Auloron e Senta Maria, històrica ciutat francesa als peus dels Pirineus

 Encetem una sèrie d'entrades que dedicarem a un dels elements arquitectònics més decoratius, els vitralls. La primera parada serà en la ciutat francesa que en occità s'anomena Auloron e Senta Maria, una històrica ciutat d'origen romà i més tard seu episcopal. Els vitralls que veuren es troben en l'àbsis gòtic de la catedral de Santa Maria.

L'aspecte actual de la catedral és d'estil gòtic i es va aixecar després del Concili de Toulouse que va prohibir als laics llegir la biblia i també per a lluitar contra els càtars que tan presents estaven en aquestes terres occitanes.

Més antic, del segle XII, és el pòrtic d'entrada a la catedral, és d'estil romànic, obra del mestre d'Auloron i en el seu timpa es representa el descendiment de la creu un tema poc freqüent en un timpa romànic.

La catedral de Santa Maria deixà de tindre bisbe a principis del segle XIX, quan la seu de la diòcesi es va traslladar a la ciutat de Baiona. Des de principis del segle XX es coneix la diòcesis com Baiona-Lescar-Oloron. La construcció declarada patrimoni de la humanitat junt a altres edificis historics que es troben en els camins francesos de Sant Jaume.

Una curiosa escultura es troba molt prop de la catedral i representa al bisbe mort de nom Gratus, hui sant, transportat ja mort sobre el llom d'una burreta. Segons la tradició Jaca i Auloron es disputaven el fet de custodiar les despulles d'aquest ant bisbe i es va decidir que una burra cega decidira el lloc. La soltaren en Somport i va arribar a Auloron e Senta Maria.

Del pujol on està la catedral, antiga ciutat de Santa Maria se n'anirem a la vila vescomptal d'Auloron per a visitar l'església de la Santa Creu, però abans haurem de creuar el riu Aspe, que fins i tot en estiu porta un bon cabdal d'aigua.

L'església de la Sant Creu és un temple romànic situat dalt d'un pujol des d'on es pot gaudir d'unes bones vistes de la ciutat. Es va costruir al mateix temps que la ciutat feudal en la segona meitat del segle XI.

Al seu interior ens trobarem amb tres naus separades per arcs de mig punt i un absis romànic de volta de quart d'esfera i capitells que representen escenes de l'antic i nou testament. Part de l'absis es va repintar en el segle XIX.

A destacar la decoració de la cúpula d'estil morisc més propi d'una mesquita o sinagoga andalusí al sud dels Pirineus que no d'una església romànica situada a la vesant nord d'aquesta cordillera on els musulmans estigueren molt poc de temps. 

 

 

En aquest barri podem trobar diverses construccions de sabor medieval, sobretot la torre du Grède del segle XIII i a la que es pot pujar de franc fins a la terrassa per a gaudir d'unes meravelloses vistes d'Auloron e Senta Maria.

 A quatre passes està la Maison du Patrimonie on s'ha instal·lat el museu històric, etnològic i arqueològic de la ciutat. A part de l'antiga casa on s'ubica cal destacar el bucòlic hort medieval que té a la part de darrere.

Caldrà descendir de nou i ara creuarem altre riu, l'Aussau que quan es junta amb l'Aspe formen el riu d'Auloron que discorrerà fins fusionar-se amb el riu de Pau, recorrent un centenar de quilòmetres, En aquesta zona dels Pirieneus els rius es coneixen com a gaves.

I ens queda per veure l'església més recent de la ciutat, la de Notre Dame que també es visita de franc, com tot en aquesta ciutat. Té una campanar de més de cinquanta metras i va ser pintada amb frecos per un jove pintor de nom Paul Delance deixeble de Geróme-