divendres, 5 d’agost del 2022

La biblioteca del monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, la més bonica d'Espanya

 Hui el temple del saber i dels llibres que visitarem no està massa lluny, ens desplaçarem al municipi madrileny de San Lorenzo del Escorial per a conéixer el seu monestir, declarat patrimoni de la humanitat amb la seua preciosa biblioteca i també el mateix poble on s'ubica.

Des de Madrid es pot arribar en tren de rodalia fins al veí municipi de El Escorial i amb un agradable passeig per boscos i jardins s'arriba a una gran esplanada coneguda amb el nom de la llotja del monestir on està l'entrada principal, d'aquest imponent edifici que va construir l'arquitecte Juan de Herrera al segle XVI per ordre de Felip II.


El monestir està dedicat a Sant Llorenç en agraïment del rei Felip II al sant del dia en que va guanyar la batalla de Sant Quintí contra l'exèrcit francés en l'any 1557. L'edifici és molt auster i és l'obra mestra de l'estil herrerià, molt popular a Castella. El reial monestir s'articula en més de deu patis que simulen una graella, l'instrument de martiri de Sant Llorenç.







La seua biblioteca és una verdadera meravella que a banda dels llibres que el rei Felip II li agradava col·leccionar també hi ha globus terraqüis, instruments matemàtics i moltes cases més en un espai amb meravellosos frescos on no està permés fer fotos.


L'altra meravella del monestir és sense cap mena de dubte la seua basílica que en diumenge es quasi missió impossible de visitar per que les misses per a la gent del poble s'encadenen una darrere d'altra. La façana està decorada amb l'escultures dels reis jueus més famosos i llueix imponent al centre del pati dels reis.



A l'interior trobarem tres naus amb volta de canó, que ocupen un espai quadrat de cinquanta metres de costat, per tant, encara que siga basílica per ordre papal realment no és un temple de planta basilical. El millor de dins és sense cap mena de dubte l'altar major de trenta metres on treballaren més de seixanta artistes.


A banda de commemorar la victòria espanyola sobre les tropes franceses en Nàpols, Felip II volia també construir un panteó reial per als seus pares i és en aquest lloc on més personatges de la família reial es troben soterrats, des de Carles I, el mateix Felip II i fins a cinquanta-sis, la darrera Maria de las Mercedes de Borbon-Dos Sicilias, la mare de l'emèrit.




Altres llocs a destacar són la sala de les batalles on estan pintades les victòries de l'exèrcit dels Àustries i que cada visitant i ambaixada havia de travessar i l'escala principal amb frescos de l'artista italià Luca Giordano.


 Les façanes sud i est del monestir, les que millor orientació solar presenten, tenen unes terrasses amb jardins d'estil italià. Aquestos jardins estan dissenyats amb un arbust anomenat boix  que descriu formes rectangulars.




 I com que encara ens queda temps ens dedicarem a visitar el que és el poble de San Lorenzo del Escorial. Davant de l'entrada principal al monestir es troben dos edificis històrics coneguts com les cases dels oficis i comunicats mitjançant un pont. L'oficina de turisme es troba en un d'ells.



L'edifici més emblemàtic del poble, sense considerar el majestuós monestir, és el Reial Coliseu de Carles III. Es tracta d'un típic teatre d'estil italià del segle XVIII, de titularitat reial i gestionat pel poble que acabà en mans particulars. Finalment, va ser restaurat als anys huitanta del segle passat, guanyant fins i tot un premi d'arquitectura.


Cal caminar pels bucòlics i històrics carrers del poble sense por a perdre's per que no hi ha massa, tots amb agradables terrasses on deixar passar el temps i també arribar a la plaça de la Constitució on es troba l'Ajuntament.



Un altre dels edificis històrics del poble és el palau dels Duc de Medinacelli per a la seua família, ell podia residir al monestir. És obra de Juan de Villanueva de 1785, que al segle XIX es va convertir en edifici d'habitatges.


I acabarem la ruta en un conjunt d'edificis del segle XVIII conegut com les Cotxeres del Rei on està ubicat el museu que  encara custodia diferents mitjans de transport històrics com cotxes de cavalls, trineus i cadires de mà entre altres.



I per a recuferar les forces un bon dinar tastant la gastronomia local al restaurant El Asador del Rei, un lloc per a menjar de forma contundent la porcella o el corder de llet al forn i de postres la típica tarta de San Lorenzo.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada