seda i espècies que venien de travessar un desert. La capital nabatea i el seu regne varen ser sotmesos pels romans poc abans del naixement de Crist però no va ser fins al segle II després de Crist quan en temps de l'emperador Trajà, passà a ser definitavament annexionat. Així que podrem veure també construccions típicament romanes com el teatre i el cardo maximus amb les restes de l'arc de Trajà.
Al costat de la via principal no podia faltar el temple principal dels nabateus, conegut amb el nom del Gran Temple per ser l'edifici més gran del que s'ha excavat fins hui. Data del segle I abans de Crist i està construïit en dos nivells i flanquejat per unes espectaculars columnes.
Molt prop està el Qasr al bint, una de les poques construccions que no foren excavades en la roca, sino que es van alçar des de terra. Encara que el seu nom ara pareix evocar castell, era en realitat un altre temple dedicat als déus nabateus en estat ruïnós degut a un gran terratrémol.
Ara cal agafar forces per ens queda per recórrer un camí d'ascens de més de mitja hora, que alguns turistes fan amb burro però crec que per les cares que posen durant el trajecte no deu ser massa fiable. Durant la pujada a peu es pot gaudir de molt bones vistes. La màgia comença a ocupar el teu cos indicant que el segon gran pic està prop d'arribar.
I després del gran esforç arriba la recompensa, l'edifici conegut amb el nom de monestir es presenta majestuós a la vista, és el segon gran pic d'emoció de la visita a Petra. Les seues dimensions són enormes, quasi 50x50 i va ser convertit en monestir en època bizantina.
Baixarem de nou, plenament recompensats i satisfets, arribant fins als temples nabateus per desviar-se cap a l'esquerra i gaudir d'una de les construccions més modernes de l'antiga Petra, la seua església bizantina del que sols queda el seu fantàstic mosaic de terra. La ciutat ja en decadència durant aquesta època encara va ser seu episcopal.
I abans d'enfilar-se pel canyó del Siq visitarem les tombes reials que es mostren majestuoses des de l'església on estem. En aquestos enormes mausoleus sols podien estar soterrats els monarques nabateus, però es desconeix quins reis acabaren ací realment. El lloc és preciós i ens proporciona el tercer pic de màgia abans de desfer el nostre camí fins a la ciutat nova.
I la darrera aturada serà entrar a una de les cases dels mercaders que hi ha davant del teatre, encara que no té res, sols els colors naturals de la roca són tot un espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada