L'entorn de San Vitale i la Piazza del Popolo de Ràvena, un viatge des de la caiguda de Roma fins al barroc.

 La segona parada en la ruta de les creus la farem en la ciutat italiana de Ravenna, ciutat que dóna per a més d'una entrada. La de hui ens portarà des de plaça medieval del Popolo fins a l'església de San Vitale, un dels millors llocs del món per a gaudir dels mosaics bizantins. I es que aquesta ciutat va ser capital de l'efímer imperi romà d'Occident i després del regne dels ostrogods. Aquest període d'esplendor durant els segles V i VI va dur a la construcció d'imponents  edificis decorats amb les teseles de mosaics més impressionants del món occidental culturament decadent en aquella època.

Entrarem en la irregular Piazza del Popolo el centre neuràlgic i de poder de la ciutat des de fa set segles, just quan la família Da Pollenta pren el control de la ciutat i construeix ací el seu palau. Dues columnes una coronada amb Sant Apol·linar, patró de la ciutat i l'altra per un lleó, símbol de Venècia, varen ser erigides al segle XV durant el domini dels venecians, En 1509 el papa Juli II pren la ciutat que passa a ser part dels estats pontficis i substitueix el lleó per l'escultura de Sant Vidal.

L'edifici més gran de la plaça és el de la prefectura de Ravenna que està ubicat en el que va ser el palau apostòlic, lloc on vivia i desenvolupava el seu poder polític el representant de la Santa Seu en la ciutat. El que podem veure hui és un edifici d façana austera d'estil barroc, del segle XVII amb moltes reformes posteriors.

El poder regional està representat en l'edifici anterior però el poder municipal s'exercceix en un edifici d'aspecte més medieval de nom palazzo Merlatto construït al segle XV aprofitant unes cases medievals que hi havia sobre el desaparegut riu Padenna,

I recordant que Ravenna va formar part del ducat de Venècia està el campanar de les desaparegudes esglésies de Sant Marc i Sant Sebastià en l'altre extrem de la plaça. El primitiu rellotge del segle XV va ser canvat al segle XVIII per altre d'esfera més modern. L'edifici després de desapareixer les esglésies ha sigut cinema i seu el partit feixista de Ravenna.

Un carrer lateral ix de la plaça que s'anomena Via Serafino Ferruzzi i només comença el carrer s'aixeca des del segle XVIII la barroca església de Santa Maria del Sufragi. La façana de marbre blanc recorda les esglésies venecianes, però el que més sorprén és la seua planta octogonal rematada amb una gran cúpula.

Continuant per la via Serafino Ferruzzi ens trobem amb una torre medieval subjectada amb ferros. Es coneix des del segle XIV amb el nom de torre cívica per que va passar a ser propietat de l'ajuntament. En aquella època mesurava trenta-nou metres d'alçada i era un lloc de vigilància i de comunicació per que tenia campanes. Però al segle anterior, el XIII formava part del palau dels Giccioli i els seus fonaments són del segle VII.

Continuarem la ruta per la Via Ponte Marino per que és ací on es troba el mercat cobert convertit hui en dia en un modern i elegant lloc on es pot veure i menjar. Al segle X per ací es juntaven els desapareguts rius Padenna i Flumisellum i estava ubicada la casa Martha, seu d'una antiga confraria de pescadors. Per tant des de temps medievals ací es venia peix i carn. A la fi del segle XIX s'aixecà l'edifici actual que ha sigut renovat fa sis anys.

I continuant per la via Ponte Marino, via Salara i Via Gamba arribem a l'església de Santa Maria la Major, erigida per ordre d'un bisbe al segle VI. La senzilla façana pot ser no ens diga res però el campanar cilíndric 'estil romànics del segle X de segur que si.

A l'interior encara es pot detectar l'original església paleocristiana en les seues columnes i en la planta basilical de tres naus separades per dues files d'arcs. La decoració de pintura i escultura pertany ja al  renaiximent i barroc.

I ara toca visitar dos dels edificis que junt a uns altres més formen part del conjunt paleocristià de Ravenna que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat, És recomanable comprar amb antel·lació l'entrada conjunta de tots els edificis i sel·lecionar l'hora de visita per evitar cues llargues. El primer dels dos patrimonis que anem a veure és el mausoleu de Gala Placidia, amb un exterior de rajoles que no enamora, però que porta en peu des del segle V per a acollir les despuulles de la germanastra del primer emperador romà d'occident Flavi Honori.

Però a l'entrar de segur que et quedes esbalaït al veure tot l'interior cobert de rics i policromats mosaics on destaquen el blau i el daurat. Una cúpula central també coberta de mosaics amb repreentacions de huit apostols donen llum al recinte funerari.

I al costat es troba la magnífica església de Sant Vidal, que es va començar a construir en l'any 527, quan aquest Ràvenna formava part del regne dels Ostrogods, Però unes dècades després la ciutat caigué en mans del general de l'exèrcit de l'imperi romà d'Orient i Ràvenna passà a ser un exarcat d'aquest imperi.

I és quan en aquest període de dominació bizantí amb l'imperi en mans de Justiià I quan l'església es transforma en una segona Santa Sofia d'Estambul, amb els mosaics millors conservats de tot el món gràcies a que ni el corrent iconoclasta ni l'ocupacio bizantina arribaren mai a aquestes terres, cosa que si que va ser fatal per als mosaics de territoris actualment cristians com Grècia, Sèrbia i Croàcia de l'antic imperi dels bizantins.

Però el que per a mi és l'obra mestra de tot el conjunt i de tot l'art romà d'orient són els dos murals de mosaic que es troben a cada costat del presbiteri, en un d'ells es representa a Justinià I i el seu seguici a un costat i a l'altre el de la seua esposa Teodora i el seu seguici. Belisai apareix representat darrere de l'emperador.

I la visita de hui l'acabarem en un gran edifici on es situa el Museu Nacional de Ravenna, un antic monestir benedictí convertit en museu en l'any 1885.  En el claustre més antic, del segle podem trobaar làpides, sarcòfags i altres elements d'època romana.

Al segon claustre, amb arcs de doble columna també hi ha peces arquitectòniques de pedra, en aquest cas van des del segle V fins al barroc on poden gaudir de diferents creus sobre columnes de diferents estils i de capitells de l'època del rei ostrogod Teodoric.

Una escala monumental ens portarà al primer pis on trobarem diferents peces proviments del palau imperial, Sant Vidal i altres esglésies i monestirs de la ciutat. A destacar la creu de bronze de Sant Vidal, exvots romans i la col·lecció d'icones.

Altra cosa que captarà sense cap mena de dubte tota la nostra atenció és el mobiliari d'una antiga farmàcia del segle XVIII, coneguda amb el nom de la farmàcia del Moro, que es trobava a la ciutat erò pertanyia a un monestir. Va ser adquirida per a ser biblioteca del museu i a la fi acabà exposant-se tal i com era, una farmàcia.

I no abandonarem el museu sense passar pel refetori de l'antic monestir per a veure els frescos procedents de l'església de Santa Clara, hui convertida en teatre. Són obra de Pietro da Rimini, un dels millors exponents de l'escola de Giotto del segle XV.

Abandonarem Ravenna amb la promesa de tornar en altra entrada per que encara ens queden mols monuments paleocristians i de l'antic imperi romà d'Orient per visitar,