Hui viatgem a terres de Castella-la Manxa per conéixer el panteó de la poderosa família Mendoza en Guadalajara, còpia del panteó dels Reis del Monestir de l'Escorial. Aquesta ciutat de huitanta mil habitants és més una ciutat dormitori de Madrid que un destí de turistes i no és considerada patrimoni de la humanitat com altres capitals provincials com Toledo i Conca. Però cal reconéixer que té un ric i original patrimoni artístic molt accessible a visitar gràcies a les visites turístiques que organitza l'oficina de turisme.
Començarem la visita en el conegut com a Fort de Sant Francesc, antic convent convertit en caserna durant a invasió francesa i que va tenir ús militar fins a l'any 2000. En la cripta de l'església, la família Mendoza que ostentava el títol de ducs de l'Infantat van decidir instal·lar el panteó familiar, una verdadera joia que els soldats francesos s'encarregaren de profanar.
El temple actual de dimensions catedralícies és el més gran de la ciutat. Es tracta d'una església de nau única en estil gòtic amb capelles en els contraforts. A cauas del seu ús militar durant dos-cents anys, no conserva massa decoració.
La volta estrellada de final del gòtic sobre el presbiteri resulta d'allò més curiosa i original per què els nervis estan pintats amb figures allargades de dracs d'un verd fosc que representen els pecats i no l'infern, com molta gent pensa.
Com estem extramurs de la ciutat anem a travessar les desparegudes muralles que s'aixecaren al segle IX i que perduraren fins al segle XIX. Ho farem a través de la porta de Bejanque que encara continua en peu i que data del segle XIV.
I al costat de la porta de Bejanque es troba la torrassa de l'Alamín, una antiga torre de vigilància vora un barranc que va ser hospital i magatzem municipal. Després de la seua restauració es va convertir en el centre d'interpretació de la muralla de Guadalajara.
Molt prop està la cocatedral de Santa Maria la Major, un temple del segle XIV amb portes i campanar d'estil mudèjar que es va convertir en catedral al segle XX, encara que la principal seu de la província és la catedral de Sigüenza.
Al seu interior trobarem un conjunt de tres naus amb volta de canó. El més interessant és l'altar major d'estil manierista presidit per una representació de l'Assumpció de la Mare de Déu. Està datat en l'any 1624 i és obra de Francesc Mir.
Davant de la cocatedral es troba altra de les joies arquitectòniques de la ciutat, la capella de Don Luis de Lucena del segle XVI on se suposa que anava a ser soterrat. Un exterior fet de rajoles que ens recorden l'estil mudèjar.
A l'interior cal destacar les impressionants pintures al fresc d'estil renaixentista, una curiosa escala de caragol que ens recorda un minaret i les restes d'algepseria mudèjar rescatades de l'església de Sant Gil molt similars a les de la sinagoga del Trànsit de Toledo.
I de la capella de Don Luis de Lucena passarem a visitar el palau de la Cotilla. Casalot del segle XVII que va pertànyer a la família Torres i després a la família Figueroa. El més destacable és el saló de te que està decorat amb un paper d'arròs xinés pintat a mà únic a Europa.
Altre palau destacable de la ciutat és el d'Antonio Mendoza, un edifici renaixentista del segle XVI reformat al segle XIX, en estil neoclàssic. Ha sigut convent, seu de la diputació, museu i actualment és un institut de secundària. El pati central és una meravella amb una interessant ceràmica, artesanats i un escut de Carles V procedent de la muralla.
Al costat està l'església de Sant Jaume el Major, un temple gòtic del segle XIV, que era part del convent de Santa Clara fundat al segle XIII. Després va ser convertit en hotel i posteriorment desmuntat i traslladat a una finca de Madrid.
I acabarem la ruta de hui en el monument més emblemàtic de la ciutat, el palau de l'Infantat, una fortalesa-palau de finals del segle XV de les més boniques del renaixement espanyol. Ací es casaren Felip II i Felip V. La seua façana decorada amb puntes de diamant i la bonica i ornamentada galeria superior són una meravella.
Al seu interior ens deixarà bocabadats el pati dels lleons, conegut amb aquest nom per les figures de lleons i grius que el decoren. L'edifici és la seu del museu provincial de Guadalajara el primer museu provincial que es va crear a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada