Tiraspol, la capital soviètica de l'estat de facto de Transnistria

 La darrera i refrescant entrada dedicada a les platges ens porta hui a la República Moldava de Transnístria, un estat amb govern de facto que sols està reconegut internacionalment per altres tres repúbliques amb govern de facto, Ossètia del Sur, Abkhàzia i Artsakh. Els governs d'aquestes repúbliques han aparegut després d'un colp d'estat amb el suport econòmic i militar de Rússia en antigues repúbliqus soviètiques com són Moldàvia, en el cas de Transnistria i Geòrgia en els cassos d'Ossètia del Sud i Abkhàzia. D'aquesta manera els ciutadans d'origen rus que viuen en aquestes exrepúbliques soviètiques s'asseguren que la seua llengua i cultura està protegida i la mare pàtria Rússia, té un tocet de terra en aquestos païssos, que miren cada vegada més cap a occident, un estat titella.

Transniístria és una estreta franja de menys de deu ciutats ubicada entre la frontera d'Ucraïna i Moldàvia. El riu Dnièster és el que li dóna nom i es va declarar estat independent de Moldàvia en 1992, tres anys després de la indepència de Moldàvia de la Unió Soviètica. Hi va haver una guerra que durà uns dies i un dels detonants va ser un decret del govenr de Moldàvia on la llengua moldava, una variant del romanés, que en aquesta zona s'escribia en alfabet cirílic com el rus, passava a ser escrit el alfabet llatí. La majoria de població russa es va rebelar i en 1992 es va declarar el govern de facte que a dia de hui encara continua vigent. La seu guvernamental de la República Moldava de Transnistria es troba davant del riu Dnièster

Si en Rússia ja queda poc de l'època soviètica, ací en Transnístria junt amb Bielorrúsia és el lloc on el passat soviètic està més present, l'aïllament ha retardat el procés de glovalització. Davant de la seu del govern es troba una escultura de Lenin col·locada en 1987 per a celebrar el setanté aniversari de la revolució d'octubre.

Molt soviètic també és el monument del tanc de guerra de l'antiga Unió Soviètica que adorna el terraplè on està ubicat el govern de la República Moldava de Transnístria. Aquest T-34-85 va participar en l'alliberament de Bulgària, Hongria, Ucraïna i per descomptat Moldàvia durant la segona guerra mundial.

Una original capella ortodoxa està molt pop del tanc T-34-85. Està dedicada a Sant Jordi i destaca per la seua cúpula daurada i els mosaics que representen icones ortodoxes que decoren les seues xicotetes parets. És un més del monuments erigits en el Memorial de la Glòria en la jove capital de Transnístria.

I si he dit jove ciutat és per que Tiraspol va ser fundada en l'any 1792 pel generalíssim de l'exèrcit de l'Imperi Rus Aleksandr Suvórov. És dels pocs militars de la història que mai va perdre una batalla i una impressionant escultura de bronze decora la lletja plaça principal de la capital de Transnístria.

El Memorial de la Glòria es completa amb la flama eterna en honor al soldat desconegut i la tomba d'uns mil dos cents soldats que participaren i moriren en la guerra d'Afganistan dels anys vuitanta i en la guerra de Transnístria a principis dels anys noranta.

I creuant el boulevard 25 d'Octubre es troba la catedral de la Nativitat de Crist, un temple ortodox construït entre 1998 i 2000. a destacar les seues cúpules daurades i sostres de color verd que destaquen des d'un xicotet estany que està al costat.

I després d'aquesta visita per l'original i soviètica ciutat de Tiraspol anem a refrescar-nos amb un banyet en la platja d'Orasuliu, a l'altra part del riu Dnièster. Els grecs l'anomenaven Tiras d'on ve el nom de Tiraspol, ciutat del Tiras. Amb més de mil quilòmetres desemboca al Mar Negre.

Tjørnuvík, poble tranquil de les illes Feroe on fer surf i senderisme.

 Hui viatgem al poble més al nord de les illes Feroe per a gaudir d'una espectacular platja situada en una badia entre mununtanyes verdes amb caigudes d'aigua. Tot un paradis amb un gran inconvenient, la temperatura que difílciment superarà els vint graus i la de la mar els dotze.

Les illes Feroe són una entitat autònoma depenent de Dinamarca únicament a nivell de defensa i de relacions internacional. Aquest arxipièlag situat entre Escòcia, Noruega i Islàndia té poc més de cinquanta mil habitants que parlen feroés, una llengua més emparentada amb l'islandés que al danés.

El poble que visitem hui est`en l'extrem nord de l'illa d'Streymoy, la més gran i poblada i sols té uns setant-un habitants que viuen en les típiques cases de fusta i sostre que permet creixer l'herba que aïlla tèrmicament molt bé.

Ens deixarem perdre pel xicotet laberint de cases per a descobrir l'activitat agrícola i pesquera que encara ocupa als seus habitants. Les ovelles són les protagonistes i el peix sec abasteix de proteïna durant els hiverns polars.

El principal edifici de la població és la seua església, blanca, senzilla i de fusta sense grans ornamentacions que es va construir en l'any 1937. Els habitants de les illes Feroe majoritàriament són cristians protestants practicants i el cristianisme encara influeix arcaicament en la societat d'aquest país fortament desenvolupat.

El poble s'ha convertit en un lloc ideal per a fer surf des de la seua agradable platja de sorra negra que està vigilada des de la mar per doscurioses roques, el gegant i la bruixa que tenen una llegenda que ja no recorde.

I aquell que trobe la mar massa gelada pot dedicar-se a recorrer les muntanyes que envolten el poble on el blanc de les caigudes d'aigua, el verd de l'herba i el gris del sol del terreny són els protagonistes de la passejada.

Es Portixol de Palma, el poble pesquer més animat de la ciutat.

 El Portixol era un tranquil poble pesquer a molts pocs quilòmetres del centre de Palma de Mallorca. Hui en dia la seua principal activitat és la de serveis perque aquest lloc tan encantador està ple de restaurants i bars de copes i a més està conectat al llarg passeig marítim de la ciutat.

Encara que en origen es Portixol era poble de gent de la mar en el segle XIX començaren a arribar ací gent de la ciutat que es va construir la seua segona residència i també es varen crear hostals i pensions per a aquells que en estiu buscaven la frescor de la brissa marina,

El passeig marítim ens dóna alguna xicoteta sorpresa que cal sortejar com és el creuar la desembocadura d'una xicoteta riera que quasi mai porta aigua però que en ocasions pot ser realment perillosa.

D'aquell passat de Portixol com a poble separat de la ciutat de Palma es conserva la seua església de pedra de Santa Maria del Remei des Molinar. És una edificació del segle XIX que es va construir per donar servei de missa als pescadors i estiuejants que tenien en aquesta zona d'Es Molinar la seua casa d'estiu.

Es Portitxol també té platja, no massa ampla per que el passeig marítim i la mar quasi l'invaeixen però si es pot prendre el sol i banyar-se. En la platja de Ses Palmeres trobaràs en poc d'espai sorra i roques per a tombar-te al sol.

I per a acabar el dia res millor que seure en alguna de les terrasses del bars d'aquesta platja i gaudir del meravellós espectacle de colors que ens ofereix cada dia l'aigua de la Mar Mediterrània i la posta del sol.